Sense Esports

Dedicat a tots els que practiquen algun esport.

Imaginem que existeixi un món on la gent no practica esport físic. Però no és pas per mandra sinó per impossibilitat genètica. Allà els cors d'aquells essers són tan fràgils que rebenten a les primeres mostres d'estres. Quan el comptador supera les cent pulsacions per minut, el cor diu prou.

Sens dubte una maledicció que ha condicionat les seves vides. Allà adoren els jocs de taula. De fet, al no tenir referències d'esports físics, doncs tampoc els troben a faltar. Caminen amb calma i viuen la vida a un ritme molt més pausat que altres móns veïns.

Fins i tot l'acte sexual es fa amb una parsimònia digna de cargols. Aquest exercici els porta al límit. S'han de controlar, ja que si la passió del moment els supera, acabaran patint un infart. Allà més del noranta per cent dels infarts són mortals així que no s'ho poden pas agafar a broma.

I aquesta particularitat a que es deguda?! En altres móns podem fer exercici perquè des dels inicis hem hagut d'utilitzar tot el nostre potencial ja sigui per caçar una presa o per fugir d'una amenaça. Allà en aquell món mai s'han sentit amenaçats per això no han desenvolupat aquesta resistència física.

Ara bé, les coses estan canviant. Que no puguin practicar esports no vol dir que no tinguin l'esperit competitiu nedant per les seves venes. Fa poc ha aparegut una nova modalitat. Li diuen la cursa de la mort. Consisteix a posar a dos presos en un circuit tancat i fer-los córrer fins que un d’ells mor. Han de mantenir un ritme constant i per assegurar-se’n, els col·loquen uns braçals que provoquen descàrregues quan es corre a menys de set kilòmetres l’hora.

Les curses acostumen a durar pocs minuts, ja que davant un esforç improvisat el cor es dispara. En els millors dels casos durarà deu minuts. Aquest és el temps que tarda algun dels seus cors malacostumats a dir prou.

Quan un dels dos corredors cau, l’èxtasi entre els assistents es desferma. Hi ha apostes que fan molt més interessant aquell esport. I davant la possibilitat que els dos candidats acabin patint un atac de cor per l’esforç realitzat, perd el primer que l’hagi patit.

Si hi ha un dubte raonable, es considerarà empat i els beneficis se’ls quedarà la banca.

El que ells no saben és que l'evolució acaba de ser activada. Això vol dir que si es continua amb aquesta competició potser d'aquí cinc o deu segles els descendents d'aquests pioners estaran preparats per practicar algun esport o caçar les seves preses, i els descendents d’aquells que ara contemplen còmodament asseguts a els pobres desgraciats, hauran de córrer per salvar la seva vida, patint innumerables infarts fins que l’evolució els faci entendre que necessiten un cor més fort.

 

PD: Aquesta imatge té drets d'autor.