El pastís perfecte

Dedicat a tots els que els hi agradin els dolços (i als qui no!).

Imaginem que existeixi un món on existeix el pastís perfecte. Aquell que s’adequa a les necessitats i gustos de qui el menja. Sembla impossible, però permeteu-me que us parli d'ell.

En aquell món han inventat una substància gelatinosa capaç de modificar-se a l’instant en funció del gust que desitgen o esperen del pastís, de tal manera que ni que diverses persones estiguin compartint el pastís, cap d'elles notarà el mateix gust de l'altre. Perquè per uns, el pastís perfecte ha de tenir més sucre. Per altres ser més àcid. Per uns no ha de tenir pràcticament calories, per altres ha de ser d'allò més pesat.

Milers de variables teòricament impossibles de satisfer a la vegada.

Però aquest pastís ho ha aconseguit.

De fet, fins i tot és capaç d'anar variant el gust i la textura a mesura que s'ingereix. Perquè si el subjecte que l’està menjant, nota que el gust de xocolata és massa intens, el pastís s’anirà regulant fins que sigui molt més espumós i amb un toc a vainilla o a qualsevol altra cosa.

Però al contrari del que us creieu, al darrera d’aquest gran disseny no hi ha cap xef de primer nivell. Tal obra de màgia, s'ha pogut concebre gràcies a la tecnologia. Sí, sí, heu llegit bé. Aquest prodigi ha estat creat per investigadors en un laboratori.

Com va sorgir la idea?! Doncs al director del projecte li van detectar excés de sucre i colesterol. Era un enamorat dels dolços i davant la prohibició tàcita dels doctors a que continués amb aquella dieta, va optar per no resignar-se a la seva sort i iniciar una investigació que canviaria el curs de la història.

Ara fa tres anys que l'invent ha arribat al gran públic i les vendes en tot el món l'han convertit en l'home més ric d'aquell planeta.

El meravellós invent que ha canviat el món consisteix en un petit xip que col·locat en un punt precís del crani, percep els desitjos de la persona, i els transmet a unes nanopartícules artificials que són capaces de combinar-se i interactuar per tal que la persona en qüestió es pensi que està menjant una mousse de llimona, un Sacher ó qualsevol altra excentricitat.

L'invent ha estat un èxit i no presenta efectes secundaris. Ha patentat la textura gelatinosa i el xip, venent-los a preus relativament assequibles.

Per celebrar el feliç aniversari, l'investigador ha decidit saltar-se el règim estricte que segueix i menjar-se un pastís autèntic.

La ironia resideix, en que després de la primera mossegada s’ha quedat trasbalsat: És molt més dolent del que recordava. No té ni punt de comparació amb el pastís artificial.

Aquest és el problema d'acostumar-se al millor… fa avorrir a la resta.

PD: Aquesta imatge té drets d'autor.