AVÍS: Si algun empresari avispat, còpia la idea, n’exigiré drets de
Propietat Intel·lectual!
Imaginem que existeixi un món on les llibreries i les biblioteques són
fenòmens de masses i mouen milions de diners.
És veritat que actualment aquest sector ja mou forces diners, però en un
món no massa llunyà, han convertit aquest negoci en pur espectacle. Només així
s'aconsegueix crear un model atractiu i altament incitador al consum.
Les llibreries són una cosa semblant a les actuals discoteques. Amb
diverses sales, i totes elles amb ambients completament diferents. La
lluminositat acostuma de ser de tonalitats suaus que abasten del blau al
taronja.
Allí la gent no va a escoltar música, sinó lectures amb bases musicals de
les novel·les publicitades. Com els DJ, els aclamats escriptors pugen a
l'escenari, mentre el públic allí congregat, escolta extasiat la narració dels
llibres que unes veus en off, caracteritzant els diferents personatges, van
desenvolupant. Es decisió de l'autor triar si vol punxar capítols sencers o
fragments escrupolosament seleccionats.
Es lluita per aconseguir la satisfacció dels espectadors així que encertar
la temàtica, el ritme i la duració de la sessió és primordial. La gran majoria
de sessions es realitzen amb el públic dempeus, tot i que n’hi ha d'altres on
es convida a la gent a seure en cadires i fins i tot les més relaxants,
còmodament tombats en sofàs. El lector tria. Igual que escull les descàrregues
directes d'aquelles novel·les, poesies o relats curts que acaben seduint-lo i de
les que vol gaudir en la privat.
La publicitat i la incitació al consum és constant a través de grans
pantalles amb muntatges audiovisuals.
Però per crear afició no hi ha res com avivar la rivalitat.
Per això s'han creat lligues literàries. Es diuen Futbooks i tenen un
rànquing que setmanalment es va actualitzant. I qui hi competeix?! Doncs tots
aquells que es volen convertir en un fenomen mediàtic. És cert que tenen els
seus detractors, però la gran massa d'autors contemporanis acaba passant per
aquestes lligues, on no guanya qui més ven, sinó qui més emociona. S'ha de
seduir al públic. Ells són l'únic jurat. Les editorials no són pas ximples i
estan a l'aguait de quins són els autos més destacats. Quedar campió anual
garanteix suculents contractes als deu primers afortunats.
Les seves novel·les acostumen a ser supervendes. Però tots els autors,
indiferentment d'on provinguin, es poden apuntar a la lliga. Començaran
en tornejos menors, competint en petites discollibreries de pobles i ciutats
amb altres autors desconeguts. A mesura que vagin guanyant adeptes pujaran de
nivell, passant a petites ciutats i cap a munt. És gratificant veure com la
força de les paraules pot elevar a la categoria d'estrella mediàtica, a algú
que fa cinc mesos no era ningú en el panorama literari.
Aquesta constant competència fa que els aclamats autors s'hagin d'esforçar
llibre rere llibre a aconseguir una certa qualitat narrativa, ja que si en les
sessions del Futbooks tenen menys acceptació que altres novel·les, els pot
suposar un fracàs de vendes considerable.
Però aquesta caducitat constant de les obres, ha fet que molts autors de
mentalitat més tradicionalista, es neguin a entrar en aquell negoci que ells
consideren un joc burlesc on es desbudella sense pietat tot el que el món
literari s’ha esforçat a ser. Creuen que la literatura ha de ser un tresor que
cadascú descobreixi tranquil·lament a la seva llar. Sense estridències.
Però el cert és que a la gran massa del públic, aquella evolució o
perversió, els entusiasma. Es llegeix més que en qualsevol altre món. Hi ha
sessions dels grans campions, on la gent fa hores de cua per entrar. Les
discollibreries saben que tenen el ple assegurat si porten a tal escriptor o
tal altre.
Es tracen totes les temàtiques: Des de la ciència-ficció a la novel·la
rosa, passant pel thriller o la novel·la històrica. Mai se
sap quin serà el fenomen de la temporada. Tot i així les sessions de novel·la
rosa, són les que més públic acaben atraient.
No hi ha cosa més excitant que et descriguin sense complexes les apassionades
escenes d’algun relat rosa, mentre el públic escolta aquelles veus sensuals, tombats
còmodament a les butaques.
PD: El DJ de la fotografia és DJ Tiesto.
