El Monstre que portem a dins

Dedicat al Rubén i al taxistà italià que no va perdre la calma en cap moment.

Imaginem que existeixi un Món on les emocions és poden materialitzar. On l’amor, l’odi, l’enveja o l’ira són capaces de prendre forma i atacar als ciutadans que les experimenten i a tots els que els envolten.

I no sabeu el drama que això suposa.

Cap científic ha estat capaç de donar una explicació coherent al què els passa, tot i que l’explicació més acceptada entre la població és el fet que l’atmosfera del seu planeta té una densitat especial, com una boira invisible que és capaç d’assimilar les emocions de la gent, i quan arriba a un cert nivell, aquella boira invisible es transforma en una representació dels sentiments que la dominen. Si són sentiments feliços com l’amor i l’alegria, la població estarà de sort ja que la bèstia materialitzada aportarà felicitat i alegria a la ciutadania. Però quan l’emoció que l’embarga és alguna de negativa, els humans ja es preparen pel pitjor. Saben que en poques hores estaran plorant per les seves víctimes.

Els engendrats, com han batejat a aquestes criatures, poden sorgir en qualsevol moment, i l’únic avís que hi ha és que en un determinat sector, comencen a aparèixer al mig del no res, petites descàrregues elèctriques, que es van fent més intenses quan l’engendrat és més a prop de la seva materialització.

Arriba un moment en el que les descàrregues elèctriques acaben definint un braç, una cama o un coll. El cos dels engendrats és d’una tonalitat blanc trencada, com si estiguessin formats de fum o núvols carregats de pluja. Tenen una alçaria de tres metres i s’assemblen remotament a una forma humana.

S’ha descobert que no tenen maldat per si mateixos. Tan sols assimilen les emocions humanes. Però després de veure del que són capaços, més d’un es pregunta si tal mostra de barbaritat pot haver estat engendrada en una ment humana. En la seva faceta negativa no tenen compassió. Poden arrasar una barriada en escassos minuts, deixant un rastre de mort, patiment i destrucció al seu darrera, que tarda anys en ser oblidat.

És evident, que després de patir-ne les seves conseqüències aquell món ha volgut fer un pas endavant per intentar prevenir-ho. Si els engendrats es materialitzen quan hi ha grans concentracions de positivitat o negativitat a l’ambient, es tracta d’intentar reduir al mínim les emocions negatives, ja que en la seva faceta positiva, interactuen amb els humans sense problemes.

Però com es controlen les emocions?!

No és fàcil, però amb l’educació concreta i l’esforç diari es pot aconseguir, almenys en part.

Això ha fet que aparegui un cas que resulta d’allò més curiós en altres móns. En aquell món els taxistes i els transportistes són els conductors menys agressius. Si viviu en una ciutat és molt possible que ja tingueu idea del caràcter inversemblant d’aquesta idea, però quan la desesperació truca a la porta, s’han de prendre mesures extremes.

Tot aquell qui vol aconseguir un permís de conduir ha de superar terribles exàmens, que posen al límit l’autocontrol al volant. Allà és més important no irritar-se davant de cap factor extern, que conèixer al detall les senyals de trànsit.

I en el cas dels taxistes i els transportistes, les proves encara són més dures i exigents. La gran majoria suspèn les proves incapaços de resistir els rampells de còlera que tan sovint posseeixen als conductors, fet que ha elevat la categoria professional de taxistes i transportistes a nivell d’èlit. No s’alteren per res. Són educats, i eludeixen criticar les conductes alienes amb les que es troben durant el dia.

I és que en aquell món, tothom té molt present les grans massacres causades per aquells essers que engendrats en mig d’un embús per culpa de l’ira de tots els conductors, han acabat arrasant centenars de vehicles i causant desenes de mort.