Triturant els Records

A tots aquells que s’esforcen per deixar enrere les seves pors i angoixes.

Imaginem que existeixi un Món on els records es poden triturar, fent oblidar a l’instant i sense dolor, qualsevol record traumàtic o mala experiència que hagin viscut.

Dit així sembla una bona idea. Qui no ha tingut algun amor no correspost que ha tardat massa temps en oblidar? O algun trauma infantil que encara s’arrossega?

En aquest món no tenen aquest problema. Tot record negatiu és eliminat com si d’un arxiu informàtic es tractés. El sistema és d’allò més senzill: S’ha de descriure amb tan destall com es pugui en una fulla de paper, el record o l’experiència en qüestió. Mentre s’escriu, els sensors del casc que tots els pacients duen, localitza la zona cerebral vinculada a aquell record.

Quan el pacient ha acabat de descriure el record que vol oblidar el situen davant d’una trituradora de paper. Un tècnic li explica amb educació els efectes secundaris que tindrà aquella acció. No tan sols afectarà al pacient, sinó també a totes les persones que tinguin constància d’aquell fet i molt especialment a la persona o ésser que originà el dolor. En el cas d’una víctima de violació, la dona oblidaria el seu agressor, els familiars el dolor originat i l’agressor que algun dia hagués violat a la dona.

S’han donat casos en els que alguns criminals s’han despertat desorientats al mig d’una cel·la, sense tenir ni idea de perquè estaven tancats. Segons els seus records no han fet res de dolent. Llavors els vigilants els asseguren que no hi ha cap error, i els mostren les imatges i proves de la seva condemna. En aquell món s’esforcen en que els qui han delinquit no oblidin els seus actes. Per contra es vol protegir al màxim a les víctimes.

Però en un cas de desamor encara pot ser més embolicat l’assumpte, ja que s’ha donat la paradoxa que algú ha volgut oblidar a una antiga parella. La màquina ha obrat el miracle de l’oblit, i al cap de poc temps el destí els ha tornat a unir. Casi sempre la relació torna a fallar, però en un petit percentatge de casos, aquesta segona oportunitat acaba bé.

Tot i així, com sempre succeeix, han acabat sorgint les primeres veus crítiques. Aquelles que qüestionen la legalitat d’aquelles alteracions tan arbitràries en el conjunt de la població humana. Pels disconformes, una vida es forja a base d’errors i fracassos, traumes i constància. Si s’elimina el dolor del record, potser s’estan tallant les ales de molts altres aspectes, com la creativitat, la originalitat o la superació.

Els disconformes es neguen a sotmetre’s a aquest esborrat de memòria, però hi ha un punt que cap d’ells pot controlar. Si tenen algun familiar o amic que s’ha sotmès al triturat dels records i ells coneixien els detalls de la seva angoixa o por, pot ser que ja ho hagin oblidat, fruit de l’amnèsia col·lateral que afecta a les persones properes al client.

I el que és més preocupant. Potser ells, que s’esforcen en conservar l’essència de la vida humana, ja han patit de forma més directa els seus efectes.

Potser algun antic xicot o xicota va decidir que era millor oblidar-se d’ell, i l’indivuduo disconforme ja no recorda haver tingut aquesta relació.

No tenir la certesa de si els seus records han estat alterats, és el pitjor turment amb el que viuen.

Altres en canvi, són feliços renunciant a allò que podrien arribar a ser, per forjar-se un nou camí, tan aleatori com el primer i accepten de bon grat que la trituradora de paper destrueixi fins a l’últim rastre del seu dolor.