dijous, 26 de març del 2015

Discworld / Mundodisco

Entrada trilingüe / Post trilingual
(Català, Castellano and English)



Dedicat a en Terry Pratchett. Per ser una font d’inspiració per milions de persones i ser capaç d’unir l’humor, la crítica social i la bona literatura.

Imaginem que existeixi un món on la terra és plana, i està subjectada per quatre elefants gegants que al mateix temps es recolzen sobre la closca d'una gran tortuga que neda tranquil·lament per l'espai. Ep, i compte a pensar que tal idea és una ximpleria, perquè a Discworld, que es com es diu aquell món, persegueixen com a heretges a tots aquells que afirmin que la terra és rodona i gira al voltant del sol...
Que mai permeti la gran A’Tuin tal blasfèmia irracional!
Però centrem-nos una mica en aquell món. Ja us aviso que és un món un xic caòtic, on la bogeria i l'estupidesa tenen bona part de protagonisme... bé, en aquest sentit tampoc es tan diferent d'altres móns.
Allà la màgia hi és ben present, ningú la qüestiona i molts la dominen a voluntat. No és el cas d’en Rincewind, que tot i ser un mag, només sap invocar un conjur que no recorda.
Per sort, no tots són tan sapastres. Altres com l’Eskarina, instruïda per la bruixa Yaya Ceravella, ha demostrat que la igualtat entre gèneres és possible convertint-se en la primera dona que aconsegueix el títol de maga emès per la Universitat Invisible, la millor escola del món.
Però no us penseu que aquí tot és màgia; en Cohen el Barbar, l’heroi més gran de Discworld, demostra als seus vuitanta-sis anys que ell i la seva tropa, tots octogenaris, encara tenen molt a dir,… i si pel camí s’ha de salvar alguna donzella ó el propi món, doncs que així sigui.
Tot i que si per desgracia l’aventura els porta a la ciutat d’Ankh-Morpork, el drama ja agafarà un to molt més elevat. I és que si el Creador hagués dit “Que es faci la llum”, a Ankh-Morpork s’hauria quedat amb una simple petició, per culpa de tota la gent dient: “De quin color?!”
Allà tot hi té cabuda. El Patrici ha legalitzat els assassinats, els robatoris, la mendicitat i la prostitució per tenir-los controlats. Existeixen el Gremi d’Assassins i Lladres que reben una quota d’assassinats i robatoris “acceptable”, per tal que el sistema continuï funcionant amb normalitat.
A Discworld hi tenen cabuda qualsevol tipus de criatura, ja sigui màgica o ben real, com banquers, polítics i capellans. Però han d’anar en compte, perquè hi ha llocs que empresonen als governants tot just acaben de ser escollits, ja que s’ha demostrat que a la llarga estalvia temps.
Una altre grup que tampoc els falta és el de Déus, n’hi ha més que mosquits en un pantà.
En tenen de grans i de petits. La seva mida va en funció del número de creients que tinguin… Ep, però d’autèntics creients! Que n’hi ha molts que pugen al carro de la religió i després només pensen en viciar la idea i treure'n profit.
I sinó que li preguntin al Gran Déu Om, el més poderós de Discworld, però que en un cert moment acabà convertit en una petita tortuga perquè només tenia la fe cega d’en Brutha, el novici més obtús de la Ciutadella.
A l’univers de Discworld tot és possible, fins i tot que la Mort es passegi tranquil·lament pels carrers, vestida amb la túnica negra i la dalla, recollint a tots els que han de deixar aquest món.
Ni que això comporti haver de recollir a aquell que t’ha donat la vida.
-PERDONA PARE –diu en Mort.
-No et preocupis, els negocis són els negocis –respon en Terry amb una gran rialla-. Però això s’haurà de celebrar!
-CONEC EL LLOC PERFECTE. 

“La vida d’una persona sí que passa davant dels seus ulls abans de morir. El procés es diu Vida.”
Terry Pratchett (1948 – 2015)



*************

Dedicado a Terry Pratchett. Por ser una fuente de inspiración para millones de personas y ser capaz de unir el humor, la crítica social y la buena literatura.

Imaginemos que exista un mundo donde la tierra es plana, y  está sujetada por cuatro elefantes gigantes que al mismo tiempo se apoyan sobre el caparazón de una gran tortuga que nada tranquilamente por el espacio. Eii, y pobre del que piense que tal idea es una tontería, porque en Mundodisco, que es como se llama ese mundo, persiguen como herejes a todos aquellos que afirman que la tierra es redonda y gira alrededor del sol…
¡Que nunca permita la gran A'Tuin tal blasfemia irracional!
Pero centrémonos un poco en ese mundo. Ya os aviso que es un mundo un poco caótico, donde la locura y la estupidez tienen buena parte de protagonismo… bueno, en este sentido tampoco es tan diferente de otros mundos.
Allí la magia está bien presente, nadie la cuestiona y muchos la dominan a voluntad. No es el caso de Rincewind, que a pesar de ser un mago, sólo sabe invocar un conjuro que no recuerda.
Por suerte, no todos son tan chapuceros. Otros como Eskarina, instruida por la bruja Yaya Ceravieja, ha demostrado que la igualdad entre géneros es posible convirtiéndose en la primera mujer que consigue el título de maga emitido por la Universidad Invisible, la mejor escuela del mundo.
Pero no penséis que aquí todo es magia; Cohen el Bárbaro, el héroe más grande de Mundodisco, demuestra a sus ochenta y seis años que él y su tropa, todos octogenarios, aún tienen mucho que decir,… y si por el camino les toca salvar alguna doncella ó al propio mundo, pues que así sea.
Aunque si por desgracia la aventura los lleva a la ciudad de Ankh-Morpork, el drama ya cogerá un tono mucho más elevado. Y es que si el Creador hubiera dicho "Que se haga la luz", en Ankh-Morpork se habría quedado en una simple petición, por culpa de toda la gente diciendo: "¡¿De qué color?!"
Allí todo tiene cabida. El Patricio ha legalizado los asesinatos, los robos, la mendicidad y la prostitución para tenerlos controlados. Existen el Gremio de Asesinos y Ladrones, que reciben una cuota de asesinatos y robos "aceptable" para que el sistema siga funcionando con normalidad.
En Mundodisco tiene cabida cualquier tipo de criatura, ya sea mágica o completamente real, como banqueros, políticos y curas. Pero deben tener cuidado, porque hay lugares que aprisionan a los gobernantes justo cuando acaban de ser elegidos, ya que se ha demostrado que a la larga ahorra tiempo.
Otro grupo que tampoco falta es el de Dioses, hay más que mosquitos en un pantano.
Hay de grandes y pequeños. Su tamaño va en función del número de creyentes que tengan… Eh, ¡pero de auténticos creyentes! Que hay muchos que suben al carro de la religión y luego sólo piensan en viciar la idea y sacar provecho.
Y sino que le pregunten al Gran Dios Om, el más poderoso de Mundodisco, pero que en un cierto momento acabó convertido en una pequeña tortuga porque sólo tenía la fe ciega de Brutha, el novicio más obtuso de la Ciudadela.
En el universo de Mundodisco todo es posible, incluso que la Muerte se pasee tranquilamente por las calles, vestida con la túnica negra y la guadaña, recogiendo a todos los que tienen que dejar este mundo.
Ni que ello conlleve tener que recoger a aquel que te ha dado la vida.
-PERDÓNAME PADRE –dice Mort.
-No te preocupes, los negocios son los negocios –responde Terry con una gran sonrisa-. ¡Pero eso tenemos que celebrarlo!
-CONOZCO EL LUGAR PERFECTO.

"La vida de una persona sí pasa ante sus ojos antes de morir. El proceso se llama Vida."
Terry Pratchett (1948 – 2015)




*************


Dedicated to Terry Pratchett. As a source of inspiration for millions of people and be able to join the humor, social criticism and good literature.

Imagine that there is a world where the earth is flat, and is held by four giant elephants while resting on the back of a giant turtle swimming peacefully through space. Hey, and woe to anyone who thinks this idea is nonsense, because in Discworld, which is the name of that world, pursue as heretics all those who claim that the earth is round and revolves around the sun…
That great A’Tuin never allow such irrational blasphemy!
But let's focus a bit on that world. I will notice it's a bit chaotic world where madness and stupidity have much of prominence… well, in this sense is not so different from other worlds.
There's magic is very present, nobody questioned and many dominate at will. Not the case of Rincewind, who despite being a magician, known only invoke a spell he does not remember.
Luckily, not all are so bunglers. Others like Eskarina, instructed by the witch Granny Weatherwax has shown that gender equality is possible becoming the first woman getting magician title issued by the Invisible University, the best school in the world.
But do not think that everything here is magic; Cohen the Barbarian, the greatest hero of Discworld shows at eighty-six years he and his troop, all octogenarians, still have much to say ... and if along the way have to save a damsel or the own world, so be it.
Although if unfortunately the adventure takes them to the city of Ankh-Morpork, the drama will take a much higher tone. Because if the Creator had said, "Let there be light" in Ankh-Morpork, he'd have gotten no further because of all the people saying "What colour?"
Here everything has a place. The Patrician has legalized murder, theft, begging and prostitution to have them controlled. There are Guild of Murderers and Thieves, who receive a "fair" share of murder and robbery to keep the system functioning normally.
In Discworld accommodates any type of creature, whether magical or completely real, as bankers, politicians and priests. But they must be careful, because there are places that imprison rulers, just as newly elected because it has been demonstrated that ultimately saves time.
Another important group is the Gods, no more than mosquitos in a swamp.
There are big and small. Its size goes based of the number of believers who have… Eh, but true believers! There are many who jump on the bandwagon of religion and then only think vitiate the idea and capitalize.
And if you don’t belive me, just ask the Great God Om, the most powerful God of Discworld, but at some point ended up becoming a small turtle because it only had blind faith of Brutha, the most obtuse novice of the Citadel.
In the universe of Discworld anything is possible, including the Dead leisurely stroll through the streets, dressed in the black robe and scythe, collecting all they have to leave this world.
Neither incurring having to collect the one who gave you life.
-FORGIVE ME FATHER –says Mort.
-Don’t worry, business is business –responds Terry with a big smile-. But that we have to celebrate!
-I KNOW THE PERFECT PLACE.

"True, the life of a person passes before his eyes before he died. The process is called Life."
Terry Pratchett (1948 – 2015)



PD:Check Mort, by Discworld illustrator Paul Kidby (Artwork copyright Paul Kidby, http://www.paulkidby.net)
PD: All image have copyright.

dijous, 12 de març del 2015

Distorsionant la veritat



Dedicat a tots aquells que pateixen els efectes de la manipulació.

Imaginem que existeixi un món on els governants i els mitjans de comunicació distorsionen la veritat segons els seus propis interessos.
Sí, ja sé que en molts móns aquesta realitat és una pràctica coneguda i fins i tot més habitual del que es desitjaria, però allí, on xoquen els interessos de tres grans famílies, la manipulació agafa revolades d'escàndol. Per començar, només ells disposen de les eines per emmascarar la veritat. El poble, centrat exclusivament en el conreu de la collita, i la cria de bestiar, percep la realitat que al final del dia escolten per la radio o la televisió.
El Carnaval és l'única època de l'any on es permet que aquelles tres grans regions es relacionin, de fet fins i tot celebren una cavalcada conjunta, per mostrar als altres la grandiloqüència del regne al que representen.
Però ai l'as, aquest any s'ha produït la tragèdia, la comparsa que havia d'acudir en representació a una de les famílies s'ha posat tota malalta, després que els seus membres s'hagin intoxicat amb el menjar i ara pateixin els efectes d’una grip intestinal.
Els representants de la família, amb els mateixos símptomes que els membres de la comparsa, han estat a punt de renunciar a la seva plaça. Però això els hauria fet quedar com els desertors, així que en una reunió exprés s’ha decidit enviar a un grup de vilatans del poble.
-La funció és aquesta tarda! És impossible que aquests tòtils tinguin temps d'aprenedre's la coreografia!
Però tot i els dubtes han reunit als vilatans escollits i se'ls intenta donar quatre premisses bàsiques, tot i que entre crits i corredisses per arribar al bany la planificació acaba deixant molt que desitjar. La premissa que els queda clara és que tots els espectadors han de copsar la grandiositat de la seva regió.
Tot i els esforços dels vilatans, la desconfiança més visceral s’apodera dels membres de la família que no es fien ni un pèl d'aquella colla de gamarussos, així que al final un dels coreògraf decideix formar part de la comparsa, tot i la severa indisposició que pateix.
Evacua abans de començar la marxa, i un cop iniciat l’espectacle demostra prendre la iniciativa quan la resta necessita una referència per no desentonar. Tot i les presses en la preparació, hi ha un moment en el que els membres de la família creuen que la desfilada serà un èxit. La comparsa es mostra animada, organitzada i unida, però de sobte tot canvia. El que comença com un pessigolleig es converteix en huracà. El rostre del coreògraf es torça en un gest evident de patiment. Ho intenta dissimular respirant i obligant-se a calmar, però la suor freda ja banya el seu front. Contrau tot els seus músculs i s’obliga a continuar ballant. S’ha de reconèixer que la seva dedicació i professionalitat és extraordinària.
Ja veuen l’escenari al final del carrer principal, on la cavalcada arribarà a la fi, però en aquells moments dos cents metres semblen un món.
El seu cos flaqueja. La respiració és el més important. Malauradament tot té un límit i el del coreògraf és superat després de l’enèsim recargolament de budells.
Diversos fotògrafs aconsegueixen captar eternament aquell instant amb fotografies, i molts dels allí perceberen la ferum que l’acompanya.
Ha estat notícia a les tres regions, però tal com us he dit, en aquella societat acostumada a deformar la realitat els titulars acaben tenint molt poc en comú.
Els implicats evidentment eludeixen el tràgic desenllaç i afirmen que la calcada va ser un èxit, mostrant imatges del principi de la rua.
Els organitzadors del carnaval, molt ofesos, asseguren  que una de les famílies invitades insulta i desafia al govern, cagant-se a la cara del nostre poble. I apareix una foto, des de l’angle adequat, on sembla que el pobre coreògraf s’estigui cagant a la cara d’un dels espectadors.
La tercera família en discòrdia assegura que amb aquest acte de desafiament i revel·lia, els que s’han cagat han mostrat el seu rebuig a l’antiga aliança que tenien amb la família organitzadora, evidenciant de retruc la seva predisposició a obrir negociacions amb ells.
Tots escombren cap a casa.
El cert és que ni la cagada va ser amb el cul al aire, ni tenia un objectiu prefixat i ni la pudor tan insuportable com s'ha dit. Però en aquell món on la rivalitat entre clans és històric, aquell fet s'enfocarà des de tots els angles possibles.
Per alguna cosa ha de servir la distorsió de la realitat.


PD: Aquesta imatge té drets d’autor.