dijous, 25 de setembre del 2014

La fi del món




Dedicada a l’Editorial Males Herbes, per organitzar aquest divertit concurs sobre el llibre: “Mentre el Món Explota” de Roderic Mestres.

Imaginem que existeixi un món que està arribant a la seva fi, i la gent, assimilant que no hi ha salvació possible, intenti comprendre què els ha passat. Les pistes son vagues, alguns diuen que els xinesos estan a punt de conquerir el món. Hi afegeixen dades incoherents sobre un cataclisme econòmic i una guerra mundial contra els mutants. Senten campanes i no saben on toquen. Estan convençuts que una mena d’exèrcit interplanetari rescatarà tots els que estiguin a prop de les antenes de telecomunicacions. Els carrers estan buits i no hi circula ni un vehicle, ni tan sols autobusos turístics. De tant en tant hi passa un vagabund pilotant un carretó de supermercat ple fins dalt, però res més**
Tractant amb aquestes dades i centenars d’informes extres, els investigadors que encara no s’han rendit a l’evidència, han arribat a una terrible conclusió.
Segons ells, les causes que han originat la fi del món són ben clares:
Els xinesos han creat un joc més addictiu i perillós que el “Candy Crash”. Tot aquell que hi juga acaba patint-ne les conseqüències. Tan sols és necessari un segon per infectar a la gent. A qui ja ha desenvolupat la malaltia se l’anomena mutant, perquè ja mai més recuperarà el seny. No hi ha cura possible. El període d’incubació era de trenta dies, temps més que suficient com perquè aquell joc aparentment inofensiu arrasés en descàrregues. Als usuaris els encantava, i les crítiques eren extremadament bones, d’aquí que acabés instal·lat en milions de smarthphones. Ningú sospità del seu veritable perill fins que ja fou tard.
Quan la infecció ja fou una realitat els mercats es desplomaren, la tensió creixé en una espiral terrorífica i la incertesa s’apoderà de la raó. Al final s’ha decidit crear zones de reclusió en funció de la gravetat que mostren els pacients. Als més lleus se’ls deixa malviure vagant per les ciutats. Als més greus se’ls sotmet a durs estudis químics, per intentar trobar un remei que els salvi. Els experiments amb humans estan a l’ordre del dia.
Diuen que els únics que de moment se n’han salvat són els països subdesenvolupats de l’Àfrica i els astronautes que havien estat enviats a l’exterior. Els més optimistes creuen que s’uniran per formar una resistència i que la salvació arribarà del cel, però el cert és que els xinesos estan conquerint el món.
L’última batalla es lliura a Paris. Envoltats de mutants i gent atònita que comprèn que el món tal com el coneixia s’està esfondrant. La lluita és desigual, ja que molts dels membres que formen l’últim graó de la resistència, combaten infectats i amb les capacitats minvades.
La tecnologia va interconnectar a la societat del segle XIX amb totes les parts del món, i ara els ha infectat des de la porta del darrera.



** Paràgraf copiat del llibre “Mentre el Món Explota” de Roderic Mestres.

PD: La Imatge té drets d’autor.

dimarts, 9 de setembre del 2014

V de Votar



Dedicada a tots aquells que volen expressar-se democràticament i de forma pacífica.

Imaginem que existeixi un món on les persones volen votar.
Vaga voluntat on es valida la veu dels vilatans. Malauradament varis vassalls, virreis i vicecònsols, no veuen bé tal vicissitud i no validen la votació.
Vaticinen una victòria contrària a la seva voluntat i això els toca el voraviu.
Volen seguir vetllant per tal que els vedells no s’escapin dels voltors.
Volàtil volició, ja que els vilatans han vençut els seus temors i vindiquen la vigència de la seva voluntat.
Visualitzaran el seu valor vectoritzant una vigorosa V per les vies i voreres de la vil·la.
Volen que el món vegi la volença d’uns vilatans valents.
Vistosa valença.
Virreis i varis vassalls volen viciar-ho: “És una venació” vociferen en videoclips i videoconferències. Vinculen voluntat amb vandalisme.
Vel de vellut que s’escola com vapor.
Vulneren la viabilitat de la via, vestint als vilatans de víkings violents.
Verrucosa vall on els vilatans ja estan farts de viatjar en vagons vulnerables.
Volen agafar més velocitat, viure en una voràgine viral on el valer d’una vil·la es validi per les veus dels vilatans i no per virtut viril de virreis i vicecònsuls.
Els Vilatans volen votar, per fer visible amb vots la volença d’aquella vil·la.



PD: Imatge amb drets d'autor, extreta del web: Ara.cat