Ni Nit ni Dia

Dedicat a la Jenny per atrevir-se a participar en aquest bloc.

Imaginem que existeixi un món on no hi ha ni nit ni dia, simplement un instant temporal capturat com una fotografia. Per extensió ni sortida, ni posta de sol i tampoc es produeix el canvi d’estacions. Pels habitants d’aquest món és com si visquessin eternament ubicats a les onze del matí, quan el sol ja comença estar a una certa alçada de l’horitzó, però encara no ha arribat al seu punt màxim d’exposició.

Us agradaria? No us precipiteu, que abans de respondre potser voldreu saber quatre cosetes més al respecte.

La primera i més evident, és que no gaudeixen de nit, i per aquest simple capritx, ja tenen una esperança de vida més curta (segons han demostrat un munt d’estudis). Apa, així d’entrada cinc anys menys. Això és començar amb mal peu un negoci!

Però com que els habitants d’aquest món desconeixen la sort de la que gaudim en altres móns, doncs no ens envegen i simplement es dediquen a viure la seva vida.

Que el sol brilla durant les vint-i-quatre hores del dia? Cap problema! Per dormir utilitzen antifaç i persianes tancades, i a dormir com cosacs.

Com he dit, ells tenen el dia repartit en vint-i-quatre hores igual que nosaltres, però és per pura casualitat, ja que va determinat pel temps que tarda una gota d’un temple religiós a crear-se en una estalagmita i acabar caient en un toll d’aigua al que tots veneren amb devoció. Les zero hores coincideix amb el moment que la gota s’acaba unint amb totes les altres dins l’aigua.

Un sistema per dividir el temps, tan vàlid com qualsevol altre, així que no seré jo qui es posi maniàtic.

Però tornem als inconvenients que comporta viure en un món així. Despertar-se a mitja nit, ja sigui per anar al bany o fruit d’un malson, desvetlla a tothom, ja que tots s’acaben preguntant quina hora és. No sigui cas que la claror que hi ha a l’exterior de l’habitatge estigui indicant que ja és ple dia i s’han quedat adormits.

El consol arribarà quan, generalment, es descobreix que encara queden unes hores per dormir.

Però no tots els punts negres són tan fàcils de resoldre, i sinó que els hi expliquin als pagesos d’aquests món que han de treballar el camp o pasturar els ramats, sota un sol de justícia que els observa permanentment quasi de forma maliciosa.

Pobres infeliços, no els queda més remei que resignar-se a la seva sort.

Igual que han hagut de fer les plantes d’aquest planeta. Allí, sobreexposades al sol, han adaptat el seu procés de fotosíntesi, per sobreviure en un entorn que no els deixa temps per recuperar part de l’oxigen que diàriament creen.

Altres animals sensibles a la llum com els ratpenats estan en perill d’extinció, confinats únicament en coves, on no hi ha aliment per tots.

Però tals foteses biològiques, no els preocupen pas als habitants d’aquest món. A ells, quan més pateixen l’efecte de viure en un dia etern, és quan surten de festa. Us imagineu (més d’un segur que ho ha viscut en carn pròpia en algun moment), que dur ha de ser, portar tota la nit de festa tancat en una discoteca, i quan surts al carrer trobar-se amb un sol brillant com si ja fossin les onze del matí?! Ha de ser realment terrible!

És obvi que en un primer moment es queden cecs, però després pensen que com que ja es de dia poden anar a esmorzar. La sorpresa arriba quan a l’arribar al bar en qüestió encara està tancat. Llavors cansats i mig encegats per aquella presència hostil, es miren el rellotge, i descobreixen amb sorpresa que encara falta més d’una hora perquè obrin els bars. Quin cop tan dur!

No hi ha pitjor càstig que haver planejat amb desig alguna cosa, i que aquesta no acabi succeint.

L’únic consol que encara els queda és el fet que el clima no és estàtic, això vol dir que hi ha dies que es desperten amb un cel tapat, gris i mig emboirat, i un altre amb petits núvols prims que fan decréixer la sensació de calor. Gràcies a aquests canvis de temps el clima es va autoregulant i la neu, les pluges i les calamarsades es van succeint per tot el planeta. Això sí, hi ha zones on es poden passar tres o quatre mesos sense veure una gota d’aigua.

Inconscientment aquesta monotonia temporal ha anat calant en la personalitat de la gent. Són més apàtics, van més cansats, però són més productius, i menys infidels.

Menys infidels?! us preguntareu desconcertats.

És clar: Imagineu el munt d’amants frustrats a qui els ha estat negat la inqüestionable complicitat de la nit. Allí la gent tendeix a ser més fidel, perquè tenen por que a ple dia tothom els vegi.