dijous, 16 d’abril del 2015

Smart & City



Entrada Bilingüe.

Dedicat als que saben que el futur passa inequívocament per les energies renovables i a aquells que pateixen els efectes de la tecnologia.
*******
Dedicado a los que saben que el futuro pasa inequívocamente por las energías renovables y a aquellos que sufren los efectos de la tecnologia.


Imaginem que existeixi un món on l’electricitat és el centre de la quotidianitat i han elevat al màxim la dependència que tenen respecte a ella.
I no tan sols a ella, sinó a tot un sistema d’energies renovables que ha fet que el nou petroli sigui el sol i els carburants més preuats l’aire que bufa i les onades que xoquen contra els generadors d’energia.
Un món més avançant socialment.
Entre tot aquell munt de personatges anònims que viuen amb més o menys gràcia, permeteu-me que ens fixem amb la City, una noia normal de qui m’agradaria parlar-vos.
Viu permanentment connectada. Fins i tot du bateries al damunt amb les que es recarreguen els diferents aparells que sempre porta amb ella, com poden ser el mòbil, les ulleres projectores o la terminal que du al seu canell. Ara l’ultima moda són els sensors implantats en les camisetes que aprofiten l’escalfor humana per generar energia.
La City és una urbanita. Adora el seu estil de vida i és sent orgullosa de poder gaudir cada dia dels avantatges que li ofereix la ciutat. Viu en un pis sostenible gràcies a les plaques solars que hi ha a la terrassa del seu edifici, la seva nevera li diu què ha de comprar, el seu televisor li proposa què pot mirar, i parla amb els seus amics gràcies a holografies de gran realisme. Evidentment de tant en tant també queden. Per moure's sempre escull la moto elèctrica ja que és el mitjà més ràpid. Per tota la ciutat hi ha punts de recarrega, on pot aparcar i carregar el vehicle.
L'electricitat  no és gratuïta, òbviament s’ha de pagar per la instal·lació i manteniment dels aparells generadors, però gracies als excedents que genera cada llar s'aconsegueixen vals descompte per les recarregues de vehicles o la compra de certs aliments o complements.
Fa anys hi va haver una gran apagada que trastocà de ple la realitat d’aquella societat i els posà en alerta. Havien confiat cegament amb l’electricitat i quan la xarxa general caigué durant quinze dies, deixà en una posició crítica als governants, que contingueren les crítiques com millor pogueren. Es feren noves inversions i es garantí que cada llar havia de disposar de sistemes individuals que en cas de fallada general, poguessin continuar funcionant.
Creuen estar preparats, però el cert és que sense electricitat en aquell món no sabrien escalfar-se els aliments, o conservar-los a la nevera. Tampoc podrien contactar amb la resta del món o moure's a voluntat, ja que els transports públics no funcionarien i el transport privat aviat es quedaria sense bateries que poder recarregar.
Confiar cegament en una única font d’energia els ha fet vulnerables, ja que si aquesta falla, tot el món que has creat al seu voltant s'esfondra.
Però de moment la roda continua girant així que la City pot viure ben tranquil·la. Qui sap quan el destí la posarà a prova amb una nova apagada.
No obstant, la realitat de la City no és pas l’única que podem trobar en aquell món. Deixeu-me que ara us parli del Smart. Mai s’han vist i mai han parlat, viuen en llocs completament apartats, i tot i compartir planeta, els seus estils de vida no podrien ser més diferents.
L'Smart és un pobre vell que li ha tocat viure la cara menys amable de la vida. Durant la seva joventut va viure envoltat de deixalles i ferralla. Era un dels habitants del país que es va convertir en l’abocador tecnològic del món.
Tota la tecnologia aparentment obsoleta acabava abocada allí. L’esperança de vida s’escurçà radicalment ja que els residus emetien fums tòxics i contenien peces o materials perillosos per la salut.
Durant dècades el primer món li girà l’esquena. Era un problema que no existia. Ara vist en perspectiva la pregunta sembla evident: Per què les empreses tecnològiques que guanyen quantitats insultants de diners no han pogut (o volgut) invertir en la construcció de centrals plenament preparades per absorbir el reciclatge que elles mateixes generen?
No ha estat fins que la vergonya ha superat el pudor, que la gent ha començat a reclamar canvis als qui tenen la facultat per fer-los. El subsòl d’aquella terra ja està arruïnat i els rius contaminats. Igual de contaminats que aquells pobres desgraciats. L’Smart ha començat a patir una estranya tos que li atranca el pit i li fa escopir sang.
En aquell món al final ha guanyat la decència, i ni que sigui per un gest de rentat d’imatge, les principals empreses tecnològiques han decidit posar els mitjans perquè tot el procés de reciclatge pugui seguir una certa lògica.
Quantes dècades o vides s’han de perdre perquè altres móns reaccionin davant aquest mateix drama?




PD: Fotos Reals de l’abocador d'Accra (Rep. de Ghana)
 
******************
 
Imaginemos que exista un mundo donde la electricidad es el centro de la cotidianidad y han elevado al máximo la dependencia que tienen respecto a ella.
Y no sólo a ella, sino a todo un sistema de energías renovables que ha hecho que el nuevo petróleo sea el sol y los carburantes más preciados el aire que sopla y las olas que chocan contra los generadores de energía.
Un mundo más avanzando socialmente.
Entre todo aquel montón de personajes anónimos que viven con más o menos gracia, permitidme que nos fijamos en City, una chica normal de quien me gustaría hablaros.
Vive permanentemente conectada. Incluso lleva baterías encima con las que se recargan los diferentes aparatos que siempre lleva con ella, como pueden ser el móvil, las gafas proyectores o la terminal que lleva en su muñeca. Ahora la última moda son los sensores implantados en las camisetas que aprovechan el calor humano para generar energía.
City es una urbanita. Adora su estilo de vida y es siente orgullosa de poder disfrutar cada día de las ventajas que le ofrece la ciudad. Vive en un piso sostenible gracias a las placas solares que hay en la terraza de su edificio, su nevera le dice qué debe comprar, su televisor le propone qué puede mirar, y habla con sus amigos gracias a holografías de gran realismo. Evidentemente de vez en cuando también quedan. Para moverse siempre escoge la moto eléctrica ya que es el medio más rápido. Por toda la ciudad hay puntos de recarga, donde puede aparcar y cargar el vehículo.
La electricidad no es gratuita, obviamente se tiene que pagar por la instalación y mantenimiento de los aparatos generadores, pero gracias a los excedentes que genera cada hogar se consiguen vales descuento para las recargas de vehículos o la compra de ciertos alimentos o complementos.
Hace años hubo un gran apagón que trastocó de lleno la realidad de aquella sociedad y los puso en alerta. Habían confiado ciegamente en la electricidad y cuando la red general cayó durante quince días, dejó en una posición crítica a los gobernantes, que contuvieron las críticas como mejor pudieron. Se hicieron nuevas inversiones y se garantizó que cada hogar debía disponer de sistemas individuales que en caso de fallada general, pudieran continuar funcionando.
Creen estar preparados, pero lo cierto es que sin electricidad en ese mundo no sabrían calentarse los alimentos, o conservarlos en la nevera. Tampoco podrían contactar con el resto del mundo o moverse a voluntad, ya que los transportes públicos no funcionarían y el transporte privado pronto se quedaría sin baterías que poder recargar.
Confiar ciegamente en una única fuente de energía los ha hecho vulnerables, ya que si esa falla, todo el mundo que has creado a su alrededor se derrumba.
Pero de momento la rueda sigue girando así que City puede vivir tranquila. Quién sabe qne que momento el destino la pondrá a prueba con un nuevo apagón.
Sin embargo, la realidad de City no es la única que podemos encontrar en ese mundo. Dejadme que os hable de Smart. Nunca se han visto ni han hablado, viven en lugares completamente apartados, y a pesar de compartir planeta, sus estilos de vida no podrían ser más diferentes.
Smart es un pobre viejo que le ha tocado vivir la cara menos amable de la vida. Durante su juventud vivió rodeado de desechos y chatarra. Era uno de los habitantes del país que se convirtió en el vertedero tecnológico del mundo.
Toda la tecnología aparentemente obsoleta acababa vertida allí. La esperanza de vida se acortó radicalmente ya que los residuos emitían humos tóxicos y contenían piezas o materiales peligrosos para la salud.
Durante décadas el primer mundo le volvió la espalda. Era un problema que no existía. Ahora visto en perspectiva la pregunta parece evidente: ¿Por qué las empresas tecnológicas que ganan cantidades insultantes de dinero no han podido (o querido) invertir en la construcción de centrales plenamente preparadas para absorber el reciclaje que ellas mismas generan?
No ha sido hasta que la vergüenza ha superado el pudor, que la gente ha empezado a reclamar cambios a los que tienen la facultad para hacerlos. El subsuelo de aquella tierra ya está arruinado y los ríos contaminados. Igual de contaminados que aquellos pobres desgraciados. Smart ha comenzado a sufrir una extraña tos que le atranca el pecho y le hace escupir sangre.
En aquel mundo al final ha ganado la decencia, y aunque sea por lavar su imagen, las principales empresas tecnológicas han decidido poner los medios para que todo el proceso de reciclaje pueda seguir una cierta lógica.
¿Cuántas décadas o vidas se deben perder para que otros mundos reaccionen ante ese mismo drama?



PD: Fotos Reales del vertedero de Accra (Rep. De Ghana)

1 comentari:

  1. Una dura realitat que molts ignoren.
    ****
    Una dura realidad que muchos ignoran.

    ResponElimina