El pastís perfecte

Dedicat a tots els que els hi agradin els dolços (i als qui no!).

Imaginem que existeixi un món on existeix el pastís perfecte. Aquell que s’adequa a les necessitats i gustos de qui el menja. Sembla impossible, però permeteu-me que us parli d'ell.

En aquell món han inventat una substància gelatinosa capaç de modificar-se a l’instant en funció del gust que desitgen o esperen del pastís, de tal manera que ni que diverses persones estiguin compartint el pastís, cap d'elles notarà el mateix gust de l'altre. Perquè per uns, el pastís perfecte ha de tenir més sucre. Per altres ser més àcid. Per uns no ha de tenir pràcticament calories, per altres ha de ser d'allò més pesat.

Milers de variables teòricament impossibles de satisfer a la vegada.

Però aquest pastís ho ha aconseguit.

De fet, fins i tot és capaç d'anar variant el gust i la textura a mesura que s'ingereix. Perquè si el subjecte que l’està menjant, nota que el gust de xocolata és massa intens, el pastís s’anirà regulant fins que sigui molt més espumós i amb un toc a vainilla o a qualsevol altra cosa.

Però al contrari del que us creieu, al darrera d’aquest gran disseny no hi ha cap xef de primer nivell. Tal obra de màgia, s'ha pogut concebre gràcies a la tecnologia. Sí, sí, heu llegit bé. Aquest prodigi ha estat creat per investigadors en un laboratori.

Com va sorgir la idea?! Doncs al director del projecte li van detectar excés de sucre i colesterol. Era un enamorat dels dolços i davant la prohibició tàcita dels doctors a que continués amb aquella dieta, va optar per no resignar-se a la seva sort i iniciar una investigació que canviaria el curs de la història.

Ara fa tres anys que l'invent ha arribat al gran públic i les vendes en tot el món l'han convertit en l'home més ric d'aquell planeta.

El meravellós invent que ha canviat el món consisteix en un petit xip que col·locat en un punt precís del crani, percep els desitjos de la persona, i els transmet a unes nanopartícules artificials que són capaces de combinar-se i interactuar per tal que la persona en qüestió es pensi que està menjant una mousse de llimona, un Sacher ó qualsevol altra excentricitat.

L'invent ha estat un èxit i no presenta efectes secundaris. Ha patentat la textura gelatinosa i el xip, venent-los a preus relativament assequibles.

Per celebrar el feliç aniversari, l'investigador ha decidit saltar-se el règim estricte que segueix i menjar-se un pastís autèntic.

La ironia resideix, en que després de la primera mossegada s’ha quedat trasbalsat: És molt més dolent del que recordava. No té ni punt de comparació amb el pastís artificial.

Aquest és el problema d'acostumar-se al millor… fa avorrir a la resta.

PD: Aquesta imatge té drets d'autor.

Qui és Déu?

Dedicat a creients i ateus per igual.

Imaginem que existeixi un món creat hologràficament. No arrufeu el nas i plantegeu-vos-ho seriosament. Imagineu que existeixen persones físicament igual que nosaltres, però que pels seus circuits hi corre un codi de programació dissenyat per una ment molt més preparada. Imagineu que aquestes persones tenen vides normals i que el seu Programador s'ha esmerat fins a l'absurd per tal de satisfer el més petit detall, fins a percebre una carícia o mossegar-se la llengua menjant.

Tots hem jugat al llarg de la vida a algun videojoc des del “SuperMario” al “Sims”, passant pel “Age of Empires” o el “Call of Dutty”. Sabem què és controlar els actes d’algú altre de forma virtual, així que és concebible que pugui existir algú capaç de programar un món semblant al nostre i guiar-los amb certa llibertat.

Ha inserit en cadascun d’aquells individus una petita Intel·ligència Artificial, per tal que aprenguin a mesura que van experimentant les coses. Fet que els fa incrementar la idea que viuen en un món real.

Allà la gent toca les coses, les veu, les escolta, les olora, les tasta o les percep. Són capaços de pensar, estimar, odiar i mil emocions més. Per ells els estímuls que senten internament i que aconsegueixen regirar l'estomac, són tan reals com el bolígraf amb el que escriuen.

Simples condicionaments de percepció.

Per donar forma a aquell món, s’han hagut de crear lleis universals que marquin i delimitin en gran mesura els seus actes. Són lleis enfocades a la pròpia supervivència de l’espècie.

Aquella societat digital ignora la realitat que els ha tocat viure, però com sempre passa quan es permet excessiva llibertat, alguns d'aquells personatges, després d'anys d'evolució, han començat a percebre patrons que els han fet sospitar.

“I si el món on viuen no és real?” es pregunten els més agosarats.

La gran massa de la societat repudia tals idees, com si qui les afirmés estigués tan boig com Galileu al profetitzar que la Terra no era el centre de l’Univers. Irònicament, també es considerarà  absurda aquella idea i a dia d’avui ja ningú la qüestiona.

Aquesta reticència sembla fruit d’algun sistema d'autodefensa intern que els fa actuar així.

Sempre es repeteixen que saber la veritat els fa lliures. Però en realitat prefereixen viure en la còmoda tranquil·litat de l’ignorància, mentre les seves vides es regeixin per lleis lògiques que ells poden assimilar. Qui són? Per què els ha tocat viure allà? Tot molt filosòfic, però generalment es consolen en quedar-se en el nivell més superficial d’aquestes preguntes.

No volen saber la veritat. Si la sabessin tampoc se la creurien. Ells són capaços de sentir, d’emocionar-se o enfadar-se. Poden viure la vida amb tanta llibertat com vulguin. Són capaços de crear música o capturar els instants amb paraules. No són simples programes informàtics. No són cap videojoc.

Negarien tal evidencia i es continuarien obstinant en presentar totes les proves al seu abast per defensar que existeixen. Creient en va, que l’existència com a éssers que ells defensen, és redueix a una sola dimensió de carn i ossos. Ells són reals. Els avalen milers d’anys d’evolució i és estúpid creure el contrari.

El daltabaix que causaria una noticia com aquella seria terrible. Gairebé apocalíptica.

Tot i que, sarcàsticament, si ho analitzem des d’una certa perspectiva, els únics que es podrien sentir decebuts al conèixer l’existència d’un Programador, serien els ateus. Aquells essers racionals, que s’han esforçat durant tota la vida en defensar la posició que les lleis de l’univers són infinites i aleatòries, i que estem aquí simplement per un capritx físic i no pas per una voluntat superior.

Tot aquest grup sí que es podria trobar frustrat davant la certesa que són el resultat d’una programació detallada i gens casual.

Però per la resta d’individus, independentment de la religió practicada, que sempre han cregut que hi havia forces superiors que estaven presents en les seves vides, tal descoberta de que efectivament hi ha un ésser superior darrera de tot el seu món, tan sols els hauria d’afectar la moral, ja que per fi haurien constatat que efectivament tenien raó.

Almenys en la idea bàsica de la seva creença.

Potser sí que el Programador no vesteix túnica blanca, ni és profeta, ni s’ha reencarnat cent mil vegades, però existeix.

Sent així, la següent pregunta que li voldrien fer sembla evident: “Per qué ens has creat?”

Aquella societat és tan egocèntrica, que continuaria focalitzant les preguntes com si ells fossin el centre de tot l’univers, quan en realitat, la seva existència podia no ser més que un capritx d’algú que tenia el poder suficient com per dissenyar aquell món.

Potser aquells ciutadans tan sols són patrons estadístics. Potser el qui va dissenyar aquell món només el volia conèixer per fer un càlcul de probabilitat. Què passaria si al meu món hi implanto la impremta? I n’estudia els efectes, positius i negatius. I si ens decantem pel Capitalisme? O potser millor el Comunisme? Mil segles d’evolució humana poden ser poc més que uns minuts o unes hores per a ell.

La gran majoria de religions accepten la presència d’un Creador. La Bíblia assegura que Déu creà el món en sis dies i descansà el setè. L’Islam té Allah y el Budisme el seu renaixement en funció del Karma. I si totes aquestes referències, tinguessin com a origen el propi Programador d’aquell món i les múltiples societats que pot explorar?

I si ell fos l’aclamat Déu que tantes vegades s’ha implorat?

I si aquell món holografiat, fos en realitat el nostre?!

Insomni / Insomnio / Insomnia

Entrada trilingüe / Post trilingual

Dedicat a en Carlos per la idea i al còmic Gunnm (Battle Angel Alita) per ser un referent del Cyberpunk.

Imaginem que existeixi un Món on la gent no necessita dormir. Segurament, tan bon punt heu llegit aquesta afirmació ja heu començat a pensar amb els avantatges que podria tenir aquesta facultat.

Ara bé, en aquest món han descobert que no dormir també té la seva part negativa, i tots ells en pateixen les greus conseqüències.

En aquell món, els cervells són incapaços de reduir la seva activitat per poder dormir ja que funcionen a un ritme molt més ràpid que el nostre. Són hiperactius. Els seus cervells estan forçats a donar el màxim cada dia i les vint-i-quatre hores. Això esgota a qualsevol, però no és dormint com es recuperen. Han provat d’ingerir tranquil·litzants i tot tipus de drogues neurobloquejadores, però el resultat obtingut amb prou feines és perceptible. Els seus cervells funcionen ininterrompudament al màxim de la seva capacitat, fins que el cervell es fregeix i l’individuo cau mort.

No hi ha cap símptoma que alerti de tal estat, ja que les migranyes són tan habituals, com menjar gelats a l’estiu.

Fa temps, quan els governants van entendre que era una tragèdia que l’esperança de vida fos de vint-i-dos anys, es van començar a estudiar mesures que poguessin ajudar a frenar els milions de “desconnexions” que hi havia a l’any. La solució arribà gràcies al gran desenvolupament tecnològic del que disposava aquella societat. Es crearen un tipus de cascs que semblaven abraçar el crani de les persones amb tres tentacles. Aquells tentacles actuaven com a receptors i canalitzadors de l’excés d’impulsos elèctrics del cervell. Tal quantitat d’impulsos era processat per l’invent i transmés fins a la medul·la espinal, ja que el casc estava unit a ella gràcies a una petita intervenció quirúrgica.

L’invent aconseguia que el cervell no hagués de treballar tant processant i dirigint l’energia, ja que se n’encarregava ell. D’aquesta manera el desgast del cervell no era tan elevat i l’esperança de vida s’incrementà uns nou anys.

Ara bé, no tot van ser coses positives. La gran quantitat d’impulsos que processa el casc i que la medul·la espinal rep sense concessions, ha provocat que ara les malalties i tetraplegies arribin per una fallada de la medul·la. A més, durant el temps que el casc funciona correctament, els cossos estan sotmesos a una tensió constant que ha motivat un increment de la seva agressivitat.

En aquell món s’han creat zones d’oci especialitzades en descarregar tensions, ja sigui practicant jocs de guerra amb bales atordidores, curses extrems com el Motorball, o combats sense regles on guanya qui sobreviu.

És una societat forjada a base de les penúries que ha hagut d’afrontar, que s’ha sabut protegir a sí mateixa corregint un defecte que els hauria consumit. Però malauradament, als governants i a la societat en general, els continua semblant poc aquest increment de nou anys en l’esperança de vida, i paguen quantitats desorbitades per esgarrapar algun any més al tràgic destí que tots acabem tenint.

Existeix un fructífer mercat negre de columnes vertebrals artificials, modificades genèticament per tal que siguin plenament compatibles amb el receptor. El poder religiós considera una autèntica barbaritat la manera com s’aconsegueix reproduir el material base i ho ha titllat de sacrilegi al cos humà i a la pròpia humanitat, per això mai s’ha legalitzat, però hi ha molta gent que paga fortunes per tal que li substitueixin la columna vertebral i la seva medul·la desgastada pel temps, per una altra d’artificial, que li garantirà com a mínim dues dècades més de vida.

L’operació és molt complexa, i no totes acaben bé, però tot i així la gent decideix arriscar-se. La certesa que poden morir en qualsevol moment si no fan res per posar-hi remei, ha fet que decideixin temptar a la sort.

En aquell món molts creuen que la humanitat és relativa, si el premi a obtenir és la immortalitat.

  

********************

Dedicado a Carlos por la idea y al cómic Gunnm (Battle Angel Alita) por ser un referente del Cyberpunk.

Imaginemos que exista un Mundo donde la gente no necesita dormir. Seguramente, tras haber leído esta afirmación ya habéis empezado a pensar en las ventajas que podría tener tal facultad.

Ahora bien, en ese mundo han descubierto que no dormir también tiene su parte negativa, y todos ellos sufren las graves consecuencias.

En ese mundo, los cerebros son incapaces de reducir su actividad para poder dormir ya que funcionan a un ritmo mucho más rápido que el nuestro. Son hiperactivos. Sus cerebros están forzados a dar el máximo cada día y las veinticuatro horas. Eso agota a cualquiera, pero no es durmiendo como se recuperan. Han probado de ingerir tranquilizantes y todo tipo de drogas neurobloqueadoras, pero el resultado obtenido apenas es perceptible. Sus cerebros funcionan ininterrumpidamente al máximo de su capacidad, hasta que el cerebro se fríe y el individuo cae muerto.

No hay ningún síntoma que alerte de tal estado, ya que las migrañas son tan habituales, como comer helados en verano.

Hace tiempo, cuando los gobernantes entendieron que era una tragedia que la esperanza de vida fuera de veintidós dos años, se empezaron a estudiar medidas que pudieran ayudar a frenar los millones de "desconexiones" que había al año. La solución llegó gracias al gran desarrollo tecnológico del que disponía aquella sociedad. Se crearon un tipo de cascos que parecían abrazar el cráneo de las personas con tres tentáculos. Aquellos tentáculos actuaban como receptores y canalizadores del exceso de impulsos eléctricos del cerebro. Tal cantidad de impulsos era procesado por el invento y transmitido hasta médula espinal, ya que el casco estaba unido a ella gracias a una pequeña intervención quirúrgica.

El invento lograba que el cerebro no tuviera que trabajar tanto procesando y dirigiendo la energía, ya que se encargaba él. De esta manera el desgaste del cerebro no era tan elevado y la esperanza de vida se incrementó unos nueve años.

Ahora bien, no todo fueron cosas positivas. La gran cantidad de impulsos que procesa el casco y que la médula espinal recibe sin concesiones, ha provocado que ahora las enfermedades y tetraplejías lleguen por un fallo de la médula. Además, durante el tiempo que el casco funciona correctamente, los cuerpos están sometidos a una tensión constante que ha motivado un incremento de su agresividad.

En ese mundo se han creado zonas de ocio especializadas en descargar tensiones, ya sea practicando juegos de guerra con balas aturdidoras, carreras extremas como el Motorball, o combates sin reglas donde gana quien sobrevive.

Es una sociedad forjada a base de las penurias que ha tenido que afrontar, que ha sabido protegerse a sí misma corrigiendo un defecto que los habría consumido. Pero desgraciadamente, a los gobernantes y a la sociedad en general, les sigue pareciendo poco este incremento de nueve años en la esperanza de vida, y pagan cantidades desorbitadas para arañar algún año más al trágico destino que todos acabamos teniendo.

Existe un fructífero mercado negro de columnas vertebrales artificiales, modificadas genéticamente para que sean plenamente compatibles con el receptor. El poder religioso considera una auténtica barbaridad la forma en que se consigue reproducir el material base y lo ha tachado de sacrilegio al cuerpo humano y a la propia humanidad, por eso nunca se ha legalizado, pero hay mucha gente que paga fortunas para que le sustituyan la columna vertebral y su médula desgastada por el tiempo, por otra artificial, que le garantizará al menos dos décadas más de vida.

La operación es muy compleja, y no todas acaban bien, pero aún así la gente decide arriesgarse. La certeza de que pueden morir en cualquier momento si no hacen nada por remediarlo, ha hecho que decidan tentar a la suerte.

En ese mundo muchos creen que la humanidad es relativa, si el premio a obtener es la inmortalidad.

 

  

********************

Dedicated to Carlos for the idea and the comic: Gunnm (Battle Angel Alita) for being a benchmark of Cyberpunk.

Imagine that there is a world where people don’t need sleep. Surely after reading this statement you have already started thinking about the advantages that could have such power.

But in this world have discovered that do not sleep also has its downside, and all of them suffer severe consequences.

In that world, the brains are unable to reduce their activity to sleep because they work at a pace much faster than ours. They are hyperactive. Their brains are forced to make the most of every day and around the clock. That exhausts to anyone, but it is not sleeping as they recover. They have tried to ingest tranquilizers and all kinds of neuro-blocking drugs, but the result is hardly noticeable. Their brains operate continuously at full capacity until the brain is fried and the guy falls dead.

There are no symptoms to alert of such a state, because migraines are so common, like eating ice cream in summer.

Long ago, when the rulers realized that it was a tragedy that the life expectancy was of twenty-two years, began to consider measures that could help curb the millions of "disconnects" that had a year. The solution came through the great technological development available to that society. They created a kind of helmets skull seemed to embrace the people with three tentacles. Those tentacles acting as receivers and enablers of excess electrical impulses from the brain. Such number of pulses was processed by the invention and transmitted to spinal cord, since the helmet was attached to it through a small surgical procedure.

The invention could the brain does not have to work so energy processing, and directing the energy because it was in charge. In this way the brain wear was not so high and life expectancy increased about nine years.

But it was not all positive things. The large number of pulses which processed the helmet and that spinal cord receives witout concessions, has led to illness and tetraplegia now arrive by a failure of the spinal cord. Moreover, during the time that the helmet is working properly, the bodies are subjected to a constant tension which has led to an increase of aggressiveness.

In this world have created specialized entertainment areas release tension, either practicing war games with bullets stun, extreme racing as Motorball, or fighting without rules where the winner is who survives.

It is a society wrought through the hardships they had to face, which has managed to protect itself correcting a defect that would have consumed. But unfortunately, the rulers and society in general still think that this increase in nine years in life expectancy is short, and pay exorbitant amounts for scratching some year to the tragic fate that we all end up having.

There is a fruitful black market of artificial backbones, genetically modified to be fully compatible with the recipient. Religious power considered a genuine outrage the way they can reproduce the base material and has branded a sacrilege to human body and humanity itself, for it has never been legalized, but there are many people who pay fortunes to replace him the spine worn by time, by other artificial, that will guarantee at least two more decades of life.

The operation is very complex, and not all end well, but people still choose to risk. The certainty that they can die at any time if they do anything about it, has made it decide to tempt fate.

In this world, many people believe that humanity is relative, if the prize you get is immortality.