Entrada Trilingüe
Un punt de vista original sobre la relació entre Catalunya i Espanya.
Un punto de vista original sobre la relación entre Catalunya y España.
An original point of view on the relationship
between Catalonia and Spain.
Imaginem que existeixi un Món on un grapat de formigues s’han cansat de
pertànyer a la colònia que les va veure nàixer. Pot semblar un fet curiós, però
la migració d’una reina per formar una nova colònia és un fet d’allò més
natural en el món animal.
La particularitat d’aquest món, però, és que el grapat de formigues
disconformes i que volen formar la seva pròpia colònia no tenen una reina clara
a la que seguir.
Molts volen trencar els llaços, altres estarien disposats a formar
supercolònies, mantenint un vincle amb la colònia original, però tractant-se
com a iguals. Evidentment entre les formigues que viuen a la mateixa zona que
les disconformes, també n’hi ha que són contràries a qualsevol divisió i
defensen la unitat de la colònia mare per damunt de tot.
Existeix encara un altre grup, les indecises. Formigues obreres que no
estan conformes amb com han fet les coses les reines que ha tingut aquesta
colònia, però tampoc confien en el camí que prometen els més optimistes, ja que
segons ells per arribar a la terra promesa tan sols han de fundar una nova
colònia.
Però la Terra
Promesa no es forjarà només amb il·lusions. Es necessiten
idees concretes i un full de ruta que no amagui els interessos de qui abanderen
el projecte. Perquè si qui marca la direcció no té altra prioritat que la
econòmica, la nova colònia acabarà sotmesa a les mateixes sogues i cadenes que
l’asfixiaven i l’oprimien en la vella i desencantada colònia.
I el problema és que aquí també hi ha moltes formigues que es mouen per
interessos partidistes. Algunes de les més poderoses tenen lligams tan forts
amb la colònia mare, que no poden acceptar de cap manera que s’arribi a un
trencament definitiu. Tot i així, de cara a la galeria, continuen mostrant-se
convençudes que la idea tirarà endavant. Jugant a dues bandes, esperen que el
cop que s’enduran no serà tan fort.
Les formigues indecises han preguntat a les del seu voltant, què en pensen
de tot aquest enrenou. Unes veuen la nova colònia com el destí lògic, i les
altres veuen il·lògic una separació que deixaria a les dues colònies mútuament
danyades.
Cap d’elles sap del cert com acabarà tot allò, però totes les que abanderen
el moviment disconforme estan disposades a afrontar el fracàs en un referèndum.
No obstant tal idea es veu com una salvatjada al cor de la colònia
original. Tot l’entorn de la Reina es remou inquiet davant aquell alçament. Ho
consideren indigne i un acte gairebé de traïció. Desmembrar la colònia, perdent
la zona nord-est on hi ha les formigues disconformes, seria com perdre un dels
motors d’un avió bimotor.
El problema, però es que les ferides obertes durant els últims anys ja
semblen massa profundes com per ser sanades.
Les formigues disconformes han treballat durament durant tota la vida,
recaptant grans nivells de reserves que cedien en bona part a l’interés comú de
la colònia. Però
mentre el seu nivell de vida continuava igual de dur, altres zones de la
colònia gaudien de millors avantatges tot i recollir molt menys recursos.
A més, cada vegada que aixecaven el cap per exigir nous canvis que
equilibressin la balança, es topaven amb la negació i les crítiques del cor dur
de la colònia, que no tolera cap canvi, per por a perdre la hegemonia de la que
han gaudit tota la vida.
La reina i els seus, demanen Unió, però tan sols ofereixen Colonització.
Passar pel seu cercle o rebutjar sistemàticament totes les propostes de diàleg
que s’han llançat des de les zones disconformes.
Al final, cansades de tantes negatives, les formigues han decidit unir-se
fent una cadena que abraci de nord a sud, tota la seva geografia. És una mostra
d’unió i determinació. Volen que tota la colònia, i la reina en particular,
escolti la seva veu.
Molts diuen que no servirà per res, però s’obliden que la determinació de
tot un poble pot moure muntanyes, i si aquestes formigues han decidit aixecar
el vol, ningú les pararà.
Ahir es van unir per creuar de punta a punta les seves terres.
Demà s’uniran per decidir el seu futur.
****************************
Imaginemos que exista un Mundo donde un puñado de hormigas se han cansado
de pertenecer a la colonia que las vio nacer. Puede parecer un hecho curioso,
pero la migración de una reina para formar una nueva colonia es un hecho de lo
más natural en el mundo animal.
La particularidad de este mundo, sin embargo, es que el puñado de hormigas
disconformes y que quieren formar su propia colonia, no tienen una reina clara
a la que seguir.
Muchos quieren romper los lazos, otros estarían dispuestos a formar
supercolonias, manteniendo un vínculo con la colonia original, pero tratándose
como iguales.
Evidentemente entre las hormigas que viven en la misma zona que las
disconformes, también los hay que son contrarias a cualquier división y
defienden la unidad de la colonia madre por encima de todo.
Existe aún otro grupo, las indecisas. Hormigas obreras que no están
conformes con cómo han hecho las cosas las reinas que ha tenido esta colonia,
pero tampoco confían en el camino que prometen los más optimistas, ya que según
ellos para llegar a la tierra prometida sólo deben fundar una nueva colonia.
Pero la Tierra
Prometida no se forjará sólo con ilusiones. Se necesitan
ideas concretas y una hoja de ruta que no esconda los intereses de quien
abanderan el proyecto. Porqué si quien marca la dirección no tiene otra
prioridad que la económica, la nueva colonia acabará sometida a las mismas sogas
y cadenas que le asfixiaban y le oprimían en la vieja y desencantada colonia.
Y el problema es que aquí también hay muchas hormigas que se mueven por
intereses partidistas. Algunas de las más poderosas tienen lazos tan fuertes
con la colonia madre, que no pueden aceptar de ninguna manera que se llegue a
una ruptura definitiva. Aún así, de cara a la galería, siguen mostrándose
convencidos de que la idea saldrá adelante. Jugando a dos bandas, esperan que
el golpe que se llevarán no será tan fuerte.
Las hormigas indecisas han preguntado a las de su alrededor, qué piensan de
todo ese revuelo. Unas ven la nueva colonia como el destino lógico, y las otras
ven ilógico una separación que dejaría a las dos colonias mutuamente dañadas.
Ninguna de ellas sabe a ciencia cierta cómo acabará todo aquello, pero
todas las que abanderan el movimiento disconforme están dispuestas a afrontar
el fracaso en un referéndum.
Sin embargo, tal idea se ve como una salvajada en el corazón de la colonia
madre. Todo el entorno de la Reina se remueve inquieto ante aquel
levantamiento. Lo consideran indigno y un acto casi de traición. Desmembrar la
colonia, perdiendo la zona noroeste, donde están las hormigas disconformes,
sería como perder uno de los motores de un avión bimotor.
El problema reside en el hecho que, las heridas abiertas durante los
últimos años ya parecen demasiado profundas como para ser sanadas.
Las hormigas disconformes han trabajado duro durante toda la vida,
recaudando grandes niveles de reservas que cedían en buena parte al interés
común de la colonia.
Pero mientras su nivel de vida seguía igual de duro, otras
zonas de la colonia disfrutaban de mejores ventajas aún y recoger muchos menos
recursos.
Además, cada vez que levantaban la cabeza para exigir nuevos cambios que equilibrar
la balanza, se topaban con la negación y las críticas del corazón duro de la
colonia, que no tolera ningún cambio, por temor a perder la hegemonía de la que
han gozado toda la vida.
La reina y los suyos piden Unión, pero sólo ofrecen Colonización. Pasar por
su aro o rechazar sistemáticamente todas las propuestas de diálogo que se han
lanzado desde las zonas disconformes.
Al final, cansadas de tantas negativas, las hormigas han decidido unirse
haciendo una cadena que abarque de norte a sur, toda su geografía. Es una
muestra de unión y determinación. Quieren que toda la colonia, y la reina en
particular, escuchen su voz.
Muchos dicen que no servirá para nada, pero se olvidan de que la
determinación de todo un pueblo puede mover montañas, y si estas hormigas han
decidido levantar el vuelo, nadie las parará.
Ayer se unieron para cruzar de punta a punta sus tierras.
Mañana se unirán para decidir su futuro.
****************************
Imagine that there is a world where a handful of ants are tired of
belonging to the colony where they were born. It may seem a curious fact, but
migration of a queen to form a new colony is a natural fact in the animal
world.
The particularity of this world, however, is that the handful of ants
unhappy and that want to form their own colony, don’t know who queen have to
follow.
Many want to break ties, others would be willing to form super colonies,
maintaining a link to the original colony, but treated as equal.
Obviously among the ants that live in the same area as the unhappy, there
are those who are against any division and defend the unity of the mother
colony above all.
Still another group, the
undecided. Worker ants who are unhappy with the
decisions they have taken the queens
had this colony, but don't trust the way that
promise the most optimistic, since
according to them to get to the
promised land must only found a
new colony.
But the Promised Land don’t will
forge only with illusions. They need
concrete ideas and a roadmap that does not
hide who defend the interests of the project. Because if who marks the direction has no agenda other
than economic, the new colony will end subjected to the same
ropes and chains that suffocated and oppressed
in the old and disenchanted colony.
And the problem here is
that there are many ants that move by partisan interests. Some of the most powerful have such strong ties with
the mother colony, who can not accept in any way that will reach a final
break. Still, in the face of
the gallery, showing still convinced that the
idea will succeed. Playing both
sides, hoping that the blow
will not be as strong.
Undecided Ants have
asked those around them, what they think of all the fuss. Some
see new colony as logical destination, and the others think are
illogical separation would leave the two colonies mutually damaged.
None of them knows for sure how it will end all, but all who defend dissenting
movement are willing to face failure in a referendum.
However, this idea looks
like a savage in the heart of
the mother colony. The whole environment of the Queen is removed uneasy at that
lift. What disdain and almost an act of
treason. Dismember the colony,
losing the northeast, where
are the ants dissenting, would be like losing one of the engines
of a twin-engine plane.
The problem lies in the fact that the open wounds in
recent years seem too deep to
be healed.
Dissatisfied Ants have
worked hard throughout their lives, raising high levels of reserves largely yielded to the
common interest of the colony. But
while their standard of living was
just as hard, other areas of the colony enjoyed better
benefits, even collecting
fewer resources.
In addition, each time raising their heads
to demand new changes to balance the scales, were
confronted with denial and
criticism of the hard heart
of the colony, which does not tolerate
any changes, for fear of losing the hegemony that they have enjoyed
all life.
The Queen and his men, call for Union but only provide Colonization. Going through their hoop or systematically reject
all proposals for dialogue that have been released since dissatisfied
areas.
Finally, tired of so many negative, ants have decided to join a chain by covering
from north to south, throughout its
geography. It is a sign of unity
and determination. They want
the entire colony, and the queen in
particular, hear their voice.
Many say that it will be useless, but they forget that the determination of a people can move mountains, and if these ants have
decided to get airborne, no one will stop them.
Yesterday was joined to cross from end to end their land.
Tomorrow will join together to
decide their future.
Per què els Catalans van fer una cadena humana de cap a cap del seu territori?
ResponElimina¿Por qué los Catalanes hicieron una cadena humana de punta a punta de su territorio?
Why the Catalans made a human chain from end to end their territory?
És boníssim!!!! Ho has enviat als diaris? Hagués sigut un excel*lent article per l'endemà de la diada. Encara el podrien incloure al llibre que s'està fent sobre la diada. A mi m'ha encantat.
ResponElimina