Dedicat a tots aquells que li planten cara a l’adversitat i continuen
buscant el costat bo de tot el que ens envolta.
Imaginem que existeixi un món on el pessimisme ho controla tot. Un món
fosc, desanimat i negatiu on tothom desconfia de qui té al costat i en renega
quan en té l'oportunitat. Independentment de com sigui físicament el seu món,
ells el conceben negre com la cova més obscura que pugui existir. Allà el
pensament únic és una constant, i qualsevol intent d'aportar un punt de vista
menys pessimista és ràpidament apagat per la desesperança de la majoria. No
s’atreveixen a fer les coses. Si sempre han viscut en el pessimisme és impossible
i una pèrdua de temps intentar canviar de rumb.
El seu lema és: “Pensa malament i l’encertaràs”.
Són milions de persones els que viuen convençuts en el seu catastrofisme. Però
ser derrotista acaba sent la opció fàcil. Tirar la tovallola quan les coses es
compliquen sembla lògic, pensar malament de tothom una constant, i enterrar els
somnis per inabastables és la llei que marca les seves decisions. No corren
riscos, i sempre que algú s’atreveix a aixecar el cap amb una idea mitjanament
novadora, els altres ja s'encarreguen de desinflar la seva il·lusió amb
consells tenyits de frustració i ressentiment.
Per molt forta que sigui la cuirassa emocional, és evident que la negativitat
i el pessimisme acaben sembrant la llavor i arrelant, fent que l’intrèpid
optimista es plantegi abans de començar si val la pena fer un esforç que tothom
li assegura que acabarà en fracàs.
La resposta dels optimistes és sí! És clar que val la pena!
Viure en la insatisfacció i el conformisme és una opció tan vàlida com la
de voler donar forma a un somni o projecte. Vivint de la primera manera
possiblement aconseguiran una certa estabilitat, sense destacar i anar flotant,
enterrant això sí les il·lusions.
Per contra, els qui s’atreveixin a creure en ells o en un projecte,
segurament li dedicaran eternes hores, passaran son i en moltes ocasions es
sentiran incompresos per la resta. Fracassar és una opció, però la
contrapartida és triomfar, i per això mateix val la pena arriscar-se.
Quan el treball es fa mogut per la passió i no per la monotonia, acaba sent
satisfactori. Una paraula que els pessimistes d’aquell món fa temps que han
oblidat.
Afortunadament allí encara hi ha milers de persones que mantenen viva la
flama de l’inconformisme no es resignen a la seva sort. Sí, han begut del
pessimisme i també dubten de les seves possibilitats. Els han dit tantes
vegades que era impossible, que han acabat assumint aquella opinió com a
veritat absoluta.
Però estan avorrits de viure amb limitacions.
Ara l'última idea extravagant d'un rostre anònim, ha estat la d'aportar una
mica de llum a aquella tenebra.
Molts s'han posat les mans al cap i ja comencen a veure fantasmes. Es
quedaran cecs! anuncien amb una certesa gairebé incontestable.
És cert. Aquella gent ha viscut tan temps en la foscor del pessimisme, que
qualsevol punt de llum que difereixi d'ells els semblarà una agressió.
Segurament quan la llum comenci a brillar, tots ells en maleiran la intensitat.
Tot i així l’ésser humà és un supervivent capaç d’adaptar-se a tots els entorns.
Ningú diu que sigui fàcil, però els optimistes creuen que una mica de llum
l’únic que pot fer és mostrar-los com de limitats han estat vivint en la
foscor, i ajudar-los a trencar barreres per viure en una plenitud absoluta.
PD: Aquesta imatge té drets d'autor.
