L’assassí dels llibres

Dedicat a tots els aficionats a la Novel·la Negra.

Imaginem que existeixi un món on la ment humana sigui incapaç de cometre atrocitats. En alguna de les realitats ha d'existir, però no en la societat en la que viu el protagonista d'aquesta història. Un vell detectiu que a punt de complir els seixanta, encara es sorprèn de tant en tant quan acut a l'escena d'un crim i veu fins a quin punt pot arribat la demència humana. El seu instint li diu que res en aquella escena és casual. La seva experiència retrona entre els seus pensaments: "Hi ha alguna cosa que no quadra". I potser per això dedica una nova mirada a la víctima. La visió no és agradable. Tòrax obert en canal, pulmons destrossats, ventre desbudellat i molta sang.

L’ajudant que l’ha de substituir, acabat de sortir de l’acadèmia, vomita en una bossa de plàstic incapaç de controlar les arcades que li provoca aquella escena.

Segurament tardi anys en oblidar-la.

Qui hagi fet això és un sàdic o un malànima. Però al mateix temps extremadament meticulós. Tot sembla seguir una detallada coreografia. L’angle del cos, la posició, l’entorn. No ha deixat pistes. La porta no estava forçada, no hi ha objectes trencats al terra, ni petjades parcials que puguins ajudar. Tocarà escarbar una mica més.

Potser per això el detectiu decideix centrar-se en l'estança, és un estudi de disseny clàssic. Amb un escriptori d'estil barroc i prestatges plens de llibres en tres de les quatre parets. La víctima està al terra, entre la porta i la taula. Damunt la taula hi ha un llibre obert. Li crida l'atenció que enmig d'espessos paràgraf de lletra, hagin reproduït un símbol vinculat a la història. Amb les mans protegides pels guants de làtex, tanca el llibre fins que pot examinar el títol de la novel·la. L'edició sembla vella i curada. Potser sigui un gran clàssic dins el seu gènere, però el detectiu no en reconeix ni el nom, ni l'autor. Seguidament continua buscant. Una finestra il·lumina tota l'estança. El detectiu comprova que està ben tancada i que no ha estat forçada. Mira a través d’ella el món en el que es movia la víctima. És una zona residencial, amb cases unifamiliars, voreres amples i molt espai entre elles. Un barri econòmicament benestant. Els cotxes que es veuen són de gamma alta, a excepció dels dos cotxes patrulla aparcats a la porta de la petita parcel·la, col·locats en fila com si volguessin bloquejar l'entrada.

És migdia però en aquell barri hi ha poc moviment. El detectiu, amb la vista cansada però amb una visió perfecta gracies a les ulleres, intenta identificar a tots aquells que caminin pel carrer: Una mare intentant fent entrar als nens al cotxe, un home vestit d'esport corrent a pas lent però constant i a un home caminant d'esquena sense presses. El detectiu es fixa d'immediat amb l'estranya parsimònia de l'individuo. Sembla patir algun tipus de lesió al maluc o a la cama, ja que els seus passos estan marcats per una lleu paràlisis molt poc natural.

Hi ha alguna cosa pecualiar en ell.

Però el detectiu acaba sortint del seu capficament per tornar a centrar l’atenció en l'escena del crim. I des d'allí, al mirar al cadàver, queda a la vista la mà dreta de la víctima, tancada amb força. Talment sembla com si estigués protegint de la llum o de ulls indiscrets alguna cosa.

El rigor mortis ja comença a paralitzar els seus dits, però el detectiu encara és capaç d'obrir prou els dits per veure que s'amaga a dins. El que veu li causa un calfred: el mateix símbol que apareixia al llibre ha estat dibuixat amb un ganivet a la mà de la víctima.

Llavors, vencent la lleu artrosis que pateix, s'aixeca i se'n va cap a l'escriptori, on comença a llegir el contingut del llibre, intentant comprendre de retruc, quines motivacions podia tenir l'assassí.

No s'ha d'endinsar massa en el paràgraf per comprendre la magnitud de la tragèdia. Parla del gran poder, de les invocacions i dels sacrificis necessaris per aconseguir tals proeses. Parla del símbol que uneix i concentra tot el poder i de la possessió de cossos.

És al llegir aquest últim apartat que torna a pensar amb l'home que ha vist allunyar-se. Semblava com si intentés controlar un cos que no era el seu.

El detectiu no professa cap religió, però aquell text el pertorba. Intueix que hi haurà nous assassinats, ja que el cercle s’ha iniciat, però ara cal tancar-lo.

Torna a mirar per la finestra però ja no hi ha ni rastre d'aquell home misteriós.

PD: Aquesta imatge té drets d'autor.