Sense Mòbils ni Internet

Imaginem que existeixi un món on per culpa d’una guerra tecnològica, s’hagin inutilitzat la majoria d’aparells electrònics dels que disposaven, i que tots els que es fabriquen de nou continuen sense ser plenament operatius.

Exacte, en aquest món s’han quedat sense mòbils, internet, míssils teledirigits, televisió digital i tot allò que funcioni a través de satèl·lits.

Davant el pànic causat en molts de vosaltres davant la simple idea del que aquí es proposa, deixeu-me que us expliqui com ha estat possible.

No es tracta d’un atac d’electromagnetisme que ha fregit tots els aparells elèctrics, sinó d’una destrucció sistemàtica de tots els satèl·lits que orbiten al voltant del planeta. Fa anys, en plena cursa tecnològica, es desenvolupà un revolucionari programa intel·ligent de defensa, que acabà posant en evidència als humans pretensiosos que l’havien creat.

De la nit al dia, tot objecte que aquella arma detectava orbitant al planeta, acabava sent destruït per un complex sistema d’autodefensa controlat pel programa. L’arma, batejada com a Fly, només permetia que orbitessin els satèl·lits que ell controlava.

D’això ja fa més de cinc anys, i durant tot aquest temps ni un sol satèl·lit nou ha pogut ser posat en òrbita. Així que fa cinc anys que la gent d’aquest món està apagada tecnològicament.

Disposen d’ordinadors sense connexió a la xarxa, s’ha tornat al telèfon per cable i no funciona ni un sòl mòbil. A internet tan sols s’hi pot accedir per cable de telefonia, però la velocitat és molt lenta i la major part de pàgines no estan operatives.

Podeu imaginar el gran trauma que ha suposat per ells aquest retrocés tecnològic?

El ritme de vida modern s’havia lligat a la evolució que patia el sector de noves tecnologies. Era un gran mercat per explotar i les companyies s’afanyaren a intentar fer-se imprescindibles.

Les joves generacions foren les què patiren més dependència. Enganxades tot el dia al mòbil i a les xarxes socials, vivien condicionades a les influències que arribaven de la xarxa. Es buscava el fanatisme. Ja fos en grans marques o estrelles emergents de la música i el cine. S’havia d’estar sempre a primera línia mediàtica per no acabar relegat a un tresor del passat.

El model resultant fou el que la gent s’acostumà a la immediatesa i a la comoditat. Tot ho aconseguien a l’instant, introduint el què volien saber al buscador de torn. La política de l’esforç es substituí per l’exigència d’estar sempre connectats, ja que segons ells –i moltes campanyes de màrketing recolzaven la idea-, s’havia d’estar connectat per tal de tenir tot el que necessitaven.

Foren molts ciutadans els que cregueren i assimilaren sense qüestionar tal dependència, i és clar, l’hòstia fou més forta.

Sense mòbils ni internet, la gent es traumatitzà. Havien passat tantes hores connectades a la xarxa que ara sentien que els hi faltava alguna cosa. Fou com si els hi haguessin extirpat una part del cos. Molts es convertiren en inadaptats. Viure sense mòbil ni internet, que els permetia estar connectats amb els altres a totes hores, fou com haver de respirar sense pulmons. Impossible. S’hagueren de reeducar, però molts no ho superaren. S’arribà al suïcidi. Les víctimes asseguraven que no estaven preparades per una vida a càmera lenta com la que els oferia aquell món sense mòbils ni internet d’alta velocitat.

I és cert. Aquesta és una de les característiques d’aquest món. Els seus habitants han recuperat la calma i la pausa, que un món connectat durant les vint-i-quatre hores del dia, no oferia.

El problema és que la gran majoria no volia aquesta calma, i menys haver de tornar a esforçar-se per obtenir unes coses que gràcies a la xarxa eren immediates.

No hi ha trauma més gran que haver tingut i haver perdut alguna cosa, ja que el record d’aquells moments s’acaba magnificant i és recordat com si fos el tresor més gran que mai haguessin tingut.

Tan sols les noves generacions que mai hagin conegut aquesta tecnologia podran passar pàgina. No obstant, la ferida que encara sagna en aquell món, tardarà molt temps a cicatritzar.

És horrible no tenir cobertura.

 

Aquesta imatge té drets d'autor.