A tots aquells que s’han indignat alguna vegada amb els Arrodoniments a l’Alça.
Imaginem que existeixi un món on els preus dels productes, cada vegada que
hi ha un increment, s’arrodonissin a l’alça sense cap justificació possible a
part de quadrar el preu final a una xifra exacta.
Sé que no us agafa per sorpresa, així que serà fàcil fer aquest exercici
d’imaginació.
Però com sempre intentarem anar una miqueta més enllà. Escrutar en les
raons autèntiques que haguessin pogut motivar aquesta mentalitat, a vegades
pocavergonya, ja que els augments no únicament es limiten a arrodonir a l’alça,
sinó que busquen el màxim benefici possible. I això per què? Doncs perquè en
aquest món existeixen uns dimoniets de l’avarícia, segons els quals cada cèntim
que cobres per sobre de l’increment estipulat, és benefici directe que entra a
l’empresa.
Aquesta mentalitat ha calat tant en la ciutadania, que els arrodoniments a
l’alça ja són part de la seva rutina. Però com sempre hi ha sectors on la
balança és extremadament oposada. I no és pas culpa dels empresaris o de la
societat en general… torna a ser culpa dels dimoniets avariciosos, que
apareixen en el moment precís que l’individu està a punt de prendre la decisió
final.
Sense dubte, ells són els responsables que un empresari, a l’hora de la
revisió del sou als seus treballadors, es cenyeixi a la llei per justificar
l’increment exacte que estipula, per exemple un canvi d’any. Els dimoniets,
sempre atents, li atacaran la consciència, recordant-li l’esforç que suposa
tenir un treballador a càrrec. La ment humana és dèbil, així que acabaran
convencent el pobre infeliç, que acabarà assegurant que ell es limita a complir
la llei. Si la pujada marca per exemple un 1,32 d’increment, això serà el que
pujarà. Ni més ni menys!
I els treballadors encara poden estar contents, ja que alguns altres, en
altres sectors on la llei deixa a la lliure voluntat de l’empresari, veuran com
els seus sous es queden fixats exactament al mateix punt.
Que el cost de vida puja i el seu sou no?! Els dimonis avariciosos són
contundents en aquest sentit: Doncs tres pedres pel treballador. Content pot
estar que no se li rebaixi el sou emparats amb alguna justificació relacionada
amb la paraula “Crisi”. Un altre mot que s’han tret de la màniga per
generalitzar el terror i imposar les seves idees.
Però tornem als empresaris, a aquests mateixos que s’emparaven en la llei
per justificar les seves decisions,… perdran part d’aquesta coherència quan es
tracta dels productes o serveis que ofereixen, on l’increment passarà a 1,35 ó
fins i tot, a 1,40. (i en sectors emergents aquesta quantia pot veure’s
ràpidament multiplicada per dos ó més).
Una prova més que els dimoniets, a part d’avariciosos, no tenen ni un pèl
de tontos.
Ells viuen dels cèntims que es van esgarrapant en cada arrodoniment.
Cèntims que es converteixen en autèntiques fortunes si ho multipliquem pels
milions i milions d’empreses i sectors, on s’apliquen arrodoniments a l’alça
simplement per caprici.
Alguns experts econòmics asseguren que aquests arrodoniments són el que fa
moure l’economia. Altres els critíquen, assegurant que si tots els preus bàsics
pugen per sobre de l’estipulat menys els sous dels treballadors, aquí l’únic
que hi surt perdent és la gent del carrer.
I en part tenen raó… però això als dimoniets avariciosos el hi importa ben
poc.
Aprofitant la pujada de l'IVA, us deixo aquest petit relat.
ResponEliminaEspero que us agradi!
mmmmmmm.... yo no lo catalogaría como "Món imaginari" :P Tan real como la vida misma!
ResponEliminaM'has fet recordar quan viviem amb la pesseta. Abans amb 1000 ptes podia fer de tot, ara amb 10 euros (que serien 6 euros, però amb això d'arrodonir ha pujat tot de forma extrema) no pots ni sortir de casa, gairebé. :(
ResponEliminaEl que descrius és el dia a dia, diria jo. :S