Un Món de Bojos

Dedicat a tots aquells que no defalleixen.

Imaginem que existeixi un Món ple de bojos, on els més avantatjats han creat un sistema a la seva mida. Un món on la bogeria és tan freqüent que a la cordura ja fa temps que se li està perdent el rastre. Un món caòtic on les extravagàncies d’uns, afecten directament a tota la resta, però com que són bojos, no els importen els efectes col·laterals.

Allí hi ha bojos que juguen a l’especulació. Un joc perillós, però estranyament ben acceptat, on uns quants mouen les peces en funció dels seus interessos i fent que el valor de les coses canviïn cada dia en funció del l’ànim amb que es despertin. No els importa doblar el valor de l’arròs si amb això els seus bens es multipliquen. Com acostuma a passar, en aquest joc l’únic que importa és guanyar diners. Que de retruc es sumeixi al continent més pobre a un estat de fam per no poder accedir al producte, és secundari.

La bogeria no té límits. Aquest és el més gran dels perills. S’autoalimenta a sí mateixa. Fa creure a qui pateix la malaltia, que els seus raonaments són completament lúcids i lògics. Miserable ceguesa que els acaba aïllant de la realitat.

Però ells són feliços i tenen una estabilitat econòmica inqüestionable, així que tampoc perden massa temps en psicoanalitzar-se. El sentit comú i la decència no acostumen a tenir massa pes en aquella societat.

La bogeria és un mal endèmic que afecta a tots els estaments. Des del simple adolescent embogit per tenir l’últim aparell tecnològic, convençut que el necessita per ser feliç, fins al multimilionari més arrogant, que creu lluitar pels seus interessos quan rebaixa el nivell de vida dels seus treballadors, mentre paga una autèntica fortuna per un tros de tela pintat per algú a qui ni coneixia.

De bojos!

Constantment s’alcen veus en contra dels qui governen, però si tothom està tan boig, com és pot tenir la certesa que els missatges que llencen els nous profetes, no són més que un rampell d’algun sonat, amb les mateixes idees eixelebrades que els que els van precedir.

Per argumentar en tal sentit o en tal altre, els bojos s’acostumen a rodejar d’altres amics seus, tan bojos com ells mateixos. S’anomenen a si mateixos Experts o Especialistes, i n’hi ha de tot tipus: en literatura, en cinema, en música, en art, en economia, en banca. És ben notori que és una afició força arrelada en la societat. Tothom aspira a acabar sent expert en alguna cosa i sinó entenen del tema s’ho inventen, que per això són bojos.

“Aquests experts s’equivoquen?!” Oi tant! Tot sovint!

“I quines conseqüencies té?” Doncs pel seu càrrec no gaires, ja que continuen exercint-lo amb tot el morro. Potser en la majoria de feines s’agafaria als responsables i als assessors i se’ls faria dimitir en massa, per incompetents. Però us recordo que aquest és un món de bojos, així que aquells que l’han anat cagant sistemàticament, continuen actius al poder i encara treuen pit. Si demanen perdó, cosa no massa habitual, serà argumentant que la culpa és d’algú altre, ja que ells tan sols cregueren les previsions d’altres Experts.

Un autèntic caos tot plegat.

A aquestes alçades potser us preguntareu si aquest món està completament perdut, i si hi ha alguna manera de tornar-los la cordura. És difícil tot plegat, ja que el problema recau en com recuperar el control i no acabar sucumbint en l’intent. En aquell món els sensats tenen dues teories: O es sotmet a la massa amb calmants o els hi segueixen el joc i acaben actuant amb tanta bogeria com els altres.

Deixeu-me aclarir que s’entén com a calmants, a dir exactament el què la gent vol escoltar, independentment dels ideals que es tinguin, per tal d’aconseguir una mica de suport i notorietat.

Però generalment aquestes iniciatives acaben desgastant-se i perdent força. Una bogeria digna de ser estudiada pels especialistes, ja que sembla lògic, que si la gran massa social disconforme fos capaç de presentar-se unida per desbancar d’una vegada a aquells que els oprimeixen, segurament guanyarien per golejada.

El problema és que no poden.

Ho han escoltat mil vegades i s’ho han acabat creient, ignorant el fet que la història de la humanitat contradiu tal afirmació, ja que de canvis de rumb n’hi ha hagut constantment.

Llàstima que a part de bojos tinguin tan mala memòria.