Entrada Bilingüe
Aprofitant l’estrena d’ “Ironman 3”
aquí us deixo una peculiar visió sobre els superherois i els seus poders.
Imaginem que existeixi un món on els superherois són de carn i ossos, però
que els seus poders no siguin massa espectaculars a primer cop d’ull.
Certament, sempre hem admirat amb devoció els còmics o pel·lícules que ens
mostraven a grans superherois amb increïbles poders que feien les delícies de
la humanitat ajudant-los sense descans i amb una tenacitat admirable. I si no
tenien superpoders, com en Batman o en Tony Stark, els diners i l’entrenament
ja s’encarregaven de dotar-los d’unes qualitats sobrehumanes.
Així que en conjunt, comparats amb la resta de mortals, aquests superherois
destacaven per damunt dels altres i eren admirats per una gran majoria.
Però què passaria si aquests superherois tinguessin poders més estrafolaris?
Continuarien sent superherois? Per definició, un superheroi ha de ser algú que
amb els seus actes demostri un compromís amb els que l’envolten... i
tècnicament així és com es comporten els superherois d’aquell món. Ara bé,
jutgeu vosaltres mateixos.
Un dels grans superherois d’aquell planeta és en Moc Verd. Un alienígena
vingut de l’espai? Algú capaç de transformar-se amb una massa viscosa? Doncs
no! Un paio que sempre està constipat, i que té el poder d’encomanar el grip
als que l’envolten. És veritat que d’entrada no sembla un gran superpoder… però
us faríeu creus del munt de delinqüents que ha deixat fora de joc apareixent
en el moment oportú.
Qui pot robar un banc amb quaranta de febre, congestió nasal, irritació
ocular, calfreds constants i amb tot el cos completament aixafat?
Els delinqüents fugen cames ajudeu-me quan el veuen arribar.
Una altra dels superherois que causa furor és la Sense Rumb, que amb un
sentit de l’orientació força qüestionable, és capaç de desorientar a qualsevol
que toqui amb la mà. Això
fa que el delinqüent de torn, sempre acabi tornant al lloc on la Sense Rumb l’ha tocat.
Per moltes ganes i esforços que posi en fugir en direcció oposada, el seu
cervell sempre li farà creure que ha de torçar i girar, fins que de nou es
planti al punt on tot començà. Evidentment quan això passa, un gran
desplegament de policies l’estant esperant armats per arrestar-lo.
Tot i que aquest poder té un evident contratemps que té espantats als seus
amics, ja que estant amb ella s’han donat casos en els què en un atac de
complicitat la Sense Rumb
ha tocat a algun d’ells, que s’ha desorientat i ha acabat tornant al local on
fossin, una vegada i una altra, tot i que des del principi la seva voluntat fos
anar-se’n a dormir a casa seva.
Petits inconvenients en un món imperfecte.
Per acabar aquest petit repàs us parlaré d’en Psychologist. No hi ha malvat
que se li resisteixi. I tot comença amb una simple pregunta que acaba sent la
seva perdició “Com estàs?” i davant del seu poder, els frustrats delinqüents
acaben explicant tots els seus traumes. No resulta gaire difícil arrestar-los
mentre ploren desconsoladament al recordar alguna mala experiència infantil.
Així és com funcionen els superherois en aquell món. N’hi ha molts més, de
propietats igualment peculiars. Tot i que com tots els grans superherois, en
aquest món també existeixen els malvats de torn: L’home Frenadol, GPSwoman ò el
Boig de la Ciutat.
Però els mantenen a ratlla amb més o menys solvència.
No obstant el problema arriba quan una raça extraterrestre immune al
constipat, que no té cap intenció de fugir, i que simplement volen aniquilar-ho
tot per simple diversió, envaeix aquest món. Llavors el superherois s’adonen
que no són tan super com es pensaven ja que no poden fer res per aturar-los...
Per sort ells també tenen el seu propi Superman. Un superheroi invencible, que
destrossa anímicament a qualsevol enemic, per molt alienígena que sigui.
És l’Increïble Pena Man, que amb la seva mirada barreja del Gat amb Botes (de
Shrek) i en Joan Verdú (jugador de l’Espanyol), desfà qualsevol maldat enemiga.
No hi ha esser viu que se li resisteixi.
La veritat és que la gent d’aquell món està d’allò més entretinguda amb
tantes distraccions al seu voltant, i els malvats prefereixen quedar-se a casa,
abans de caure derrotats davant d’aquests peculiars superherois… Tenen una
reputació que mantenir.
******************
Aprovechando la estrena de “Ironman
3” aquí os
dejo una peculiar visión sobre los superhéroes y sus poderes.
Imaginemos que exista un mundo
donde los superhéroes son de carne y hueso, pero que sus poderes no sean
demasiado espectaculares a primera vista.
Ciertamente, siempre hemos
admirado con devoción los cómics o películas que nos mostraban a grandes
superhéroes con increíbles poderes que hacían las delicias de la humanidad
ayudándoles sin descanso y con una tenacidad admirable. Y si no tenían
superpoderes, como Batman o Tony
Stark, el dinero y el entrenamiento ya se encargaban de dotarlos de unas
cualidades sobrehumanas.
Así que en conjunto, comparados
con el resto de mortales, estos superhéroes destacaban por encima de los demás
y eran admirados por una gran mayoría.
Pero ¿qué pasaría si estos
superhéroes tuvieran poderes más estrafalarios? ¿Continuarían siendo
superhéroes? Por definición, un superhéroe debe ser alguien que con sus actos
demuestre un compromiso con los que lo rodean… y técnicamente así es como se
comportan los superhéroes de aquel mundo. Ahora bien, juzgad vosotros mismos.
Uno de los grandes superhéroes de
aquel planeta es Moco Verde. ¿Un alienígena venido del espacio? ¿Alguien capaz
de transformarse en una masa viscosa? ¡Pues no! Un tipo que siempre está constipado,
y que tiene el poder de contagiar la gripe a los que le rodean. Es verdad que
de entrada no parece un gran superpoder… pero os haríais cruces del montón de
delincuentes que ha dejado fuera de juego apareciendo en el momento oportuno.
¿Quién puede robar un banco con
cuarenta de fiebre, congestión nasal, irritación ocular, escalofríos constantes
y con todo el cuerpo completamente chafado?
Los delincuentes huyen a toda
prisa cuando lo ven llegar.
Otra de los superhéroes que causa
furor es la Sin Rumbo,
que con un sentido de la orientación bastante cuestionable, es capaz de
desorientar a cualquiera que toque con la mano. Eso hace que el delincuente de turno,
siempre acabe volviendo al lugar donde la Sin Rumbo le ha tocado. Por muchas ganas y
esfuerzos que ponga en huir en dirección opuesta, su cerebro siempre le hará
creer que ha de torcer y girar, hasta que de nuevo se plante al punto donde
todo empezó. Evidentemente cuando esto ocurre, un gran despliegue de policías lo
están esperando armados para arrestarlo.
Aunque este poder tiene un
evidente contratiempo que tiene asustados a sus amigos, ya que estando con ella
se han dado casos en los que en un ataque de complicidad la Sin Rumbo ha tocado a
alguno de ellos, que se ha desorientado y ha acabado volviendo al local donde estaban,
una y otra vez, aunque desde el principio su voluntad fuese irse a dormir a su
casa.
Pequeños inconvenientes en un
mundo imperfecto.
Para terminar este pequeño repaso
os hablaré de Psychologist. No hay malvado que se le resista. Y todo empieza con
una simple pregunta que acaba siendo su perdición "¿Cómo estás?" Y
ante su poder, los frustrados delincuentes terminan contando todos sus traumas.
No resulta muy difícil arrestarlos mientras lloran desconsoladamente al
recordar alguna mala experiencia infantil.
Así es como funcionan los
superhéroes en ese mundo. Hay muchos más, de propiedades igualmente peculiares.
Aunque como todos los grandes superhéroes, en este mundo también existen los
malvados de turno: El hombre Frenadol, GPSwoman ó el Loco de la Ciudad.
Pero los mantienen a raya con más
o menos solvencia.
No obstante el problema llega
cuando una raza extraterrestre inmune al resfriado, que no tiene ninguna
intención de huir, y que simplemente quieren aniquilar todo por pura diversión,
invade este mundo. Entonces el superhéroes se dan cuenta que no son tan super
como pensaban ya que no pueden hacer nada para pararlos… Por suerte ellos
también tienen su propio Superman. Un superhéroe invencible, que destroza
anímicamente a cualquier enemigo, por muy alienígena que sea.
Es el Increíble Pena Man, que con
su mirada mezcla del Gato con Botas (de Shrek) y Joan Verdú (jugador del
Espanyol), deshace cualquier maldad enemiga.
No hay ser vivo que se le resista.
La verdad es que la gente de ese
mundo está de lo más entretenida con tantas distracciones a su alrededor, y los
malvados prefieren quedarse en casa, antes de caer derrotados ante estos
peculiares superhéroes… Tienen una reputación que mantener.
Una visió divertida del món dels superherois...
ResponEliminaEspero que us agradi! :P
****
Una visión divertida del mundo de los superheroes...
Espero que os guste! :P
Veig que li agafes gust a les entrades bilingües.
ResponEliminaM'ho he passat molt bé, encara que al final els teus superherois no tenen poders tan inútils com m'imaginava al començament. No seran gaire espectaculars, però funcionen. ;)
Hi haurà segona part com amb les pelis de superherois?
Doncs això de la segona part anirà en funció de si és un èxit de taquilla o no!! jajaja
EliminaLa veritat és q mentre escrivia l'entrada, m'imaginava les situacions i els hi veia moltes possibilitats!!! :P ... Es possible q tinguem més notícies d'aquests particulars herois!
Gràcies per llegir-me!
Jajajaja!!!! Muy muy muy pero muy bueno!!! jajaja, ya me imagino la lucha infernal entre Moco Verde y el hombre Frenador! jajajaj
ResponEliminaY Pena Man!!!! jajajaja
Me ha encantado! XD
Perdón, Hombre Frenadol! XD
EliminaAquesta història tan esbojarrada ja té 2a part:
ResponEliminaEsta historia tan disparatada ya tiene 2ª parte:
http://monsimaginaris.blogspot.com.es/2014/10/moc-verd-20-moco-verde-20.html