Les esferes de la Història

Aprofitant l’estrena de "Looper", i abans que tots els canals vagin plens d’aquesta temàtica, desenvolupo una idea que em va donar fa setmanes en Manel.

Imaginem que existeixi un món on els viatges en el temps siguin una realitat. Evidentment en un principi tal món ja desperta la nostra admiració, però alerta, sota la temptadora aparença, s’hi amaga un món obscur en el que no tots hi voldríem viure.

I és que, en aquest món ningú vol ostentar el poder. El poder està considerat un signe de repressió, i aquell que reprimeix als altres, acostuma a acabar mort.

Voleu saber el perquè?

Fa dècades que la tecnologia per viatjar en el temps, va arribar al gran públic. Existeixen complexes homologats i altres de clandestins, on per un preu fixat et poden enviar a qualsevol època del passat. Segons els canals de notícies, només els punts homologats donen les suficients garanties per realitzar aquests salts, i es recorda que és il·legal utilitzar altres complexes. Però la gent de carrer no sempre pot pagar la petita fortuna que li exigeixen en un dels llocs oficials, així que han acabat acudint als locals clandestins, difícils de rastrejar pels organismes oficials.

El negoci funciona bé, però la gent ha perdut la dèria dels primers anys, ja que poc després de començar els viatges en el temps, es descobrí un secret que ho canviaria tot. Un secret que no s’hauria sabut si no fos per l’arrogància humana.

Des d’un principi hi hagueren ciutadans amb complex de “messies”, gent anònima que es creia prou preparada com per canviar unilateralment la Història. Però per contra, també aparegué la figura del “Frustrador”, que eren persones del futur que vetllaven perquè els principals fets de la Història continuessin sent iguals com els havien conegut.

Les lluites entre aquests dos bàndols foren èpiques.

Com us podeu imaginar, un dels destins més sol·licitats fou l’equivalent a la nostra Segona Guerra Mundial. Un moment de la Història en el que un dictador havia pujat al poder i havia causat milions de morts. Ara que es tenia la màquina del temps, els intents per tornar al passat i assassinar al dictador, foren una constant. Però sempre hi havia un Frustrador disposat a aixafar els intents dels Messies escampats per arreu, que sota la bandera de fer Justícia Històrica, intentaven alterar la Història una i una altra vegada.

Les morts entre aquests dos bàndols foren nombroses, però poc temps després es començaren a adonar d’un detall que ho canviaria tot. En aquestes disputes, els morts sempre acabaven sent la gent del futur enviada al passat. Ni un sol dels ciutadans de l’època morí. Massa casualitat per ser simplement fruit de l’atzar.

Fins i tot en certa ocasió s’aconseguí disparar a escassos centímetres del cap al dictador. Un tir mortal segons relatarien els diversos visitants del futur congregats en aquella freda plaça del nord. El propi Frustrador que havia acabat matant al Messies que havia disparat, juraria que el tret havia estat tan contundent, que pensar en la supervivència del dictador era completament impensable. Però el dictador, miraculosament es recuperà.

Es feu evident que el destí tenia un particular sentit de l’humor.

Necessitarien algunes proves més per comprendre la sorpresa que els reservaven les lleis temporals: El viatger del temps pot interactuar i interferir en els fets del passat, però no en pot canviar el desenllaç. Ningú podia morir dues vegades, així que, si la història deia que el dictador havia mort al final de la Gran Guerra, cap viatger del temps podria canviar aquest fet.

Això frustrà a molts, que continuaren intentant-ho de forma indirecta, sent més subtils, però topant amb el mateix resultat: Intentaren matar als pares del dictador abans que nasqués i fins i tot als seus avantpassats. També volgueren impedir que el dictador conegués a persones claus que l’havien ajudat a ascendir al poder, i així un llarg etcètera. Res funcionà.

Durant segles l’home havia imaginat realitats paral·leles i futurs variables en funció dels actes que es cometessin, però l’experiència els demostrà que el curs de la Història era un, i que ells tan sols podien fer petits canvis. Una amarga desil·lusió, que analitzada fredament no resultava del tot inútil.

És cert que el passat és una pel·lícula que ja s’ha escrit i sobre el qual no s’hi poden fer variacions, però per contra, el futur és un espai desconegut a l’espera que algú l’escrigui.

Descobrir els viatges en el temps, ha estat el punt de partida per fer reflexionar als opressors del poble. La raó és ben senzilla. Ningú coneix la data en que morirà. Potser la Història diu que tal membre del govern, o tal magnat especulador, moriran en quaranta-vuit hores. Si la història ja està escrita, no servirà de res que aquest magnat quedi rodejat per guardaespatlles i Frustradors afins a ell. El Messies arribarà fins a ell i farà que les esferes de la Història continuïn girant com sempre.

Davant la certesa que una política opressora o una decisió polèmica, poden encendre les ires del poble, els governants han optat per renegar dels càrrecs públics. Ja són masses els que han estat assassinats per misteriosos personatges que han desaparegut sense deixar rastre.