Inventant noticies / Inventando noticias

Entrada Bilingüe

Al programa “En el Aire” de l’Andreu Buenafuente, hi ha una secció on comenten Noticies que els hi agradaria donar. D’aquí va sorgir la idea per aquest relat.

En el programa "En el Aire" de Andreu Buenafuente, hay una sección donde comentan Noticias que les gustaría dar. De ahí surgió la idea para este relato.

************

Imaginem que existeixi un món on és possible decidir les noticies que sortiran als mitjans de comunicació, i que per extensió acabaran sent reals.

Sembla màgic oi?! Sens dubte ho és.

Allà, per un capritx del destí, tot el que s'escriu en un diari esdevé real.

Per estrafolari que sembli, per inconcebible que pugui sonar, totes les noticies que s’escriuen s'acompleixen. Be, totes no. Hi ha limitacions. No es pot desitjar la mort de ningú, ni que se li retorni la vida als qui han mort. Molts ho intentaren, però aquí les peticions es veieren truncades. Per seguretat mundial també s'ha prohibit fer referències a contactes alienígenes o pronosticar la fi del món, bàsicament perquè ara que s'ha descobert la clau per viure en una felicitat forjada a base d’imaginació, és temps de treure'n profit.

I com ho descobriren?! Doncs de la manera més curiosa: Un dia un lector de diari, enrabiat, guixà amb força un titular que posava: “El Govern aprova noves retallades”, i el reescriví posant “El Govern dimiteix”. Aquella mateixa tarda tot el govern en massa anunciava la seva dimissió i la convocatòria d'eleccions. Però no va ser pas un fenomen aïllat. Tots els diaris del món es convertiren de sobte en una espècie de generador de noticies personalitzades.

Algú altre substituí: “L’Atur no para de pujar” per “L’Atur arriba a mínims mai vistos” i màgia, una setmana després tothom tenia algun treball sorgit espontàniament.

Evidentment, fou qüestió de temps que la notícia s'escampés i comencés la revolta social. La ciutadania semblava desconcertada, tot eren rumors al voltant de com generar les noticies, algunes sense cap fonament que el temps acabà desmentint. Només servia guixar un titular i escrivint-ne un de nou, damunt mateix del paper.

Però es podia guixar un titular que fes referència a política, i escriure’n un de nou sobre cultura? Sí, el protagonista de la notícia original no havia de ser necessàriament el protagonista de la nova notícia.

Es temé que aquella via lliure pogués acabar generant una situació caòtica, on diferents persones acabessin escrivint titulars totalment antagònics: “Sí als Toros”, “No als Toros”, i tant altres exemples que haurien posat en un compromís aquella estranya màgia que actuava sobre tots ells, canviant parts essencials del seu dia a dia, d’una forma totalment inconcebible i sobretot, indolora.

Per aquest motiu es feren crides a la calma. Amb els temps s’adonaren, que aquell peculiar sistema actuava amb la seva pròpia lògica, i era capaç d’aconseguir donar forma a totes les peticions.

I quins tipus de titulars plantejava la gent?! Doncs realment de tots els colors. N’hi havien de purament egoistes: “A una família del cinquè segona del carrer Il·lusió, l’hi ha tocat el premi més gran de la loteria”. I d'altres plenes d'amor al proïsme: “La humanitat eradica la desnutrició infantil”.

Això sí, que estiguessin formulats amb la millor de les intencions, no volia dir que hi hagués gent, satisfeta amb el seu estil de vida, que es cagués amb tot davant un canvi inesperat que xocava frontalment amb els seus interessos.

No es podien fer peticions de caire il·limitat, com podria ser "Volem la Pau Mundial", ja que aquells titulars semblaven tenir una caducitat d'un any. Passat  aquest temps, les persones curades tornaven a emmalaltir, i els canvis socials, s'enfrontaven a la caducitat. Allí es podia passar d'una situació a la seva diametralment oposada en un sol dia.

Tenir el poder de convertir en real tot el que es digués, feu tremolar a més d’un, ja que les dobles interpretacions i la falsedat emprada durant dècades com a arma per donar forma als seus complots, es veieren arrencades de soca-rel quan un dels primers lectors havia escrit:

"Prou mentides i manipulació a la ciutadania"

El desig es complí d'immediat.

S’ha de reconèixer que com a punt de partida, no està gens malament. Llàstima que en altres móns no tinguem aquest poder.

 

************

Imaginemos que exista un mundo donde es posible decidir las noticias que saldrán en los medios de comunicación, y que por extensión acabarán siendo reales.

¡¿Parece mágico verdad?! Sin duda lo es.

Allí, por un capricho del destino, todo lo que se escribe en un diario se vuelve real.

Por estrafalario que parezca, por inconcebible que pueda sonar, todas las noticias que se escriben se cumplen. Bueno, todas no. Hay limitaciones. No se puede desear la muerte de nadie, ni que se le devuelva la vida a los que han muerto. Muchos lo intentaron, pero aquí las peticiones se vieron truncadas. Por seguridad mundial también se ha prohibido hacer referencias a contactos alienígenas o pronosticar el fin del mundo, básicamente porque ahora que se ha descubierto la clave para vivir en una felicidad forjada a base de imaginación, es tiempo de sacar provecho.

¡¿Y como lo descubrieron?! Pues de la manera más curiosa: Un día un lector de periódico, enfadado, tachó con fuerza un titular que ponía: "El Gobierno aprueba nuevos recortes", y lo reescribió poniendo "El Gobierno dimite". Esa misma tarde todo el gobierno en masa anunciaba su dimisión y la convocatoria de elecciones. Pero no fue un fenómeno aislado. Todos los periódicos del mundo se convirtieron de repente en una especie de generador de noticias personalizadas.

Alguien sustituyó: "El Paro no para de subir" por "El Paro alcanza mínimos nunca vistos" y magia, una semana después todos tenían algún trabajo surgido espontáneamente.

Evidentemente, fue cuestión de tiempo que la noticia se esparciera y comenzara la revuelta social. La ciudadanía parecía desconcertada, todo eran rumores en torno a cómo generar las noticias, algunas sin fundamento que el tiempo acabó desmintiendo. Sólo servía tachar un titular y escribiendo un nuevo, justo encima del papel.

¿Pero se podía tachar un titular que hiciera referencia a política, y escribir uno nuevo sobre cultura ? Sí, el protagonista de la noticia original no tenía que ser necesariamente el protagonista de la nueva noticia.

Se temió que aquella vía libre pudiera acabar generando una situación caótica, donde diferentes personas terminaran escribiendo titulares totalmente antagónicos: "Sí a los Toros", "No a los Toros", y tantos otros ejemplos que habrían puesto en un compromiso aquella extraña magia que actuaba sobre todos ellos, cambiando partes esenciales de su día a día, de una forma totalmente inconcebible y sobre todo, indolora.

Por este motivo se hicieron llamadas a la calma. Con el paso del tiempo se dieron cuenta, que ese peculiar sistema actuaba con su propia lógica, y era capaz de conseguir dar forma a todas las peticiones por contrarias que pareciesen.

¿Y qué tipo de titulares planteaba la gente? Pues realmente de todos los colores. Habían de puramente egoístas: "A una familia del quinto segunda de la calle Ilusión, le ha tocado el premio más grande de la lotería". Y otros llenos de amor al prójimo: "La humanidad erradica la desnutrición infantil".

Eso sí, que estuvieran formulados con la mejor de las intenciones, no quería decir que hubiera gente, satisfecha con su estilo de vida, que se cagase en todo ante un cambio inesperado que chocaba frontalmente con sus intereses.

No se podían hacer peticiones de carácter ilimitado, como podría ser "Queremos la Paz Mundial", ya que aquellos titulares parecían tener una caducidad de un año. Pasado este tiempo, las personas curadas volvían a enfermar, y los cambios sociales, se enfrentaban a la caducidad. Allí se podía pasar de una situación a su diametralmente opuesta en solo un día.

Tener el poder de convertir en real todo lo que se dijera, hacía temblar a más de uno ya que las dobles interpretaciones y la falsedad empleada durante décadas como arma para dar forma a sus complots, se vieron arrancadas de cuajo cuando uno de los primeros lectores exaltados había escrito:

"Basta de mentiras y manipulación a la ciudadanía".

El deseo se cumplió de inmediato.

Hay que reconocer que como punto de partida, no está nada mal. Lástima que en otros mundos no tengamos ese poder.

Gent Gran oblidada

Dedicat a la gent gran i a tots aquells cuidadors, professionals o no, que fan mans i mànigues per fer una mica més digna la vida de molts d'ells. També a en Carlos, pel gran repte que em va proposar.

Imaginem que existeixi un món on la societat i les ciutats s'han adequat a la gent gran.

Sí, ho heu llegit bé. Adequar-se a la gent gran.

Pot xocar en algunes persones, o pot causar indiferència en moltes altres, però en aquell món han decidit prendre la responsabilitat de tenir més cura de la gent gran. I amb això no vol pas dir que els posin en cotó i els tractin com si fossin de porcellana. Vull dir que han estat capaços de concebre una nova realitat per ells.

Malauradament això no s’aconsegueix pas amb un toc de vareta màgica. És necessari la implicació de tota la societat i d’un canvi de mentalitat, que en altres móns ens semblaria simplement vertiginós.

Però hi ha móns que no tenen por a somiar en futurs millors, i aquell n’és un.

Allà el primer que es treballa és en fer entendre i comprendre el respecte per la gent gran. No s’han de veure com un moble molest que s’arracona a un costat, sinó com algú que d’aquí uns anys pots ser tu. En aquell món han entès, que si són incapaços de tractar bé a la seva gent gran, a ells, quan siguin grans, tampoc no els en tractaran pas de bé. La vida té aquest particular sentit de l’humor.

I com s’ho han fet per canviar el xip? Doncs pensant en com voldrien que els tractessin quan fossin grans.

Així s’ha acabat diferenciant a la gent gran en tres grans grups: Els matrimonis on els dos membres es valen per sí mateixos, els que un dels dos membres té certes necessitats, i els que els dos membres necessiten ajuda.

Quan una de les persones és vídua o no s'ha casat mai, s’aplica el mateix criteri: Si es val per si mateixa, si té un grau de dependència mig, o si el seu grau de dependència és alt.

Les persones que formen part del primer grup tenen llibertat absoluta per fer el què vulguin, i és de la seva pròpia elecció, acollir-se als programes dissenyats per als membres dels altres dos grups.

Els de dependència mitjana reben l'ajuda de gent voluntària, a la que es forma amb cursos gratuïts del govern. Normalment aquest voluntaris són gent que està a l'atur, ja que si col·laboren, són bonificats amb un plus en la prestació que cobren a final de mes. Si ja han exhaurit la prestació, el voluntariat serveix per obtenir una paga, que sempre ajuda mentre es busca una altra feina.

Per poder optar a cuidar la gent del tercer grup, els voluntaris necessiten una formació més professional que s’ha de pagar, però són cursos bonificats per tal que la despesa no hagi de ser tan important.

Però no només es cuida l'estat de salut del pacient, sinó que també els importa molt l'estat anímic. I per això es imprescindible que la gent es relacioni i faci activitats lúdiques. Als Centres de dia, en parcs, en Casals associatius i tants altres espais, cada dia hi ha activitats, jocs i debats, per motivar la interrelació, no tan sols proposats per l'organització, sinó també pels propis jubilats.

S'ha repensat la bellesa. Aquí la gent gran pot optar per compartir pis amb altra gent. Els pisos habilitats són de grans dimensions, pensats per tal que puguin tenir fins a cinc o sis hostes, i que cadascú tingui una certa independència. Els pisos són supervisats per tres o quatre voluntaris que els ajuden en les tasques del dia a dia, netejant i fent menys feixuga la convivència.

Són programes socials als que la gent gran es pot apuntar lliurement.

Òbviament, tot i les campanyes promocionals, hi ha moltes persones que no volen compartir la seva intimitat o que ja estan molt a gust amb l’estil de vida que tenen a casa seva, així que es neguen a abandonar la seva llar per anar a viure amb altra gent. En aquests casos, se’ls hi instal·la un aparell per poder realitzar videoconferències virtuals, de tal manera que des de casa, sembla que estiguin rodejats per altres persones que alhora també estan a les seves pròpies cases. És un sistema de xat d’última generació, que afavoreix que la gent no estigui sola.

L'electricitat que consumeix el fet de tenir pantalles i projectors d’alta resolució connectats, se'ls descompta de la factura de llum, ja que no es vol que per culpa de la pobresa energètica algú acabi aïllat de la societat.

La solitud i l'oblit són els grans enemics que aquell món s'esforça a vèncer.

Tota persona major de seixanta-cinc anys del segon i tercer grup, o tot aquell qui ho demani, du un braçalet, on mitjançant un sistema xifrat, hi consten totes les seves dades. Amb aquest braçalet pot pagar petits imports del dia a dia, però amb un límit de crèdit diari, pot avisar a emergències i pot saber on és casa seva. Hi consten els telèfons de familiars o amics a qui s'ha de trucar en cas d’urgència, i serveix de Navegador personal, ja que gràcies a un sistema intern, es pot saber en tot moment la posició de la persona i se la pot guiar, ja sigui per arribar a casa seva, o per conduir-la a alguna direcció en concret. El sistema té memòria interna, així que una vegada introduïda una adreça i associada a un nom, la persona tan sols haurà d'indicar que vol anar a casa de tal persona o tal altra, perquè el navegador es reconfiguri.

Com a element de seguretat davant de possibles robatoris, si aquest braçalet deixa d'estar en contacte amb el braç de l'individuo, la informació queda bloquejada i s’haurà de tornar a reconfigurar per un tècnic acreditat.

L’eutanàsia està permesa, quan informes mèdics avalen la impossibilitat d'un pacient. Aquesta va ser una mesura molt polèmica, que des de l'oposició i els sectors més conservadors es va criticar fins a l’extenuació. Asseguraven que s'estava obrint les portes a l'assassinat en massa. Però un cop implantada s'ha vist que hi ha moltes menys demandes del que molts auguraven.

La raó és ben simple: diguin el que diguin, la gent vol viure.

I si veu que viu en condicions i dignament, no tindrà pressa per marxar.