Insomni / Insomnio / Insomnia

Entrada trilingüe / Post trilingual

Dedicat a en Carlos per la idea i al còmic Gunnm (Battle Angel Alita) per ser un referent del Cyberpunk.

Imaginem que existeixi un Món on la gent no necessita dormir. Segurament, tan bon punt heu llegit aquesta afirmació ja heu començat a pensar amb els avantatges que podria tenir aquesta facultat.

Ara bé, en aquest món han descobert que no dormir també té la seva part negativa, i tots ells en pateixen les greus conseqüències.

En aquell món, els cervells són incapaços de reduir la seva activitat per poder dormir ja que funcionen a un ritme molt més ràpid que el nostre. Són hiperactius. Els seus cervells estan forçats a donar el màxim cada dia i les vint-i-quatre hores. Això esgota a qualsevol, però no és dormint com es recuperen. Han provat d’ingerir tranquil·litzants i tot tipus de drogues neurobloquejadores, però el resultat obtingut amb prou feines és perceptible. Els seus cervells funcionen ininterrompudament al màxim de la seva capacitat, fins que el cervell es fregeix i l’individuo cau mort.

No hi ha cap símptoma que alerti de tal estat, ja que les migranyes són tan habituals, com menjar gelats a l’estiu.

Fa temps, quan els governants van entendre que era una tragèdia que l’esperança de vida fos de vint-i-dos anys, es van començar a estudiar mesures que poguessin ajudar a frenar els milions de “desconnexions” que hi havia a l’any. La solució arribà gràcies al gran desenvolupament tecnològic del que disposava aquella societat. Es crearen un tipus de cascs que semblaven abraçar el crani de les persones amb tres tentacles. Aquells tentacles actuaven com a receptors i canalitzadors de l’excés d’impulsos elèctrics del cervell. Tal quantitat d’impulsos era processat per l’invent i transmés fins a la medul·la espinal, ja que el casc estava unit a ella gràcies a una petita intervenció quirúrgica.

L’invent aconseguia que el cervell no hagués de treballar tant processant i dirigint l’energia, ja que se n’encarregava ell. D’aquesta manera el desgast del cervell no era tan elevat i l’esperança de vida s’incrementà uns nou anys.

Ara bé, no tot van ser coses positives. La gran quantitat d’impulsos que processa el casc i que la medul·la espinal rep sense concessions, ha provocat que ara les malalties i tetraplegies arribin per una fallada de la medul·la. A més, durant el temps que el casc funciona correctament, els cossos estan sotmesos a una tensió constant que ha motivat un increment de la seva agressivitat.

En aquell món s’han creat zones d’oci especialitzades en descarregar tensions, ja sigui practicant jocs de guerra amb bales atordidores, curses extrems com el Motorball, o combats sense regles on guanya qui sobreviu.

És una societat forjada a base de les penúries que ha hagut d’afrontar, que s’ha sabut protegir a sí mateixa corregint un defecte que els hauria consumit. Però malauradament, als governants i a la societat en general, els continua semblant poc aquest increment de nou anys en l’esperança de vida, i paguen quantitats desorbitades per esgarrapar algun any més al tràgic destí que tots acabem tenint.

Existeix un fructífer mercat negre de columnes vertebrals artificials, modificades genèticament per tal que siguin plenament compatibles amb el receptor. El poder religiós considera una autèntica barbaritat la manera com s’aconsegueix reproduir el material base i ho ha titllat de sacrilegi al cos humà i a la pròpia humanitat, per això mai s’ha legalitzat, però hi ha molta gent que paga fortunes per tal que li substitueixin la columna vertebral i la seva medul·la desgastada pel temps, per una altra d’artificial, que li garantirà com a mínim dues dècades més de vida.

L’operació és molt complexa, i no totes acaben bé, però tot i així la gent decideix arriscar-se. La certesa que poden morir en qualsevol moment si no fan res per posar-hi remei, ha fet que decideixin temptar a la sort.

En aquell món molts creuen que la humanitat és relativa, si el premi a obtenir és la immortalitat.

  

********************

Dedicado a Carlos por la idea y al cómic Gunnm (Battle Angel Alita) por ser un referente del Cyberpunk.

Imaginemos que exista un Mundo donde la gente no necesita dormir. Seguramente, tras haber leído esta afirmación ya habéis empezado a pensar en las ventajas que podría tener tal facultad.

Ahora bien, en ese mundo han descubierto que no dormir también tiene su parte negativa, y todos ellos sufren las graves consecuencias.

En ese mundo, los cerebros son incapaces de reducir su actividad para poder dormir ya que funcionan a un ritmo mucho más rápido que el nuestro. Son hiperactivos. Sus cerebros están forzados a dar el máximo cada día y las veinticuatro horas. Eso agota a cualquiera, pero no es durmiendo como se recuperan. Han probado de ingerir tranquilizantes y todo tipo de drogas neurobloqueadoras, pero el resultado obtenido apenas es perceptible. Sus cerebros funcionan ininterrumpidamente al máximo de su capacidad, hasta que el cerebro se fríe y el individuo cae muerto.

No hay ningún síntoma que alerte de tal estado, ya que las migrañas son tan habituales, como comer helados en verano.

Hace tiempo, cuando los gobernantes entendieron que era una tragedia que la esperanza de vida fuera de veintidós dos años, se empezaron a estudiar medidas que pudieran ayudar a frenar los millones de "desconexiones" que había al año. La solución llegó gracias al gran desarrollo tecnológico del que disponía aquella sociedad. Se crearon un tipo de cascos que parecían abrazar el cráneo de las personas con tres tentáculos. Aquellos tentáculos actuaban como receptores y canalizadores del exceso de impulsos eléctricos del cerebro. Tal cantidad de impulsos era procesado por el invento y transmitido hasta médula espinal, ya que el casco estaba unido a ella gracias a una pequeña intervención quirúrgica.

El invento lograba que el cerebro no tuviera que trabajar tanto procesando y dirigiendo la energía, ya que se encargaba él. De esta manera el desgaste del cerebro no era tan elevado y la esperanza de vida se incrementó unos nueve años.

Ahora bien, no todo fueron cosas positivas. La gran cantidad de impulsos que procesa el casco y que la médula espinal recibe sin concesiones, ha provocado que ahora las enfermedades y tetraplejías lleguen por un fallo de la médula. Además, durante el tiempo que el casco funciona correctamente, los cuerpos están sometidos a una tensión constante que ha motivado un incremento de su agresividad.

En ese mundo se han creado zonas de ocio especializadas en descargar tensiones, ya sea practicando juegos de guerra con balas aturdidoras, carreras extremas como el Motorball, o combates sin reglas donde gana quien sobrevive.

Es una sociedad forjada a base de las penurias que ha tenido que afrontar, que ha sabido protegerse a sí misma corrigiendo un defecto que los habría consumido. Pero desgraciadamente, a los gobernantes y a la sociedad en general, les sigue pareciendo poco este incremento de nueve años en la esperanza de vida, y pagan cantidades desorbitadas para arañar algún año más al trágico destino que todos acabamos teniendo.

Existe un fructífero mercado negro de columnas vertebrales artificiales, modificadas genéticamente para que sean plenamente compatibles con el receptor. El poder religioso considera una auténtica barbaridad la forma en que se consigue reproducir el material base y lo ha tachado de sacrilegio al cuerpo humano y a la propia humanidad, por eso nunca se ha legalizado, pero hay mucha gente que paga fortunas para que le sustituyan la columna vertebral y su médula desgastada por el tiempo, por otra artificial, que le garantizará al menos dos décadas más de vida.

La operación es muy compleja, y no todas acaban bien, pero aún así la gente decide arriesgarse. La certeza de que pueden morir en cualquier momento si no hacen nada por remediarlo, ha hecho que decidan tentar a la suerte.

En ese mundo muchos creen que la humanidad es relativa, si el premio a obtener es la inmortalidad.

 

  

********************

Dedicated to Carlos for the idea and the comic: Gunnm (Battle Angel Alita) for being a benchmark of Cyberpunk.

Imagine that there is a world where people don’t need sleep. Surely after reading this statement you have already started thinking about the advantages that could have such power.

But in this world have discovered that do not sleep also has its downside, and all of them suffer severe consequences.

In that world, the brains are unable to reduce their activity to sleep because they work at a pace much faster than ours. They are hyperactive. Their brains are forced to make the most of every day and around the clock. That exhausts to anyone, but it is not sleeping as they recover. They have tried to ingest tranquilizers and all kinds of neuro-blocking drugs, but the result is hardly noticeable. Their brains operate continuously at full capacity until the brain is fried and the guy falls dead.

There are no symptoms to alert of such a state, because migraines are so common, like eating ice cream in summer.

Long ago, when the rulers realized that it was a tragedy that the life expectancy was of twenty-two years, began to consider measures that could help curb the millions of "disconnects" that had a year. The solution came through the great technological development available to that society. They created a kind of helmets skull seemed to embrace the people with three tentacles. Those tentacles acting as receivers and enablers of excess electrical impulses from the brain. Such number of pulses was processed by the invention and transmitted to spinal cord, since the helmet was attached to it through a small surgical procedure.

The invention could the brain does not have to work so energy processing, and directing the energy because it was in charge. In this way the brain wear was not so high and life expectancy increased about nine years.

But it was not all positive things. The large number of pulses which processed the helmet and that spinal cord receives witout concessions, has led to illness and tetraplegia now arrive by a failure of the spinal cord. Moreover, during the time that the helmet is working properly, the bodies are subjected to a constant tension which has led to an increase of aggressiveness.

In this world have created specialized entertainment areas release tension, either practicing war games with bullets stun, extreme racing as Motorball, or fighting without rules where the winner is who survives.

It is a society wrought through the hardships they had to face, which has managed to protect itself correcting a defect that would have consumed. But unfortunately, the rulers and society in general still think that this increase in nine years in life expectancy is short, and pay exorbitant amounts for scratching some year to the tragic fate that we all end up having.

There is a fruitful black market of artificial backbones, genetically modified to be fully compatible with the recipient. Religious power considered a genuine outrage the way they can reproduce the base material and has branded a sacrilege to human body and humanity itself, for it has never been legalized, but there are many people who pay fortunes to replace him the spine worn by time, by other artificial, that will guarantee at least two more decades of life.

The operation is very complex, and not all end well, but people still choose to risk. The certainty that they can die at any time if they do anything about it, has made it decide to tempt fate.

In this world, many people believe that humanity is relative, if the prize you get is immortality.

Què toques?

Dedicat al Manel, perquè encara em queden idees per desenvolupar de les moltes que va aportar!

Imaginem que existeixi un món on una estranya mutació fa que tot el que toquis desaparegui. Sens dubte una maledicció eterna que condemna als ciutadans a viure en un estat permanent de temor, ja que les desaparicions involuntàries són tan habituals com fer l’amor… bé, potser aquest no seria el millor exemple. Ja que l’acte en sí, cada vegada es practica amb menys assiduïtat, i quan es fa es requereixen tantes mesures que acaben desfent el magnetisme del moment.

Els habitants més vells del planeta encara recorden el moment exacte en que tot canvià. El cel havia adquirit una tonalitat blanca elèctric, i l’ambient era angoixadament asfixiant i calorós. Els meteoròlegs havien advertit que el planeta estava sota l’efecte d’una explosió solar, que els arribava desgastada per la distància recorreguda, però que tot i així es temia que pogués tenir certs afectes negatius.

Al tercer dia d’estar sota la seva pressió, reberen l’impacte de l’onada en forma de fuetada que els ompli el cos de pessigolleigs. Fou ràpida i pràcticament indolora. Seguidament desaparegué per no tornar mai més.

No obstant deixà un regal que mai oblidarien, i que com el bon vi, anà guanyant consistència amb el pas del temps. La mutació no tingué efectes immediats, tret d’una estranya fatiga que sumí a tots els habitants a unes jornades en les que es movien arrossegant pràcticament els peus. La part oest del planeta era la quina havia rebut l’impacte de forma més directa i eren els qui semblaven estar més aixafats. Ells foren els primers en notar els efectes secundaris.

De sobte començaren a percebre com petits objectes que intentaven tocar o agafar, es desmaterialitzaven davant dels seus ulls. Com si l’objecte en qüestió es desinflés i acabés desapareixent. L’eufòria i el pànic s’injectaren a les venes com una droga adictiva. Eufòria pel fet que alguns, sobretot infants, trobaven divertida aquella raresa. I pànic per la gent adulta que entenia que aquell canvi no podia portar res de bo.

I efectivament, no ho portà.

A mesura que anaren passant els dies i les setmanes, els objectes desmaterialitzats eren més grossos. El terror augmentà un nou nivell en el moment que es conegué que certs animals de companyia, com hàmsters o canaris, havien començat a desaparèixer després de ser acariciats pels seus propietaris.

La societat exigí que es donés solució al problema, però per molts experiments que es dugueren a terme, cap arribà a bon port. Segons semblava haver estat exposats al rastre de l’explosió solar, havia desequilibrat el seu sistema intern, que era capaç d’absorbir atòmicament un cos aliè. Per això semblava que els objectes es desinflessin.

S’intentà atacar el cos humà, irradiant-lo amb tot tipus de raigs, que l’únic que comportaren amb els pobres voluntaris (la majoria presos als qui se’ls prometé una rebaixa de condemna), foren vòmits, migranyes i aparició de certs tumors que escurçaren radicalment la seva vida.

Però la situació encara empitjorà més el dia que desaparegué la primera persona. Un avi feu desaparèixer a la seva neta. Fou una tragèdia que omplí tots els noticiaris. Com era d’esperar el primer cas s’havia registrat a la cara oest del planeta, allí on l’impacte fou directe. A la cara est disposaren d’un altre mes de marge abans no començà a desaparèixer gent. Semblava evident que en cas de contacte entre humans, el qui era absorbit era el de menor pes. Allò resultà terrible. De sobte els pares començaren a tenir por d’acariciar als seus fills, les parelles d’acariciar-se, la gent de saludar-se encaixant les mans, i ni tan sols escriure, tocar un instrument, o jugar a la consola pogueren fer. Res semblava immune a l’atac per contacte humà.

Per sort, i com gairebé sempre passa, fou la casualitat la que volgué donar un petit descans a la població turmentada. Els científics d’arreu del món que havien començat a col·laborar en línia directa per sumar esforços, foren incapaços d’arribar a la solució que el fill d’un pagès anònim, descobrí mirant al seu pare. L’home feia un truc de màgia d’allò més curiós, ja que amb les mans plenes de terra, després d’un dia de treball, podia tocar els objectes sense problema. Per contra, quan es rentava les mans, el contacte amb qualsevol element el feia volatilitzar sense vacil·lacions.

El descobriment fou un èxit que canvià la vida a aquell pobre pagès. Descobrir una cura a la greu amenaça que assetjava al món havia estat premiat amb l’ingrés immediat d’una quantitat esfereïdora de diners, que l’havia convertit en billionari.

Treballant amb aquella nova idea, els científics per fi pogueren donar una solució al problema. Per evitar desmaterialitzar objectes i essers vius, era precís que el cos dels humans anés permanentment cobert per una capa de fang, que al assecar-se es convertia en una segona pell. Per més seguretat, un cop ja es disposava d’aquella segona pell, es cobrien amb una espècie d’impermeable tèrmic que els protegia del fred i donaven una protecció extra per tal d’evitar qualsevol contacte directe.

El problema era que cada poques hores s’havia de comprovar que la capa de fang no s’hagués esquerdat, ja que els llocs en constant moviment com braços, mans i cames, era on més es trencaven les defenses i per tan s’havien de tornar a protegir.

Aquest sistema encara s’utilitza avui en dia. Les cases disposen de banyeres plenes de fang, i assecadors especials de cos sencer per agilitzar el procés d’assecat, però encara hi continuen havent moltes limitacions. El sexe és una d’elles. Però l’inventiva humana no té límits i fins i tot per això tenen solucions.

Malauradament no són pas perfectes, així que de tan en tan encara apareixen notícies a la televisió de noves desmaterialitzacions entre persones.

Però la pregunta per a la qual encara no tenen resposta, és una altra completament diferent...

A on va tot allò que desapareix?

Els que han desaparegut, no han informat al respecte.