Vacances Hibernades

Dedicada a tots aquells que necessiten vacances urgentment.

Imaginem que existeixi un món on les persones tenen la necessitat fisiològica d'hibernar com els óssos. Ells ho consideren unes vacances forçades, però més aviat sembla un càstig diví. Allà cada any després de la quarta lluna del setè mes, els humans, vulguin o no, entren en un son profund i hipnòtic que els mantindrà adormits durant trenta dies.

Al llarg d’aquest interval no menjaran, ni orinaran, ni faran les seves necessitats.
Per això el lloc on es quedin adormits resultarà primordial, ja que si escullen malament es poden trobar que la seva caravana se la endut una riada. Que la casa al bosc ha quedat atrapada enmig d’un incendi forestal que ha arrasat amb tot, o que l'estufa de la llar ha incendiat el pis degut a una mala combustió. Fins hi tot un terratrèmol pot haver causat estralls en una determinada zona de la ciutat. Drames tot ells, a que els habitants d'aquell món ja han hagut de fer front en innumerables ocasions. Per això la gent és tan curosa a l'hora d'escollir el lloc on hibernar. Primordial que no estigui dins una zona sísmica, tampoc envoltat de natura. Una casa normal, però d'on s'eliminen tots els perills potencials que puguin causar curtcircuits, mala combustió o qualsevol altra desgràcia aparentment menor, però que passats trenta dies, hagi pogut esdevenir catastròfica.

Hi ha fàbriques que per la seva dependència de mà humana, s'han de tancar completament durant aquest mes.

Altres que gràcies al seu grau de sofisticació o el seu grau de necessitat, com poden ser les elèctriques, ja s'han empescat la manera de fer que rutlli, amb sistemes intel·ligents programats per buscar i solucionar qualsevol problema que sorgeixi a la xarxa.

Imagineu-vos el mal que pot fer si un dels generadors s'espatlla i deixa sense llum a tota una ciutat. Imagineu les tones de menjar que es faran malbé en bars, restaurants i llars privades. Imagineu la pudor que generarà aquesta podridura, i el munt d'insectes, rates o gossos que atraurà.

Però la situació encara pot ser més greu. Penseu en tota aquella gent que està esperant una operació, o que per culpa d'un greu accident està a la taula d'operacions quan arriba la primera nit d’hibernació.

Els metges, conscients de la urgència, faran mans i mànigues per salvar-li la vida, resistint ni que sigui amb fàrmacs la son que els envaeix. Amb aquest sistema com a molt guanyaran quatre hores. Si es desplomen adormits abans d'enllestir, quan es despertin passats trenta dies, es trobaran el cadàver d'aquella persona a la que havien intentat salvar.

Les vacances forçades cada any provoquen una greu purga. Molta gent de la tercera edat, que ja no està preparada per resistir el gran període de fam, sofrirà un col·lapse que ningú socorrerà.

Quan els trenta dies han passat la gent es desperta i assumeixen amb resignació l'alt preu que els ha tocat pagar.

Sempre hi ha coneguts més o menys pròxims que no ho acaben resistint.

Però no tot són experiències traumàtiques. Hi ha enamorats que es queden adormits amb les mans entrellaçades i es desperten trenta dies més tard en la mateixa posició. També hi ha empreses especialitzades que garanteixen la hibernació en cabines especials, i mil sistemes més, menys sofisticats i escandalosament més barats.

Els nadons també hibernen però ells no resistirien tot un mes sense alimentar-se així que allí s'han empescat dues opcions. Una és deixar-los en incubadores intel·ligents que els subministraran els aliments bàsics i els drenaran els residus, i l'altra és optar per una opció més natural que consisteix en que els nadons acabats de néixer, quedin enganxats al pit de la mare i s'alimentin de la llet materna cada vegada que en sentin un desig.

Passats els trenta dies, els humans desperten. Ho fan de forma progressiva però amb un interval màxim de cinc hores.

Per als supervivents haver superat la hibernació, és com haver vençut al drac invisible de la purga. Una prova de foc que la seva naturalesa els posa i que de nou han superat. Per això organitzen una gran celebració tan bon punt la hibernació s'acaba. Celebren la victòria i la vida. A més, és l'excusa perfecta per començar a recuperar part de tot el pes perdut.

Com us podeu imaginar, els que agraeixen més aquella hibernació forçada, són totes les altres espècies que els humans assetgen amb les seves polítiques destructives. Fins hi tot el planeta respira millor durant aquells dies.

Llàstima que amb la primer lluna del novè mes, tot torni a la rutina.

PD: Aquesta imatge té drets d'autor