Sense Números

Dedicat a l’Isa, per plantejar-me el repte més complex fins al moment.

Imaginem que existeixi un món sense números. Difícil, no?! Evidentment la opció fàcil és pensar amb l’era del Paleolític, quan la part irracional i més salvatge era la que prenia les decisions. Però la petició era un xic més complexa, ja que em preguntaven com podria ser un món més o menys actual on no hi haguessin números.

Després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió que ha de ser un món dominat pels filòsofs. Observadors de la vida, més interessats en qüestionar-se la essència més bàsica de l’home, que no pas en entendre com funciona la naturalesa que els envolta. Sense números tampoc hi ha matemàtiques, i sense matemàtiques, ens podem oblidar de la tecnologia i la industrialització. Ni mòbils, ni televisors, ni cotxes.

Simplement els oficis de tota la vida, que han anat vivint una mica al marge de les divagacions sobre el sentit de la vida i de qui ens ha abandonat en aquest món, per adaptar la seva experiència a les seves necessitats. Així un pagès hauria descobert la roda, un comerciant que tot tenia un preu, i un paleta s’hauria adonat que per construir cases era millor emprar maons de fang fàcils de fabricar (mida de pam, per mig pam). Sí, ja sé que m’estic aproximant perillosament al sistema d’unitats de mesura (que no té sentit ni força sense els números). Però és que no es pot comprendre l’evolució humana sense la racionalitat i l’ordre que ens han donat els números (i per extensió les matemàtiques).

Però bé, continuem suposant, que encara no han creuat aquella frontera entre curiositat i comprensió, i es dediquen exclusivament a divagar. Les converses s’eternitzen i a vegades et toca cada tossut que insisteix en teories estúpides que cauen pel seu propi pes. Les discussions airades per defensar les seves postures, per estúpides que siguin, acostumen a ser d’allò més freqüents. La vida en aquest món és humil, però la mala llet és una costant, ja que la gent és d’allò més tossuda i garrepa i no tendeix a entrar en raó.

-Em nego a intercanviar el fruit jornaler de l’albada, per la flor seca d’Erupó! –renegarà un a l’escoltar la desmesurada petició del comerciant. Mentre el comerciant argumentarà el dur treball que li ha costat aconseguir-la, tot i que en realitat l’esforç l’hagi fet un altre a un preu molt més baix.

Perquè, és clar, ni que no hi hagi ni números ni monedes, el comerç sí que existeix. De fet, l’intercanvi de bens és el sistema implantat que els funciona d’allò més bé. Tot i que per arribar al consens del preu, es puguin passar hores discutint per ell.

La gent és impuntual de mena. Per la posició del sol han determinat diferents franges horàries. Per exemple, "El punt àlgid del dia", quan el sol està completament vertical, hi haurà previsors que arribaran una mica abans, i els menys patidors, una estona després, fent que l’espera habitual rondi la mitja hora.

Al qui toqui esperar, lluny d’enfadar-se, es quedarà pensatiu analitzant l’entorn que l’envolta. Ja siguin petites coses o l’immens oceà que banyi les seves costes.

Perquè en aquest món sense números, es fomenta l’intel·lecte espiritual i irracional per sobre de tot, alhora que es treballa la terra i els ramats, per anar sobrevivint a base d’intercanviar els excedents.

Potser mai sabran el que és un televisor, però es innegable, que si no hi ha ni números, ni monedes, tampoc hi ha especulació borsària ni bancs!

Ves per on, al final resultarà que tampoc està tan malament aquest món.