Pluja Fangosa

Dedicat a tots aquells que deixen el cotxe o la moto aparcats al carrer, i l’endemà se’ls troben coberts de fang.

Imaginem que existeixi un món on sempre que plou, plou fang. De més o menys densitat, però fastigós en tots els casos. Aquell planeta, on gairebé tot és terra desèrtica, presenta una gran concentració de partícules a l'ambient, convertint l’entorn amb pràcticament irrespirable. En molts altres móns els hi costaria assimilar aquella realitat, tot i així allà hi existeix la vida.

Les narius de tots els éssers que l’habiten apunten al terra i han desenvolupat una espècie de pic protector que els serveix de coberta per quan plou. Un moment que no es rep amb desgana, però que prefereixen que no els enganxi a la intempèrie.

Allà els núvols grisos presenten una tonalitat argilosa. Si tenen la sort que plogui durant tres dies seguits, de forma intensa, és possible que l'ambient s'hagi acabat netejant el suficient com perquè el que cau sembli més aigua que fang, però ni així és pura. L’única manera que tenen de veure aigua sense excés de partícules és a través de les fonts, per on brolla aigua que ha aconseguit filtrar les impureses a través d'un procés natural. En aquell món, gairebé tot el que es consumeix són verdures que creixen sota terra, com aquí les pastanagues o les cebes, ja que aquestes hortalisses són immunes a la pluja fangosa que cobreix i asfixia a altres vegetals com podrien ser les tomateres o mongeteres. Els arbres desenvolupen unes branques en forma de caputxó de bolet, que resisteixen els impactes i l’acumulació de fang per protegir el tronc interior i les arrels.

Allí la pluja pot arribar a causar morts. Si és torrencial i carregada de partícules, n’hi ha prou amb un xàfec de deu minuts i gent o animals atrapats a la intempèrie, perquè el fang els cobreixi per complet. Empastifats de llot i amb l'aigua fangosa continuant caient, la situació acaba sent perillosa, ja que la mobilitat queda greument afectada. Com us podeu imaginar, acaba resultant molt difícil poder avançar. Els animals i éssers més vells i joves, són els més afectats. Les seves cames els poden fallar, i això resulta mortal. Si es desplomen al terra, per l’excés de sobrepès, difícilment es tornaran a aixecar.

Quan el fang de la pluja és dens, intentar avençar a camp obert es converteix en un impossible. Si quan comença a ploure amb força, no es té cap refugi a prop, molts d’ells acaben quedant palplantats en mig de l’intempèrie. Alguns intenten desesperadament arribar a un refugi, ni que sigui sota un petit arbre, però moure’s pel fang i cobert de fang, els deixa exhausts. Aquests esforços malauradament no sempre són suficients. En altres ocasions, quan l’animal o esser sap que no hi ha cap refugi suficientment a prop, s’acaba aturant per no gastar energies en va, es protegeixen el cap i miren a terra. Que sigui l'esquena la quina suporti el fang. Mentre les narius no es taponin de fang, l'animal no morirà. Sempre i quan les cames no li facin figa, i la pluja no duri més d’un dia, ja que de ser així, s’acabaria desplomant exhaust, xop i afamat.

PD: Aquesta imatge té drets d'autor