Boicot a l'Electricitat il·limitada

Dedicat a tots aquells que treballen per donar forma a les seves idees.

Imaginem que existeixi un Món on hagin descobert un generador d’electricitat il·limitat i gens contaminant, capaç d’absorbir les necessitats d’una petita ciutat sense problemes.

Sens dubte tal prodigi només es podria donar en una societat industrialitzada, que lluités dia a dia per avançar tecnològicament. Aquest és el cas, ja que en aquest món viuen submergits en l’eufòria de l’Steampunk. Un concepte que defineix a una societat que en plena Revolució Industrial ha explotat la vessant del vapor, aconseguint crear artilugis i màquines mai dissenyades en cap altre món, però que ha quedat estancada en aquella vida industrial i frenètica d’invents estranys.

Aquí els científics i els inventors es trenquen el cap en descobrir noves utilitats al vapor i a totes les seves variants. Ha estat així com un autèntic desconegut en aquest camp, ha dissenyat un petit sistema que mitjançant l’aigua, turbines, unes estrafolàries formes de l’acer i certes lleis de la física, ha creat un circuit tancat que genera energia de forma il·limitada.

La quantitat  generada cada hora és petita en comparació a la gran demanda d’una ciutat, però el baix cost de construcció, fàcilment assumible per molts inversos, podria fer que s’instal·lés un d’aquests aparells en cada indústria, i en les llars més adinerades.

Si tal idea es dugués a la pràctica, ràpidament es crearia un excedent d’electricitat que es podria anar distribuint per la ciutat arbitràriament, aconseguint beneficiar a tots els conciutadans, i cobrint necessitats fins aleshores impensables.

L’inventor assegura que estudiant el ventall de possibilitats que ofereix l’electricitat, l’home podria arribar a nivells de desenvolupament mai vistos fins aquell moment. Semblen els somnis d’un geni. La idea és temptadora, fascinant fins i tot, però tals propostes ja han topat amb la oposició d’aquells que haurien de ser els seus padrins per tal que l’invent arribés al gran públic.

Els burgesos d’aquell temps, molts d’ells empresaris propietaris de fàbriques de carbó, no volen perdre l’hegemonia del seu negoci en favor d’un desconegut que podria fer trontollar des de les arrels, els fonaments més profunds d’aquesta societat.

Així que han titllat de disbarat i utopia aquell projecte, convencent amb arguments econòmics i partidistes dels seus perills a tots aquells amb suficient poder econòmic com per donar forma a tal avenç.

Però l’inventor no s’ha donat per vençut i ha acudit a la classe obrera. Si ells comprenen els avantatges d’un generador il·limitat d’electricitat, potser el podran tirar endavant fent una espècie de cooperativa on tots els membres aportin un petit capital en favor del desenvolupament del projecte.

Però la sorpresa ha estat que allà ha topat amb el temor dels sindicats. Amb recel es pregunten què passarà amb els milers de treballadors que depenen de la indústria i la mineria si aquesta energia acaba substituint a la del carbó i el vapor.

No es poden arriscar a perdre milers de llocs de treballs. El seu mode de vida i el model econòmic depenen d’aquesta estabilitat.

“Però és en favor de l’evolució humana” replica l’inventor convençut que la implantació de tal avenç permetrà la creació de nous llocs de treball fins ara inimaginables que hauran de ser coberts per aquesta mà d’obra.

Malauradament l’evolució i els somnis no omplen els estomacs dels treballadors, que són conservadors de mena i prefereixen quedar-se tal com estan.

Així que un dels invents més importants de tota la història ha quedat relegat a l’oblit per culpa de les pors d’un trasbals econòmic.

Curiosament igual que passa en altres móns, on els lobbys predominants frenen qualsevol idea que pugui posar en perill la seva hegemonia.

Sembla que el gust per aferrar-se a l’elitisme mundial és una facultat d’allò més comú en aquest univers.