dijous, 30 de gener del 2014

Teletransportació / Teletransportación



Entrada bilingüe.

Inspirat amb un relat meu, que espero en breu poder reeditar.

Imaginem que existeixi un món on la societat ha desenvolupat la teletransportació. Sembla fantàstic i un d’aquells canvis que farien evolucionar la humanitat. En efecte, així és.
La desenvolupà una multinacional que tocava tots els camps possibles, des de les energies renovables al desenvolupament espacial, passant per la robòtica i les noves tecnologies. L'esclat d'alegria que causà aquella notícia disparà encara més les seves accions. Els beneficis, no obstant, encara tardarien a arribar, ja que l'inversió realitzada era estratosfèrica. S’implantaren seus de la multinacional, Eternal, a tots els planetes colonitzats i estacions espacials que estiguessin en òrbita. El camp base s'establí a la vella Terra.
Eternal fou força estricta a l'hora d’atorgar els primers permisos per usar el canal de teletransportació. Per seguretat espacial, es prohibí utilitzar salts entre dos punts d'un mateix planeta o estació espacial. La tecnologia que envoltava la cabina de salt era el secret més ben guardat d’Eternal. Havien trobat la gallina dels ous d'or i no pensaven pas explicar al món com ho havien aconseguit.
Es feren pel·lícules i documentals explicant tal proesa. Tot mentida i pura ficció. Un simple calmant per controlar a una massa impacient per llançar-se a viatjar per l’univers.
Però els escollits arribaven en comptagotes. El perfil era clar. Astronautes destinats a colònies llunyanes, que dedicarien la seva vida al treball d’abord. Poques vegades eren científics.
No obstant a mesura que anaren passant els anys, el seu ús es normalitzà. Quan s’entrava a Eternal s’havia de firmar un escrupolós contracte de confidencialitat, i acceptar sense excepció tots els punts que figuraven al paper. El viatjant era l’únic responsable del que li passés durant el viatge. Era una tecnologia que comportava molts perills. Tothom qui la utilitzés quedava estèril de forma permanent, o es podien tenir migranyes la resta de la vida. Tot i els greus contratemps, hi havia milers de persones que decidien llançar-se a l’aventura. De tant en tant es filtrava alguna tràgica notícia, en la que algun viatjant havia mort al punt d’arribada. Aquelles notícies feien entrar la por al cos de la gent, que llavors frenava aquelles ànsies de viatjar a les estrelles.
El cert es que aquella manipulació informativa, sempre ha sorgit de la pròpia Eternal. Saben que aquelles morts els fan perdre valor a la borsa, però passat un any, la dèria per aquells viatges es torna a incrementar. Sempre és el mateix cicle.
Tot el que envolta a la Teletransportació està rodejat d’una aura de mentida. És per això que es neguen a que la gent l’utilitzi en massa.
En aquell món han estat capaços de desintegrar matèria en un punt i crear-la en un altre. Però el que es perd en el canvi és la capacitat mental i els records dels individus. Les proves amb animals han estat un autèntic fracàs. La teletransportació tal com la descriuen als llibres, no ha pogut ser imitada. Però amb la humanitat extenent-se per l’únivers, es necessitava un cop d’efecte que els permetés somiar.
I aquest cop d’efecte arribà en forma d’engany: En aquell món obert a les estrelles, els robots són tan habituals com per nosaltres un telèfon mòbil. El que no sap la gent a l'entrar a Eternal, és que són capaços de digitalitzar els seus records, experiències i emocions. Mentre el pacient està aïllat dins la càpsula esperant ser transportat, li fan una còpia exacta del seu jo. Mesuren fins l’últim mil·límetre del seu cos. El fenomen màgic de la teletransportació, consisteix a enviar la còpia digitalitzada del cervell a la seu Eternal d'arribada, on l’implanten en un nou embolcall: un cos de robot hominoide, amb teixit sintètic i exactament igual que el client original. Ell rebrà els seus records i emocions, començant a viure la seva nova vida al nou planeta o estació.
Per tal que l’engany cobri força el client original ha de morir. Almenys el cos físic. La seva ment i la seva consciència continuaran experimentant noves emocions sense que percebin el menor canvi.
Tot i que per preservar l’espècie, i que a l’univers no hi voltin únicament robots hominoides, es continuen enviant grans quantitats d’humans criogènitzats, en missions que tarden cent vegades més temps en arribar a destí. Ells són individus fèrtils, que s’encarregaran de repoblar aquells món amb nova sang humana.
Però poder viatjar il·limitadament per la galàxia, canviant de cos cada vegada que l’actual es desfasés, obriria la porta a la Eternitat. Essers que no moriren mai, ocupant cossos cada cinquanta o seixanta anys.
Ni les ànsies d’expansió dels humans podien arribar a aquell punt. Per tal de controlar la població mundial, els d’Eternal s’han convertit amb els jutges de vides. Uns semidéus, vestits amb roba d’etiqueta. Ells decideixen quins dels seus clients sobreviuen a la teletransportació, i quins moren amb els circuits cerebrals fregits.



 

Inspirado en un relato mío, que espero en breve poder reeditar.
 
Imaginemos que exista un mundo donde la sociedad ha desarrollado la teletransportación. Parece fantástico y uno de esos cambios que harían evolucionar la humanidad. En efecto, así es.
La desarrolló una multinacional que tocaba todos los campos posibles, desde las energías renovables al desarrollo espacial, pasando por la robótica y las nuevas tecnologías. El estallido de alegría que causó aquella noticia, disparó aún más sus acciones. Los beneficios, sin embargo, todavía tardarían en llegar ya que la inversión realizada era estratosférica. Implantaron sedes de la multinacional, Eternal, en todos los planetas colonizados y estaciones espaciales que estuvieran en órbita. El campo base se estableció en la vieja Tierra.
Eternal fue bastante estricta a la hora de otorgar los primeros permisos para usar el canal de teletrasportación. Por seguridad espacial, se prohibió utilizar saltos entre dos puntos de un mismo planeta o estación espacial. La tecnología que rodeaba la cabina de salto era el secreto mejor guardado de Eternal. Habían encontrado la gallina de los huevos de oro y no pensaban contar al mundo cómo lo habían conseguido.
Se hicieron películas y documentales explicando tal proeza. Todo mentira y pura ficción. Un simple calmante para controlar a una masa impaciente por lanzarse a viajar por el universo.
Pero los elegidos llegaban en cuentagotas. El perfil era claro. Astronautas destinados a colonias lejanas, que dedicarían su vida al trabajo de abordo. Pocas veces eran científicos.
No obstante a medida que fueron pasando los años, su uso se normalizó. Cuando se entraba a Eternal se debía firmar un escrupuloso contrato de confidencialidad, y aceptar sin excepción todos los puntos que figuraban en el papel. El viajante era el único responsable de lo que le pasara durante el viaje. Era una tecnología que comportaba muchos peligros. Todos lo s que la utilizaban se quedaban estériles de forma permanente, o se podían tener migrañas el resto de la vida. A pesar de los graves contratiempos, había miles de personas que decidían lanzarse a la aventura. De vez en cuando se filtraba alguna trágica noticia, en la que algún viajero había muerto en el punto de llegada. Aquellas noticias hacían entrar el miedo en el cuerpo de la gente, que entonces frenaba aquellas ansias de viajar a las estrellas.
Lo cierto es que aquella manipulación informativa siempre ha surgido de la propia Eternal. Saben que esas muertes les hacen perder valor en bolsa, pero pasado un año, la obsesión por aquellos viajes vuelve a incrementarse. Siempre es el mismo ciclo.
Todo lo que rodea a la Teletrasportación está rodeado de un aura de mentira. Es por ello que se niegan a que la gente lo utilice en masa.
En ese mundo han sido capaces de desintegrar materia en un punto y crearlo en otro. Pero lo que se pierde en el cambio es la capacidad mental y los recuerdos de los individuos. Las pruebas con animales han sido un auténtico fracaso. La teletransportación tal como la describen los libros, no ha podido ser imitada. Pero con la humanidad extendiéndose por el universo, se necesitaba un golpe de efecto que les permitiera soñar.
Y este golpe de efecto llegó en forma de engaño: En ese mundo abierto a las estrellas, los robots son tan habituales como para nosotros un teléfono móvil. Lo que no sabe la gente al entrar en Eternal, es que son capaces de digitalizar sus recuerdos, experiencias y emociones. Mientras el paciente está aislado dentro de la cápsula esperando ser transportado, le hacen una copia exacta de su yo. Miden hasta el último milímetro de su cuerpo. El fenómeno mágico de la teletransportación, consiste en enviar la còpia digitalizada del cerebro a la sede Eternal de llegada, donde lo implantan en un nuevo envoltorio: un cuerpo de robot humanoide, con tejido sintético y exactamente igual que el cliente original. Él recibirá sus recuerdos y emociones, empezando a vivir su nueva vida en el nuevo planeta o estación.
Para que el engaño cobre fuerza el cliente original debe morir. Al menos el cuerpo físico. Su mente y su conciencia seguirán experimentando nuevas emociones sin que perciban el menor cambio.
Aunque para preservar la especie, y que en el universo no se paseen únicamente robots humanoides, se siguen enviando grandes cantidades de humanos criogenizados, en misiones que tardan cien veces más tiempo en llegar. Ellos son individuos fértiles, que se encargarán de repoblar aquellos mundo con nueva sangre humana.
Pero poder viajar ilimitadamente por la galaxia, cambiando de cuerpo cada vez que el actual se desfasa, abriría la puerta a la Eternidad. Seres que no morirían nunca, ocupando cuerpos cada cincuenta o sesenta años.
Ni las ansias de expansión de los humanos podían llegar a ese punto. Para controlar la población mundial, los de Eternal se han convertido en los jueces de vidas. Unos semidioses, vestidos con ropa de etiqueta. Ellos deciden cuáles de sus clientes sobreviven a la teletransportación, y quienes mueren con los circuitos cerebrales fritos.

2 comentaris:

  1. Com sempre intento aportar un toc original a les idees plantejades. Espero que us agradi! :P

    Como siempre intento aportar un toque original a las ideas planteadas. Espero que os guste! :P

    ResponElimina