Herois / Héroes

Entrada Bilingüe

Dedicat a tots vosaltres, per resistir el 2014 i encarar el 2015 amb més il·lusió. 

Dedicado a todos vosotros, por resistir el 2014 y encarar el 2015 con más ilusión. 

Imaginem que existeixi un món de fantasia, on herois i heroïnes s’han enfrontat a mil perills per plantar cara als opressors. Cansats, arriben a la seva última prova. Les mans els fan mal d’empunyar les espases, les ferides rebudes couen i el record de tots els que els han deixat, els acompanya permanentment.

Cremaren les seves cases, els desterraren de les seves possessions, els obligaren a ser submisos en post de l’ordre, però no es pot controlar a la massa a base de repressió, ja que al final sempre hi ha algú que no tolera cap més ultrança.

L’important no és qui es va alçar primer, sinó que tota la resta el seguí, s’uní a ell, i acabà abanderant els ideals de la dignitat.

S’han enfrontat a orcs, bruixots i esperits. Els han fuetejat, els han saquejat els recursos amb impostos, i els han fet creure que l’única vida digna és la que s’aconsegueix mendicant i vivint de la generositat dels qui mouen els fils.

Però aquí estant. Orgullosos i triomfants. Les últimes notícies parlen que els Opressors comencen a tremolar, inquiets per la força que estan agafant aquells herois anònims.

Cap d’any s’acosta, i saben que el nou any, només pot portar coses bones. És hora de mirar endavant!

Bones Festes i Feliç 2015!

PD: Aquesta imatge té drets d’autor / Ésta imagen tiene derechos de autor.

*********

Imaginemos que exista un mundo de fantasía, donde héroes y heroínas se han enfrentado a mil peligros para hacer frente a los opresores. Cansados, llegan a su última prueba. Las manos les duelen de empuñar las espadas, las heridas recibidas escuecen y el recuerdo de todos los que les han dejado, les acompaña permanentemente.

Quemaron sus casas, les desterraron de sus posesiones, les obligaron a ser sumisos en post del orden, pero no se puede controlar a la masa a base de represión, ya que al final siempre hay alguien que no tolera ninguna otra ultranza.

Lo importante no es quien se levantó primero, sino que todos los demás le siguieron, se unieron a él, y acabaron abanderando los ideales de la dignidad.

Se han enfrentado a orcos, brujos y espíritus. Les han azotado, les han saqueado los recursos con impuestos, y les han hecho creer que la única vida digna es la que se consigue mendigando y viviendo de la generosidad de quienes mueven los hilos.

Pero aquí está. Orgullosos y triunfantes. Las últimas noticias hablan de que los opresores empiezan a temblar, inquietos por la fuerza que están tomando aquellos héroes anónimos.

Fin de año se acerca, y saben que el nuevo año sólo puede traer cosas buenas. ¡Es hora de mirar adelante!

¡Felices Fiestas y Feliz 2015!

L’assassí dels llibres

Dedicat a tots els aficionats a la Novel·la Negra.

Imaginem que existeixi un món on la ment humana sigui incapaç de cometre atrocitats. En alguna de les realitats ha d'existir, però no en la societat en la que viu el protagonista d'aquesta història. Un vell detectiu que a punt de complir els seixanta, encara es sorprèn de tant en tant quan acut a l'escena d'un crim i veu fins a quin punt pot arribat la demència humana. El seu instint li diu que res en aquella escena és casual. La seva experiència retrona entre els seus pensaments: "Hi ha alguna cosa que no quadra". I potser per això dedica una nova mirada a la víctima. La visió no és agradable. Tòrax obert en canal, pulmons destrossats, ventre desbudellat i molta sang.

L’ajudant que l’ha de substituir, acabat de sortir de l’acadèmia, vomita en una bossa de plàstic incapaç de controlar les arcades que li provoca aquella escena.

Segurament tardi anys en oblidar-la.

Qui hagi fet això és un sàdic o un malànima. Però al mateix temps extremadament meticulós. Tot sembla seguir una detallada coreografia. L’angle del cos, la posició, l’entorn. No ha deixat pistes. La porta no estava forçada, no hi ha objectes trencats al terra, ni petjades parcials que puguins ajudar. Tocarà escarbar una mica més.

Potser per això el detectiu decideix centrar-se en l'estança, és un estudi de disseny clàssic. Amb un escriptori d'estil barroc i prestatges plens de llibres en tres de les quatre parets. La víctima està al terra, entre la porta i la taula. Damunt la taula hi ha un llibre obert. Li crida l'atenció que enmig d'espessos paràgraf de lletra, hagin reproduït un símbol vinculat a la història. Amb les mans protegides pels guants de làtex, tanca el llibre fins que pot examinar el títol de la novel·la. L'edició sembla vella i curada. Potser sigui un gran clàssic dins el seu gènere, però el detectiu no en reconeix ni el nom, ni l'autor. Seguidament continua buscant. Una finestra il·lumina tota l'estança. El detectiu comprova que està ben tancada i que no ha estat forçada. Mira a través d’ella el món en el que es movia la víctima. És una zona residencial, amb cases unifamiliars, voreres amples i molt espai entre elles. Un barri econòmicament benestant. Els cotxes que es veuen són de gamma alta, a excepció dels dos cotxes patrulla aparcats a la porta de la petita parcel·la, col·locats en fila com si volguessin bloquejar l'entrada.

És migdia però en aquell barri hi ha poc moviment. El detectiu, amb la vista cansada però amb una visió perfecta gracies a les ulleres, intenta identificar a tots aquells que caminin pel carrer: Una mare intentant fent entrar als nens al cotxe, un home vestit d'esport corrent a pas lent però constant i a un home caminant d'esquena sense presses. El detectiu es fixa d'immediat amb l'estranya parsimònia de l'individuo. Sembla patir algun tipus de lesió al maluc o a la cama, ja que els seus passos estan marcats per una lleu paràlisis molt poc natural.

Hi ha alguna cosa pecualiar en ell.

Però el detectiu acaba sortint del seu capficament per tornar a centrar l’atenció en l'escena del crim. I des d'allí, al mirar al cadàver, queda a la vista la mà dreta de la víctima, tancada amb força. Talment sembla com si estigués protegint de la llum o de ulls indiscrets alguna cosa.

El rigor mortis ja comença a paralitzar els seus dits, però el detectiu encara és capaç d'obrir prou els dits per veure que s'amaga a dins. El que veu li causa un calfred: el mateix símbol que apareixia al llibre ha estat dibuixat amb un ganivet a la mà de la víctima.

Llavors, vencent la lleu artrosis que pateix, s'aixeca i se'n va cap a l'escriptori, on comença a llegir el contingut del llibre, intentant comprendre de retruc, quines motivacions podia tenir l'assassí.

No s'ha d'endinsar massa en el paràgraf per comprendre la magnitud de la tragèdia. Parla del gran poder, de les invocacions i dels sacrificis necessaris per aconseguir tals proeses. Parla del símbol que uneix i concentra tot el poder i de la possessió de cossos.

És al llegir aquest últim apartat que torna a pensar amb l'home que ha vist allunyar-se. Semblava com si intentés controlar un cos que no era el seu.

El detectiu no professa cap religió, però aquell text el pertorba. Intueix que hi haurà nous assassinats, ja que el cercle s’ha iniciat, però ara cal tancar-lo.

Torna a mirar per la finestra però ja no hi ha ni rastre d'aquell home misteriós.

PD: Aquesta imatge té drets d'autor.