Què toques?

Dedicat al Manel, perquè encara em queden idees per desenvolupar de les moltes que va aportar!

Imaginem que existeixi un món on una estranya mutació fa que tot el que toquis desaparegui. Sens dubte una maledicció eterna que condemna als ciutadans a viure en un estat permanent de temor, ja que les desaparicions involuntàries són tan habituals com fer l’amor… bé, potser aquest no seria el millor exemple. Ja que l’acte en sí, cada vegada es practica amb menys assiduïtat, i quan es fa es requereixen tantes mesures que acaben desfent el magnetisme del moment.

Els habitants més vells del planeta encara recorden el moment exacte en que tot canvià. El cel havia adquirit una tonalitat blanca elèctric, i l’ambient era angoixadament asfixiant i calorós. Els meteoròlegs havien advertit que el planeta estava sota l’efecte d’una explosió solar, que els arribava desgastada per la distància recorreguda, però que tot i així es temia que pogués tenir certs afectes negatius.

Al tercer dia d’estar sota la seva pressió, reberen l’impacte de l’onada en forma de fuetada que els ompli el cos de pessigolleigs. Fou ràpida i pràcticament indolora. Seguidament desaparegué per no tornar mai més.

No obstant deixà un regal que mai oblidarien, i que com el bon vi, anà guanyant consistència amb el pas del temps. La mutació no tingué efectes immediats, tret d’una estranya fatiga que sumí a tots els habitants a unes jornades en les que es movien arrossegant pràcticament els peus. La part oest del planeta era la quina havia rebut l’impacte de forma més directa i eren els qui semblaven estar més aixafats. Ells foren els primers en notar els efectes secundaris.

De sobte començaren a percebre com petits objectes que intentaven tocar o agafar, es desmaterialitzaven davant dels seus ulls. Com si l’objecte en qüestió es desinflés i acabés desapareixent. L’eufòria i el pànic s’injectaren a les venes com una droga adictiva. Eufòria pel fet que alguns, sobretot infants, trobaven divertida aquella raresa. I pànic per la gent adulta que entenia que aquell canvi no podia portar res de bo.

I efectivament, no ho portà.

A mesura que anaren passant els dies i les setmanes, els objectes desmaterialitzats eren més grossos. El terror augmentà un nou nivell en el moment que es conegué que certs animals de companyia, com hàmsters o canaris, havien començat a desaparèixer després de ser acariciats pels seus propietaris.

La societat exigí que es donés solució al problema, però per molts experiments que es dugueren a terme, cap arribà a bon port. Segons semblava haver estat exposats al rastre de l’explosió solar, havia desequilibrat el seu sistema intern, que era capaç d’absorbir atòmicament un cos aliè. Per això semblava que els objectes es desinflessin.

S’intentà atacar el cos humà, irradiant-lo amb tot tipus de raigs, que l’únic que comportaren amb els pobres voluntaris (la majoria presos als qui se’ls prometé una rebaixa de condemna), foren vòmits, migranyes i aparició de certs tumors que escurçaren radicalment la seva vida.

Però la situació encara empitjorà més el dia que desaparegué la primera persona. Un avi feu desaparèixer a la seva neta. Fou una tragèdia que omplí tots els noticiaris. Com era d’esperar el primer cas s’havia registrat a la cara oest del planeta, allí on l’impacte fou directe. A la cara est disposaren d’un altre mes de marge abans no començà a desaparèixer gent. Semblava evident que en cas de contacte entre humans, el qui era absorbit era el de menor pes. Allò resultà terrible. De sobte els pares començaren a tenir por d’acariciar als seus fills, les parelles d’acariciar-se, la gent de saludar-se encaixant les mans, i ni tan sols escriure, tocar un instrument, o jugar a la consola pogueren fer. Res semblava immune a l’atac per contacte humà.

Per sort, i com gairebé sempre passa, fou la casualitat la que volgué donar un petit descans a la població turmentada. Els científics d’arreu del món que havien començat a col·laborar en línia directa per sumar esforços, foren incapaços d’arribar a la solució que el fill d’un pagès anònim, descobrí mirant al seu pare. L’home feia un truc de màgia d’allò més curiós, ja que amb les mans plenes de terra, després d’un dia de treball, podia tocar els objectes sense problema. Per contra, quan es rentava les mans, el contacte amb qualsevol element el feia volatilitzar sense vacil·lacions.

El descobriment fou un èxit que canvià la vida a aquell pobre pagès. Descobrir una cura a la greu amenaça que assetjava al món havia estat premiat amb l’ingrés immediat d’una quantitat esfereïdora de diners, que l’havia convertit en billionari.

Treballant amb aquella nova idea, els científics per fi pogueren donar una solució al problema. Per evitar desmaterialitzar objectes i essers vius, era precís que el cos dels humans anés permanentment cobert per una capa de fang, que al assecar-se es convertia en una segona pell. Per més seguretat, un cop ja es disposava d’aquella segona pell, es cobrien amb una espècie d’impermeable tèrmic que els protegia del fred i donaven una protecció extra per tal d’evitar qualsevol contacte directe.

El problema era que cada poques hores s’havia de comprovar que la capa de fang no s’hagués esquerdat, ja que els llocs en constant moviment com braços, mans i cames, era on més es trencaven les defenses i per tan s’havien de tornar a protegir.

Aquest sistema encara s’utilitza avui en dia. Les cases disposen de banyeres plenes de fang, i assecadors especials de cos sencer per agilitzar el procés d’assecat, però encara hi continuen havent moltes limitacions. El sexe és una d’elles. Però l’inventiva humana no té límits i fins i tot per això tenen solucions.

Malauradament no són pas perfectes, així que de tan en tan encara apareixen notícies a la televisió de noves desmaterialitzacions entre persones.

Però la pregunta per a la qual encara no tenen resposta, és una altra completament diferent...

A on va tot allò que desapareix?

Els que han desaparegut, no han informat al respecte.

Un Món de Fantasia (La Crisi Espanyola)

Dedicat a la Yumi, per tenir una perspectiva tan imparcial.

Imaginem que existeixi un món on la Màgia i la Fantasia siguin tan naturals com aquí l’Amor i l’Odi. Una societat amb gran barreja de races (com Elfs, Enans, Ogres o Humans) i estranys paisatges que acullen en el seu bressol a tots aquests individus.

En concret ens fixarem en un petit regne, que durant la seva història ha gaudit de grans períodes d’expansió, però que ara mateix no passa pel seu millor moment.

Dominat per Reis brillants, bons, mediocres o fills de puta ha anat construint el seu guió, però la veritat és que sempre hi ha hagut disputes entre les seves contrades. Fa poc van superar una Dictadura i creuen haver passat pàgina, però antics recels encara persisteixen entre els habitants, i continuaran existint durant molt de temps.

Però no tot és negatiu. En les últimes dècades, sota el Regnat d’un Rei aparentment equànime, van patir un moment de gran creixement que els va fer pensar que tornaven a estar a primera línia de l’èlit mundial. Els Consellers del Rei, veient el període de calma que estava gaudint el regne, decidiren treure profit de la situació, però no tenien recursos ni organització, així que desesperats, decidiren acudir a Mags i Elfs, personatges amb molt poder que mai cedien la seva màgia gratuïtament.

Al final, amb la promesa del Rei i dels Consellers que sempre defensarien els interessos dels altres es tancà l’acord de col·laboració.

Els Mags i els Elfs, feliços, es posaren a treballar sense perdre temps. Mobilitzaren a adults i joves en edat de treballar, i els començaren a guiar. Amb la màgia es multiplicaren els recursos. Es flexibilitzaren, modificaren i es suprimiren tot de normes en nom del progrés. Gairebé ningú es queixà. Les ciutats creixeren a un ritme desmesurat. Tot el que rodejava la Construcció semblava estar beneïts per la fortuna. Els treballadors passaven dures jornades treballant de sol a sol, però a canvi percebien un gran jornal que els feia oblidar les penes. Aviat tingueren tantes monedes que els faltava temps per gastar-les.

Els Consellers del Rei, conscients d’aquell enriquiment, els començaren a oferir residències a dins la ciutat. Però eren cares i els ciutadans no volien invertir-ho tot en aquells habitatges. Llavors fou quan de nou els Mags aparegueren en escena oferint-se a suportar el deute a canvi d’una part dels beneficis que obtinguessin els treballadors. Els ciutadans, que veien completament viables els números que els presentaven els Mags, decidiren acceptar.

Mentrestant, per cobrir les necessitats que els humans no podien o no volien cobrir, es decidí pactar amb els Enans, que fou a qui se’ls encarregà les feines més dures i pesades de les ciutats. Era una aliança una mica inestable, però com que es respiraven aires de grandesa, s’acabà sent tolerant amb l’entrada d’Enans, que poc després també acabarien cedint a les generoses ofertes dels Mags i invertiren també en aquell valor segur que era la Construcció.

Al principi els tributs es pagaven sense problemes. Set-centes o mil monedes, són fàcils de pagar quan se’n cobren tres mil. No obstant, passat els anys començà el declivi.

No hi havia hagut cap atac exterior i les ciutats, abarrotades d’edificacions, ja no podien continuar creixent. Si no es creixia, no es necessitaven constructors, ni ferrers treballant el ferro, ni fusters fent portes. De la nit al dia milions de llocs de treball començaren a sobrar, i els treballadors, humans i enans per igual, començaren a ser acomiadats.

Malauradament per ells, el deute amb els Mags continuava vigent, i cada mes havien de pagar puntualment els seus tributs. La lletra petita dels contractes que havien firmat amb ells especificava que el deute contret, no es cobriria amb la devolució de la casa, sinó que s’havia de continuar pagant fins que el deute quedés saldat. Evidentment, sense treball (o amb un de precari) els ingressos de molts començaren a desaparèixer i acabaren perdent tot el que tenien.

Quan s’arribava als sis mesos d’incompliment de Tributs, els Mags (emparats per les lleis) executaven el seu poder i expulsaven a la família de la casa que havien comprat, per quedar-se-la ells. Però com que tothom havia perdut poder adquisitiu, les cases quedaven buides i sense comprador, i la família vivint al carrer, o tornant a casa dels seus progenitors, sempre i quant no l’haguessin perdut també pels tractes amb els Mags.

I com ja he dit, tot i haver estat expulsats, la família continuaria tenint el deute amb els Mags durant trenta o quaranta anys més.

L’economia d’aquells regnes es paralitzà. El Rei i els Consellers, necessitats de capital per cobrir les seves despeses, imploraren de nou ajuda als Elfs. Es deia d’aquelles criatures que podien multiplicar l’or amb les seves inversions, però com a especuladors professionals, tan sols accediren a ajudar-los a canvi d’interessos desorbitats i condicions més favorables per ells. Els Consellers acceptaren.

Davant d’aquesta situació alguns Enans decidiren tornar a les seves grutes. Un grapat d’humans els seguiren, i altres també provaren sort en diferents llocs del planeta... Però una gran majoria de la població es quedà a suportar l’estat d’oligopoli que els Mags i els Enans havien creat, amb la tolerància de Reis i Consellers, que lligats de mans, però amb càrrecs a les empreses dels més poderosos, no patien ni de lluny la crisi a la que sotmetien al poble.

És evident que sense poder de decisió, ni voluntat real per oposar-se al guió marcat per Mags i Elfs, el Regne es veié obligat a tocar pilars bàsics de l’estat.

Des de temps immemorial, les cures sanitàries i l’educació les havia pagat majoritàriament el Regne, amb part dels impostos que rebien del ciutadans (entre ells un descompte en el seus salaris per aquesta finalitat). Però en temps de crisi, i amb les arques del regne gestionades arbitràriament, s’assegurà que s’havien de fer canvis radicals per garantir l’estat del benestar: S’apujaren tots els impostos i se’n crearen de nous, s’implantà el pagament parcial mèdic, es cedí la gestió dels hospitals públics a empreses privades, es tancaren hospitals i quiròfans, s’acomiadà a metges i professors, es reduïren beques, s’abaratí l’acomiadament dels treballadors, es rebaixaren els sous i es multiplicaren les taxes escolars i universitàries.

Però no tota la culpa va ser del Rei, dels Consellers, dels Mags i els Elfs. La ciutadania s’havia deixat enganyar (o havia mirat cap a un altre costat), creient-se que viuria en un estat de benestar absolut i etern vivint del crèdit i exercint les professions de més alt rang sense embrutar-se, mentre que els Enans feien els treballs més desagraïts. Molts ciutadans mai havien tingut res i de sobte pretengueren tenir un palau, un carruatge per a cada membre de la família i obres d’art que ni sabien apreciar.

La crisi en aquest regne ha servit per donar una bufetada a la manera de viure que tenia la gent de carrer, rebaixant aquella supèrbia que els feu pensar que eren el centre del món. Això sí, els poderosos no han perdut ni un gram del seu poder, tot el contrari, emparats per la llei, s’han enriquit a costa d’enfonsar al poble.

I el Rei i els Consellers, en nom de l’austeritat, ho han permès.

Però mentre exigien austeritat al poble, s’anaven coneixent notícies sobre diferents concessions que havien fet irregularment els governants a empreses afins. També es descobriren innumerables casos de corrupció, i es rescatà amb diner públic a alguns Mags, que per culpa de les males inversions s’havien quedat sense capital.

Això sí, els contractes amb els ciutadans continuaven tots vigents i no es perdonà ni una moneda del deute.

El Regne no genera riquesa perquè gairebé tot el que produeix serveix per pagar els asfixiants interessos de Mags i Elfs. No es crea ocupació i fa molt temps que la societat està dividida. Els rics només miren pel seu propi benefici, i els pobres també (amb la diferència que uns tenen els recursos i els altres no). És un bucle que està condemnat al caos.

Per això, després de tantes retallades de drets i salaris, i veure que els Consellers són uns vulgars estafadors que només miren pels seus interessos i pels dels Mags i els Elfs, la població ha decidit dir prou.

Surten al carrer per expressar el seu rebuig. Es manifesten per tot allò que consideren injust, i es queden afònics de tan cridar. “Quan us vam donar suport no era això el què ens esperàvem”. Però els Consellers ignorant la veu del poble, continuen exercint amb mà de ferro les seves decisions (consensuades amb Mags i Elfs). I cap dimiteix.

S’aferren al poder, i es reparteixen un bipartidisme que està tan podrit com la pròpia societat.

“Vosaltres ens vau votar” responen ells.

Aquesta és la ironia d’aquesta historia… Una majoria de ciutadans, potser embruixats o potser encegats per promeses electorals que els líders han incomplert deliberadament, els van donar confiança.

Ara paguen les conseqüències d’aquesta ignorància. I protesten perquè és l’únic que els deixen fer.

Un Mundo de Fantasía (La Crisis Española)

Dedicado a Yumi, por tener una perspectiva tan imparcial.

Imaginemos que exista un mundo donde la Magia y la Fantasía sean tan naturales como aquí el Amor y el Odio. Una sociedad con gran mezcla de razas (como Elfos, Enanos, Ogros o Humanos) y extraños paisajes que acogen en su lecho a todos estos individuos.

En concreto nos fijaremos en un pequeño reino, que durante su historia ha disfrutado de grandes periodos de expansión, pero que ahora mismo no pasa por su mejor momento.

Dominado por Reyes brillantes, buenos, mediocres o hijos de puta han ido construyendo su guión, pero la verdad es que siempre ha habido disputas entre sus pueblos. Hace poco superaron una Dictadura y creen haber pasado página, pero antiguos recelos aun persisten entre sus habitantes y continuaran existiendo durante mucho tiempo.

Pero no todo es negativo. En las ultimas décadas, bajo el reinado de un Rey aparentemente ecuánime, tuvieron un momento de gran crecimiento que les hizo creer que volvían a estar en la primera línea de la elite mundial. Los Consejeros del Rey, viendo el periodo de calma que estaba viviendo el reino, decidieron sacar provecho de la situación, pero no tenían ni recursos ni organización, así que desesperados, decidieron acudir a Magos y Elfos, personajes con mucho poder que nunca cedían gratuitamente su magia.

Al final, con la promesa del Rey y de los Consejeros que siempre defenderían los intereses de los otros se cerró el acuerdo de colaboración.

Los Magos y los Elfos, felices, se pusieron a trabajar sin perder el tiempo. Movilizaron a adultos y jóvenes en edad de trabajar, y les empezaron a guiar. Con la magia se multiplicaron los recursos. Se flexibilizaron, se modificaron y se suprimieron un montón de normas en nombre del progreso. Casi nadie protestó. Las ciudades crecieron a un ritmo desmesurado. Todo lo que rodeaba a la Construcción parecía estar bendecido por la fortuna. Los trabajadores pasaban duras jornadas trabajando de sol a sol, pero a cambio percibían un gran jornal que les hacía olvidar sus penas. En seguida tuvieron tantas monedas que les faltaba tiempo para gastárselas.

Los Consejeros del Rey, conscientes de aquel enriquecimiento, les empezaron a ofrecer residencias dentro de la ciudad. Pero eran caras y los ciudadanos se negaban a invertirlo todo en aquellas viviendas. Fue entonces cuando de nuevo los Magos aparecieron en escena ofreciéndose a soportar la deuda a cambio de una parte de los beneficios que obtuviesen los trabajadores. Los ciudadanos, que vieron completamente viables los números que les presentaban los Magos, decidieron aceptar.

Mientras tanto, para cubrir las necesidades que los humanos no podían o no querían cubrir, se decidió pactar con los Enanos, que fueron a quienes se les encargó los trabajos más duros y pesados de las ciudades. Era una alianza un poco inestable, pero como se respiraban aires de grandeza, se terminó siendo tolerante con la entrada de Enanos, que poco después también acabarían cediendo a les generosas ofertas de los Magos y invirtieron en aquel valor seguro que era la Construcción.

Al principio los tributos se pagaban sin problemas. Setecientas o mil monedas, son fáciles de pagar cuando se cobran tres mil. No obstante, pasados los años empezó el declive.

No se había producido ningún ataque exterior y las ciudades, abarrotadas de edificaciones, ya no podían continuar creciendo. Pero si no se crecía no se necesitaban constructores, ni herreros trabajando el hierro, ni carpinteros haciendo puertas. De la noche a la mañana millones de puestos de trabajo empezaron a sobrar, y los trabajados, humanos y enanos por igual, empezaron a ser despedidos.

Desgraciadamente para ellos, la deuda con los Magos continuaba vigente, y cada mes tenían que pagar puntualmente sus tributos. La letra pequeña de los contratos que habían firmado con ellos especificaba que la deuda contraída no se saldaría con la devolución de la casa, sino que se tenía que continuar pagando hasta que la deuda quedase saldada. Evidentemente, sin trabajo (o con uno de precario) los ingresos de mucha gente empezaron a desaparecer y terminaron perdiendo todo lo que tenían.

Cuando se llegaba a los seis meses de incumplimiento de tributos, los Magos (amparados por la ley) ejecutaban su poder y expulsaban a la familia de la casa que habían comprado para quedársela ellos. Pero como todos habían perdido poder adquisitivo, las casas quedaban vacías y sin comprador, y la familia viviendo en la calle o volviendo a casa de sus progenitores, siempre y cuando no la hubiesen perdido también por los tratos con los Magos.

Y como ya he dicho, aun y haber sido expulsados, la familia continuaría teniendo la deuda con los Magos durante treinta o cuarenta años más.

La economía de aquel reino se paralizó. El Rey y los Consejeros, necesitados de capital para cubrir sus gastos, imploraron de nuevo ayuda a los Elfos. Se decía de aquellas criaturas que podían multiplicar el oro con sus inversiones, pero como especuladores profesionales, tan solo accedieron a ayudarlos cuando pactaron intereses desorbitados y condiciones más favorables para ellos. Los Consejeros aceptaron.

Ante tal situación algunos enanos decidieron volver a sus grutas. Un buen número de humanos los siguieron y muchos otros probaron fortuna en distintos lugares del planeta... Pero una gran mayoría de la población se quedó a suportar el estado de oligopolio que los Magos y los Elfos habían creado, con la tolerancia del Rey y los Consejeros, que atados de manos, pero con cargos dentro de las empresas de los mas poderosos, no sufrieron ni de lejos la crisis a la que sometieron al pueblo.

Es evidente que sin poder de decisión, ni voluntad real para oponerse al guión marcado por los Magos y los Elfos, el Reino se vio obligado a tocar los pilares básicos del estado.

Desde tiempos inmemoriales, las curas sanitarias i la educación las había pagado mayormente el Reino, con una parte de los impuestos que recibían de los ciudadanos (entre ellos un descuento en sus salarios destinado a esta finalidad). Pero en tiempos de crisis, y con las arcas del reino gestionadas arbitrariamente, se aseguró que se tenían que hacer cambios radicales para garantizar el estado de bienestar: Se subieron todos los impuestos y se crearon de nuevos, se implantó el pago parcial de la factura médica, se cedió la gestión de los hospitales públicos a empresas privadas, se cerraron hospitales y quirófanos, se despidieron médicos y profesores, se redujeron las becas, se abarató el despido de los trabajadores, se rebajaron los sueldos y se multiplicaron las tasas escolares y universitarias.

Pero no toda la culpa fue del Rey, los Consejeros, los Magos o los Elfos. La ciudadanía se dejó engañar (o miró hacia otro lado), creyéndose que viviría en un estado de bienestar absoluto y eterno viviendo del crédito y ejerciendo las profesiones de mas alto rango sin ensuciarse, mientras los Enanos hacían los trabajos más desagradecidos. Muchos ciudadanos nunca habían tenido nada y de repente pretendieron tener un palacio, un carruaje para cada miembro de la familia y obras de arte que ni sabían apreciar.

La crisis en este reino ha servido para dar un bofetón a la manera de vivir que tenia la gente de la calle, rebajando aquella supervía que les hizo pensar que eren el centro del mundo. Eso sí, los poderosos no han perdido ni un gramo de su poder, todo lo contrario, emparados por la ley, se han enriquecido a base de hundir el pueblo.

Y el Rey y los Consejeros, en nombre de la austeridad, lo han permitido.

Pero mientras exigían austeridad al pueblo se iban conociendo noticias sobre diferentes concesiones que habían hecho irregularmente los gobernantes a empresas afines. También se descubrieron innumerables casos de corrupción, y se rescató con dinero público a algunos Magos, que por culpa de las malas inversiones se habían quedado sin capital.

Eso sí, los contratos con los ciudadanos continuaban todos vigentes y no se perdonó ni una moneda de la deuda.

El Reino no genera riqueza porqué casi todo lo que se produce sirve para pagar los asfixiantes intereses de Magos i Elfos. No se crea ocupación y hace mucho tiempo que la sociedad está dividida. Los ricos solo miran por su propio beneficio, y los pobres también (con la diferencia que unos tienen los recursos y los otros no). Es un bucle que está condenado al caos.

Por eso, después de tantos recortes en derechos y salarios, y ver que los Consejeros son unos vulgares estafadores que tan solo miran por sus intereses y por los de los Magos y Elfos, la población ha decidido decir basta.

Salen a la calle para expresar su rechazo. Se manifiestan por todo aquello que consideran injusto, y se quedan afónicos de tanto gritar: “Cuando os dimos nuestro apoyo no era esto lo que esperábamos”. Pero los Consejeros ignoran la voz del pueblo, continúan ejerciendo con mano de hierro sus decisiones (consensuadas con Magos y Elfos). Y ninguno dimite.

Se aferran al poder, y se reparten un bipartidismo que está tan podrido como la propia sociedad.

“Vosotros nos votasteis” responden ellos.

Esta es la gran ironía de esta historia… Una mayoría de ciudadanos, quizás embrujados o quizás cegados por promesas electorales que los líderes han incumplido deliberadamente, les dieron confianza.

Ahora pagan las consecuencias de esa ignorancia. Y protestan porqué es lo único que les dejan hacer.
 

A World of Fantasy (The Spanish Crisis)

Sorry for my grammatical errors.

Dedicated to Yumi for her impartial prespective.

Imagine that there is a world where Magic and Fantasy are as natural as here Love and Hate. A society with a great mixture of races (as Elves, Dwarves, Ogres or Human) and strange landscapes that welcome in her bed all these race.

In particular we look at a small kingdom, which throughout its history has enjoyed large periods of expansion, but now bypasses its best.

Dominated by brilliant kings, good kings, mediocre kings or bastards kings have built up it script, but the truth is that there have always been disputes between their peoples. They recently overcame a dictatorship and they believe they have moved on, but old suspicions still exist among the populations and continue to exist for a long time.

But not everything is negative. In recent decades, under the reign of King apparently equable, had a time of great growth that made ​​them believe they were back in the forefront of the global elite. Counselors of the King, seeing the quiet period was living the kingdom, decided to take advantage of the situation, but had no resources or organization, so desperate, they decided to go to Wizards and Elves, very powerful characters who never yielded free their magic.

In the end, with the promise of the King and the Counselors that always defend the interests of the others, they closed the partnership agreement.

Wizards and Elves, happy, went to work without wasting time. Mobilized adults and youngs in working age, and began to lead them. With magic multiplied resources. Were made more flexible, were modified and deleted a lot of rules in the name of progress. Almost no one objected. Cities grew at a rate disproportionate. Everything surrounding the Construction seemed to be blessed by fortune. Workers spent days working hard around the clock, but instead perceive a great wage that made ​​them forget their sorrows. Immediately they had so many coins that lacked time to spend.

Counselors of the King, aware of that enrichment, they began offering residences within the city. But houses were expensive and citizens refused to invest everything in those houses. That was when the Wizards again appeared on the scene offering to pay the debt in exchange for a share of the benefits workers get. The citizens, who were fully viable the numbers they had the Wizards, decided to accept.

Meanwhile, to meet the needs that humans could not or would not cover, it was decided to agree with the Dwarves, who were commissioned the harder and heavier works of the cities. Alliance was a little shaky, but they were times of greatness, it ended up being tolerant with the entry of Dwarves, that shortly after they also end up yielding to generous offers of the Wizards and invested in that sure value that was the Construction.

At first the taxes were paid without problems. Seven hundred or thousand coins are easy to pay when collected three thousand. However, over the years the decline began.

There had been no external attack, and buildings crowded cities. They could no longer continue to grow. But if not growing, builders were not required, nor does blacksmiths working iron, nor carpenters doing door. Within days, millions of jobs began to overrun, and workers alike humans and dwarves began to be fired.

Unfortunately for them, the debt with the Wizards continued in force, and every month they had to pay their taxes. The fine print of the contracts they had signed with them specified that the debt would not be paid with the return of the house. They had to keep paying until the debt be repaid. Obviously, no job (or one of precarious) income of many people began to disappear and ended up losing everything they had.

When reached six months of default of taxes, the Wizards (protected by law) executed their power and expelled the family from the house they had bought for them keep it. But like everyone lost purchasing power, the houses were empty and without buyer, and the family living in the street or coming home from their parents, provided they had not also lost by treatment with the Wizards.

And as I said, even being expelled, the family would continue to have debt with the Wizards for thirty or forty years.

The economy of that kingdom was paralyzed. The King and the Counselors, need capital to cover their expenses, again implored aid to the Elves. It was said of those creatures that could multiply the gold with their investments, but as professional speculators, only agreed to help them when they agreed exorbitant interest and more favorable conditions for them. Counselors accepted.

In this situation some Dwarves decided to return to their caves. A good number of humans followed them and many others tried their luck in different places on the planet... But a large majority of the population was left to bear the state of oligopoly that the Wizards and Elves were created, with the tolerance of the King and the Counselors, who handcuffed, but charges within companies of the most powerful people, suffered not, even remotely, the crisis that the people subjected.

Obviously without power of decision or real will to oppose the script marked by the Wizards and the Elves, the Kingdom was forced to touch the basic pillars of the state.

Since time immemorial, the cures health and education had been paid mostly by the Kingdom, with a portion of the taxes received from citizens (including a discount on their wages earmarked for this purpose). But in times of crisis, and the kingdom's coffers managed arbitrarily, made ​​sure they had to make radical changes to ensure the welfare state: They got on all taxes and created new, was introduced partial payment of the invoice medical, management was handed over public hospitals to private, closed hospitals and surgeries, doctors and teachers are laid off, reduced scholarships, it cheapened the dismissal of workers, wages were lowered and multiplied school fees and university fees.

But not all the blame was the King, the Counselors, the Wizards or the Elves. Citizenship was fooled (or looked away), believed to be living in a welfare state absolute and eternal, living off credit and exerting the highest ranking professions without getting dirty, while the Dwarfs were the most thankless jobs. Many citizens had never had anything and suddenly pretended to own a castle, a carriage for each family member and artworks that neither knew appreciate.

The crisis in this kingdom has served to give a slap to the way of life that had people on the street, lowering its superhighway that made them think they were the center of the world. Of course, the powerful have not lost an ounce of his power, on the contrary, protected by law, have enriched sinking the people.

And the King and the Counselors, in the name of austerity, have allowed.

But while they were demanding austerity to the people, got to know news about various concessions they had made irregularly the leaders to allied companies. Also discovered numerous cases of corruption, and was rescued with public money to some Wizard, who because of bad investments had run out of capital.

Yes, the contracts with citizens continued all in force and not forgave a penny of debt.

The Kingdom not generate wealth because almost everything that is produced is used to pay the asphyxiating interest of Wizards and Elves. No occupation is created and long ago that society is divided. The rich just looking for their own benefit, and the poor as well (with the difference that someone have the resources and the other not). It is a loop that is doomed to chaos.

So, after all these rights and wage cuts, and see that the Counselors are some vulgar scammers just looking out for their interests and those of the Wizards and Elves, the population has decided enough is enough.

Take to the streets to express their opposition. They demonstrate in the streets for all that consider it unjust, and remain hoarse from shouting: "When we gave our support was not what we expected". But the Counselors ignored the voice of the people, continue to exert an iron grip their decisions (agreed with Wizards and Elves). And none resigns.

They cling to power, and they share a bipartisanship that is as rotten as society itself.

"You voted us" they reply.

This is the great irony of this story… Most citizens, perhaps haunted or perhaps blinded by election promises that leaders have failed deliberately, gave them confidence.

Now they pay the consequences of this ignorance. And protest, because that's all that let them do.