Morts de Fred

Dedicat a tots aquells que no tenen Aire condicionat.

Imaginem que existeixi un Món on hi fa tan fred que mai han notat la calor del sol acariciant-los la pell. Un món, on la tènue llum d’un astre agònic amb prou feines es capaç d’obrir-se pas entre els densos núvols que sempre cobreixen aquells paratges.

En un món com aquell, cobert de gel i roques, amb prou feines es pot aspirar a trobar alguna espècie capaç d’aguantar les dures condicions que els castiguen durant tot l’any, però la capacitat d’adaptació és una de les grans virtuts de les espècies evolutives, que s’acaben adaptant a l’entorn. Les regles descrites per Darwin també estant vigents en aquell món. Aquesta és la raó per la qual un homínid més pelut que nosaltres s’hagi acabat imposant sobre la resta d’espècies.

Viuen en coves excavades en el gel i la roca. No dominen el foc. La seva única font de calor són les capes desbudellades d’algun animal acabat de matar, o les grutes on el magma subterrani deixa sentir la seva escalfor.

En aquell món son caçadors i pescadors. No s’atreveixen a ser nòmades, ja que en les grans migracions les víctimes per culpa del fred es compten per centenars. El problema és que els assentaments estables de població acostumen a resultar interessants pels grans monstres  d’aquell món, que com llops posseïts per l’esperit del gel, són capaços d’assaltar campaments en ple dia i capturar tantes preses com nombre d’assaltants. No maten per plaer, només per necessitat.

Igual que els humans assaltats, que es defensen sense escrúpols davant d’uns essers que consideren malignes i sagrats a parts iguales. Allí, qui aconsegueix matar a un dels llops mutants és elevat a la categoria de gran guerrer. Beure’n la seva sang és un ritual al que molts aspiren. Però joves insensats acostumen a ser els primers a caure. Ells, en el seu afany de derrotar als monstres, obliden que aquests també poseeixen urpes mortals, que llancen contra la carn sense concessió.

Molts cops la impetuositat juvenil els fa actuar amb desmesura. Envesteixen amb força contra els llops, mentre els més veterans de la tribu criden que es mantinguin units. Molts d’ells són incapaços de controlar la seva adrenalina i moguts per la fúria de la batalla, acaben sortint a l’exterior. Noten les fiblades de fred molt abans de sortir de la cova, però un cop a l’exterior, mentre continuen lluitant amb les bèsties, s’adonen que han abandonant els seus refugis confortables, per la pluja gèlida o el torb tallant de l’exterior. Tot i així l’excitació de la batalla els continua encegant. Creuen haver fet recular a les bèsties. Creuen que el seu coratge els farà dignes d’un rang superior. Sempre s’han repetit que ells eren l’espècie intel·ligent, però llavors de sobte comprenen que han caigut a la trampa.

El grup de guerrers ha estat separat de la resta de la manada, i ara es troben envoltats per desenes de llops que els superen en nombre, virulència i fam.

Quan els monstres s’abalancen sobre ells, es perjuren que lluitaran fins la fi i que no defalliran. Malauradament gairebé cap compleix la promesa.

Cauen com mosques. La fúria dels llops els sacseja i els roba la seguretat de la que havien fet gala fins aquell moment. En aquell món han comprès que tots han de pagar una taxa per les seves vides. L’impost és la mort, i es presenta sense avisar.

Quan l’atac hagi passat, amb la ment freda, es diran que no serveix per res buscar venjança. Es consolaran dient que ells també han abatut a una bona quantitat de llops, però el nombre no és ni de lluny assimilable. Cada vida humana que es perd és un turment per als humans, ja que tardaran anys en formar a un altre guerrer, que potser acabi caient amb la mateixa facilitat que la resta.

No aspiren a un món millor. Simplement a sobreviure a la següent lluna.

Imatge de "Game of Thornes"

Triturant els Records

A tots aquells que s’esforcen per deixar enrere les seves pors i angoixes.

Imaginem que existeixi un Món on els records es poden triturar, fent oblidar a l’instant i sense dolor, qualsevol record traumàtic o mala experiència que hagin viscut.

Dit així sembla una bona idea. Qui no ha tingut algun amor no correspost que ha tardat massa temps en oblidar? O algun trauma infantil que encara s’arrossega?

En aquest món no tenen aquest problema. Tot record negatiu és eliminat com si d’un arxiu informàtic es tractés. El sistema és d’allò més senzill: S’ha de descriure amb tan destall com es pugui en una fulla de paper, el record o l’experiència en qüestió. Mentre s’escriu, els sensors del casc que tots els pacients duen, localitza la zona cerebral vinculada a aquell record.

Quan el pacient ha acabat de descriure el record que vol oblidar el situen davant d’una trituradora de paper. Un tècnic li explica amb educació els efectes secundaris que tindrà aquella acció. No tan sols afectarà al pacient, sinó també a totes les persones que tinguin constància d’aquell fet i molt especialment a la persona o ésser que originà el dolor. En el cas d’una víctima de violació, la dona oblidaria el seu agressor, els familiars el dolor originat i l’agressor que algun dia hagués violat a la dona.

S’han donat casos en els que alguns criminals s’han despertat desorientats al mig d’una cel·la, sense tenir ni idea de perquè estaven tancats. Segons els seus records no han fet res de dolent. Llavors els vigilants els asseguren que no hi ha cap error, i els mostren les imatges i proves de la seva condemna. En aquell món s’esforcen en que els qui han delinquit no oblidin els seus actes. Per contra es vol protegir al màxim a les víctimes.

Però en un cas de desamor encara pot ser més embolicat l’assumpte, ja que s’ha donat la paradoxa que algú ha volgut oblidar a una antiga parella. La màquina ha obrat el miracle de l’oblit, i al cap de poc temps el destí els ha tornat a unir. Casi sempre la relació torna a fallar, però en un petit percentatge de casos, aquesta segona oportunitat acaba bé.

Tot i així, com sempre succeeix, han acabat sorgint les primeres veus crítiques. Aquelles que qüestionen la legalitat d’aquelles alteracions tan arbitràries en el conjunt de la població humana. Pels disconformes, una vida es forja a base d’errors i fracassos, traumes i constància. Si s’elimina el dolor del record, potser s’estan tallant les ales de molts altres aspectes, com la creativitat, la originalitat o la superació.

Els disconformes es neguen a sotmetre’s a aquest esborrat de memòria, però hi ha un punt que cap d’ells pot controlar. Si tenen algun familiar o amic que s’ha sotmès al triturat dels records i ells coneixien els detalls de la seva angoixa o por, pot ser que ja ho hagin oblidat, fruit de l’amnèsia col·lateral que afecta a les persones properes al client.

I el que és més preocupant. Potser ells, que s’esforcen en conservar l’essència de la vida humana, ja han patit de forma més directa els seus efectes.

Potser algun antic xicot o xicota va decidir que era millor oblidar-se d’ell, i l’indivuduo disconforme ja no recorda haver tingut aquesta relació.

No tenir la certesa de si els seus records han estat alterats, és el pitjor turment amb el que viuen.

Altres en canvi, són feliços renunciant a allò que podrien arribar a ser, per forjar-se un nou camí, tan aleatori com el primer i accepten de bon grat que la trituradora de paper destrueixi fins a l’últim rastre del seu dolor.

El Monstre que portem a dins

Dedicat al Rubén i al taxistà italià que no va perdre la calma en cap moment.

Imaginem que existeixi un Món on les emocions és poden materialitzar. On l’amor, l’odi, l’enveja o l’ira són capaces de prendre forma i atacar als ciutadans que les experimenten i a tots els que els envolten.

I no sabeu el drama que això suposa.

Cap científic ha estat capaç de donar una explicació coherent al què els passa, tot i que l’explicació més acceptada entre la població és el fet que l’atmosfera del seu planeta té una densitat especial, com una boira invisible que és capaç d’assimilar les emocions de la gent, i quan arriba a un cert nivell, aquella boira invisible es transforma en una representació dels sentiments que la dominen. Si són sentiments feliços com l’amor i l’alegria, la població estarà de sort ja que la bèstia materialitzada aportarà felicitat i alegria a la ciutadania. Però quan l’emoció que l’embarga és alguna de negativa, els humans ja es preparen pel pitjor. Saben que en poques hores estaran plorant per les seves víctimes.

Els engendrats, com han batejat a aquestes criatures, poden sorgir en qualsevol moment, i l’únic avís que hi ha és que en un determinat sector, comencen a aparèixer al mig del no res, petites descàrregues elèctriques, que es van fent més intenses quan l’engendrat és més a prop de la seva materialització.

Arriba un moment en el que les descàrregues elèctriques acaben definint un braç, una cama o un coll. El cos dels engendrats és d’una tonalitat blanc trencada, com si estiguessin formats de fum o núvols carregats de pluja. Tenen una alçaria de tres metres i s’assemblen remotament a una forma humana.

S’ha descobert que no tenen maldat per si mateixos. Tan sols assimilen les emocions humanes. Però després de veure del que són capaços, més d’un es pregunta si tal mostra de barbaritat pot haver estat engendrada en una ment humana. En la seva faceta negativa no tenen compassió. Poden arrasar una barriada en escassos minuts, deixant un rastre de mort, patiment i destrucció al seu darrera, que tarda anys en ser oblidat.

És evident, que després de patir-ne les seves conseqüències aquell món ha volgut fer un pas endavant per intentar prevenir-ho. Si els engendrats es materialitzen quan hi ha grans concentracions de positivitat o negativitat a l’ambient, es tracta d’intentar reduir al mínim les emocions negatives, ja que en la seva faceta positiva, interactuen amb els humans sense problemes.

Però com es controlen les emocions?!

No és fàcil, però amb l’educació concreta i l’esforç diari es pot aconseguir, almenys en part.

Això ha fet que aparegui un cas que resulta d’allò més curiós en altres móns. En aquell món els taxistes i els transportistes són els conductors menys agressius. Si viviu en una ciutat és molt possible que ja tingueu idea del caràcter inversemblant d’aquesta idea, però quan la desesperació truca a la porta, s’han de prendre mesures extremes.

Tot aquell qui vol aconseguir un permís de conduir ha de superar terribles exàmens, que posen al límit l’autocontrol al volant. Allà és més important no irritar-se davant de cap factor extern, que conèixer al detall les senyals de trànsit.

I en el cas dels taxistes i els transportistes, les proves encara són més dures i exigents. La gran majoria suspèn les proves incapaços de resistir els rampells de còlera que tan sovint posseeixen als conductors, fet que ha elevat la categoria professional de taxistes i transportistes a nivell d’èlit. No s’alteren per res. Són educats, i eludeixen criticar les conductes alienes amb les que es troben durant el dia.

I és que en aquell món, tothom té molt present les grans massacres causades per aquells essers que engendrats en mig d’un embús per culpa de l’ira de tots els conductors, han acabat arrasant centenars de vehicles i causant desenes de mort.

Un Món de Bojos

Dedicat a tots aquells que no defalleixen.

Imaginem que existeixi un Món ple de bojos, on els més avantatjats han creat un sistema a la seva mida. Un món on la bogeria és tan freqüent que a la cordura ja fa temps que se li està perdent el rastre. Un món caòtic on les extravagàncies d’uns, afecten directament a tota la resta, però com que són bojos, no els importen els efectes col·laterals.

Allí hi ha bojos que juguen a l’especulació. Un joc perillós, però estranyament ben acceptat, on uns quants mouen les peces en funció dels seus interessos i fent que el valor de les coses canviïn cada dia en funció del l’ànim amb que es despertin. No els importa doblar el valor de l’arròs si amb això els seus bens es multipliquen. Com acostuma a passar, en aquest joc l’únic que importa és guanyar diners. Que de retruc es sumeixi al continent més pobre a un estat de fam per no poder accedir al producte, és secundari.

La bogeria no té límits. Aquest és el més gran dels perills. S’autoalimenta a sí mateixa. Fa creure a qui pateix la malaltia, que els seus raonaments són completament lúcids i lògics. Miserable ceguesa que els acaba aïllant de la realitat.

Però ells són feliços i tenen una estabilitat econòmica inqüestionable, així que tampoc perden massa temps en psicoanalitzar-se. El sentit comú i la decència no acostumen a tenir massa pes en aquella societat.

La bogeria és un mal endèmic que afecta a tots els estaments. Des del simple adolescent embogit per tenir l’últim aparell tecnològic, convençut que el necessita per ser feliç, fins al multimilionari més arrogant, que creu lluitar pels seus interessos quan rebaixa el nivell de vida dels seus treballadors, mentre paga una autèntica fortuna per un tros de tela pintat per algú a qui ni coneixia.

De bojos!

Constantment s’alcen veus en contra dels qui governen, però si tothom està tan boig, com és pot tenir la certesa que els missatges que llencen els nous profetes, no són més que un rampell d’algun sonat, amb les mateixes idees eixelebrades que els que els van precedir.

Per argumentar en tal sentit o en tal altre, els bojos s’acostumen a rodejar d’altres amics seus, tan bojos com ells mateixos. S’anomenen a si mateixos Experts o Especialistes, i n’hi ha de tot tipus: en literatura, en cinema, en música, en art, en economia, en banca. És ben notori que és una afició força arrelada en la societat. Tothom aspira a acabar sent expert en alguna cosa i sinó entenen del tema s’ho inventen, que per això són bojos.

“Aquests experts s’equivoquen?!” Oi tant! Tot sovint!

“I quines conseqüencies té?” Doncs pel seu càrrec no gaires, ja que continuen exercint-lo amb tot el morro. Potser en la majoria de feines s’agafaria als responsables i als assessors i se’ls faria dimitir en massa, per incompetents. Però us recordo que aquest és un món de bojos, així que aquells que l’han anat cagant sistemàticament, continuen actius al poder i encara treuen pit. Si demanen perdó, cosa no massa habitual, serà argumentant que la culpa és d’algú altre, ja que ells tan sols cregueren les previsions d’altres Experts.

Un autèntic caos tot plegat.

A aquestes alçades potser us preguntareu si aquest món està completament perdut, i si hi ha alguna manera de tornar-los la cordura. És difícil tot plegat, ja que el problema recau en com recuperar el control i no acabar sucumbint en l’intent. En aquell món els sensats tenen dues teories: O es sotmet a la massa amb calmants o els hi segueixen el joc i acaben actuant amb tanta bogeria com els altres.

Deixeu-me aclarir que s’entén com a calmants, a dir exactament el què la gent vol escoltar, independentment dels ideals que es tinguin, per tal d’aconseguir una mica de suport i notorietat.

Però generalment aquestes iniciatives acaben desgastant-se i perdent força. Una bogeria digna de ser estudiada pels especialistes, ja que sembla lògic, que si la gran massa social disconforme fos capaç de presentar-se unida per desbancar d’una vegada a aquells que els oprimeixen, segurament guanyarien per golejada.

El problema és que no poden.

Ho han escoltat mil vegades i s’ho han acabat creient, ignorant el fet que la història de la humanitat contradiu tal afirmació, ja que de canvis de rumb n’hi ha hagut constantment.

Llàstima que a part de bojos tinguin tan mala memòria.

Un any imaginant Móns

Quan es comença un viatge mai es té la certesa de com anirà. Evidentment es creen expectatives, i el dia a dia va marcant el ritme de les nostres passes.

Avui el bloc compleix el primer any, i no hauria estat possible sense vosaltres lectors! (sona a tòpic, però és així)

Les dades parlen per si soles: 48 entrades: 3700 visites (resto un petit percentatge que són webs spam). Si les mates no fallen això fa una mitjana de 77 persones per entrada. No està gens malament si tenim en compte el meu curt recorregut!!!

Això sí, de cara al segon aniversari, l’objectiu és mantenir-se i a poder ser arribar a molta més gent!

Per això us invito a donar a conèixer aquest modest bloc a tothom qui vulgui esbargir-se de la realitat.

Espero idees... ja que els Móns Imaginaris no poden existir sense vosaltres! :P

Moltes Gràcies per ser al meu costat!

Insomni / Insomnio / Insomnia

Entrada trilingüe / Post trilingual

Dedicat a en Carlos per la idea i al còmic Gunnm (Battle Angel Alita) per ser un referent del Cyberpunk.

Imaginem que existeixi un Món on la gent no necessita dormir. Segurament, tan bon punt heu llegit aquesta afirmació ja heu començat a pensar amb els avantatges que podria tenir aquesta facultat.

Ara bé, en aquest món han descobert que no dormir també té la seva part negativa, i tots ells en pateixen les greus conseqüències.

En aquell món, els cervells són incapaços de reduir la seva activitat per poder dormir ja que funcionen a un ritme molt més ràpid que el nostre. Són hiperactius. Els seus cervells estan forçats a donar el màxim cada dia i les vint-i-quatre hores. Això esgota a qualsevol, però no és dormint com es recuperen. Han provat d’ingerir tranquil·litzants i tot tipus de drogues neurobloquejadores, però el resultat obtingut amb prou feines és perceptible. Els seus cervells funcionen ininterrompudament al màxim de la seva capacitat, fins que el cervell es fregeix i l’individuo cau mort.

No hi ha cap símptoma que alerti de tal estat, ja que les migranyes són tan habituals, com menjar gelats a l’estiu.

Fa temps, quan els governants van entendre que era una tragèdia que l’esperança de vida fos de vint-i-dos anys, es van començar a estudiar mesures que poguessin ajudar a frenar els milions de “desconnexions” que hi havia a l’any. La solució arribà gràcies al gran desenvolupament tecnològic del que disposava aquella societat. Es crearen un tipus de cascs que semblaven abraçar el crani de les persones amb tres tentacles. Aquells tentacles actuaven com a receptors i canalitzadors de l’excés d’impulsos elèctrics del cervell. Tal quantitat d’impulsos era processat per l’invent i transmés fins a la medul·la espinal, ja que el casc estava unit a ella gràcies a una petita intervenció quirúrgica.

L’invent aconseguia que el cervell no hagués de treballar tant processant i dirigint l’energia, ja que se n’encarregava ell. D’aquesta manera el desgast del cervell no era tan elevat i l’esperança de vida s’incrementà uns nou anys.

Ara bé, no tot van ser coses positives. La gran quantitat d’impulsos que processa el casc i que la medul·la espinal rep sense concessions, ha provocat que ara les malalties i tetraplegies arribin per una fallada de la medul·la. A més, durant el temps que el casc funciona correctament, els cossos estan sotmesos a una tensió constant que ha motivat un increment de la seva agressivitat.

En aquell món s’han creat zones d’oci especialitzades en descarregar tensions, ja sigui practicant jocs de guerra amb bales atordidores, curses extrems com el Motorball, o combats sense regles on guanya qui sobreviu.

És una societat forjada a base de les penúries que ha hagut d’afrontar, que s’ha sabut protegir a sí mateixa corregint un defecte que els hauria consumit. Però malauradament, als governants i a la societat en general, els continua semblant poc aquest increment de nou anys en l’esperança de vida, i paguen quantitats desorbitades per esgarrapar algun any més al tràgic destí que tots acabem tenint.

Existeix un fructífer mercat negre de columnes vertebrals artificials, modificades genèticament per tal que siguin plenament compatibles amb el receptor. El poder religiós considera una autèntica barbaritat la manera com s’aconsegueix reproduir el material base i ho ha titllat de sacrilegi al cos humà i a la pròpia humanitat, per això mai s’ha legalitzat, però hi ha molta gent que paga fortunes per tal que li substitueixin la columna vertebral i la seva medul·la desgastada pel temps, per una altra d’artificial, que li garantirà com a mínim dues dècades més de vida.

L’operació és molt complexa, i no totes acaben bé, però tot i així la gent decideix arriscar-se. La certesa que poden morir en qualsevol moment si no fan res per posar-hi remei, ha fet que decideixin temptar a la sort.

En aquell món molts creuen que la humanitat és relativa, si el premi a obtenir és la immortalitat.

  

********************

Dedicado a Carlos por la idea y al cómic Gunnm (Battle Angel Alita) por ser un referente del Cyberpunk.

Imaginemos que exista un Mundo donde la gente no necesita dormir. Seguramente, tras haber leído esta afirmación ya habéis empezado a pensar en las ventajas que podría tener tal facultad.

Ahora bien, en ese mundo han descubierto que no dormir también tiene su parte negativa, y todos ellos sufren las graves consecuencias.

En ese mundo, los cerebros son incapaces de reducir su actividad para poder dormir ya que funcionan a un ritmo mucho más rápido que el nuestro. Son hiperactivos. Sus cerebros están forzados a dar el máximo cada día y las veinticuatro horas. Eso agota a cualquiera, pero no es durmiendo como se recuperan. Han probado de ingerir tranquilizantes y todo tipo de drogas neurobloqueadoras, pero el resultado obtenido apenas es perceptible. Sus cerebros funcionan ininterrumpidamente al máximo de su capacidad, hasta que el cerebro se fríe y el individuo cae muerto.

No hay ningún síntoma que alerte de tal estado, ya que las migrañas son tan habituales, como comer helados en verano.

Hace tiempo, cuando los gobernantes entendieron que era una tragedia que la esperanza de vida fuera de veintidós dos años, se empezaron a estudiar medidas que pudieran ayudar a frenar los millones de "desconexiones" que había al año. La solución llegó gracias al gran desarrollo tecnológico del que disponía aquella sociedad. Se crearon un tipo de cascos que parecían abrazar el cráneo de las personas con tres tentáculos. Aquellos tentáculos actuaban como receptores y canalizadores del exceso de impulsos eléctricos del cerebro. Tal cantidad de impulsos era procesado por el invento y transmitido hasta médula espinal, ya que el casco estaba unido a ella gracias a una pequeña intervención quirúrgica.

El invento lograba que el cerebro no tuviera que trabajar tanto procesando y dirigiendo la energía, ya que se encargaba él. De esta manera el desgaste del cerebro no era tan elevado y la esperanza de vida se incrementó unos nueve años.

Ahora bien, no todo fueron cosas positivas. La gran cantidad de impulsos que procesa el casco y que la médula espinal recibe sin concesiones, ha provocado que ahora las enfermedades y tetraplejías lleguen por un fallo de la médula. Además, durante el tiempo que el casco funciona correctamente, los cuerpos están sometidos a una tensión constante que ha motivado un incremento de su agresividad.

En ese mundo se han creado zonas de ocio especializadas en descargar tensiones, ya sea practicando juegos de guerra con balas aturdidoras, carreras extremas como el Motorball, o combates sin reglas donde gana quien sobrevive.

Es una sociedad forjada a base de las penurias que ha tenido que afrontar, que ha sabido protegerse a sí misma corrigiendo un defecto que los habría consumido. Pero desgraciadamente, a los gobernantes y a la sociedad en general, les sigue pareciendo poco este incremento de nueve años en la esperanza de vida, y pagan cantidades desorbitadas para arañar algún año más al trágico destino que todos acabamos teniendo.

Existe un fructífero mercado negro de columnas vertebrales artificiales, modificadas genéticamente para que sean plenamente compatibles con el receptor. El poder religioso considera una auténtica barbaridad la forma en que se consigue reproducir el material base y lo ha tachado de sacrilegio al cuerpo humano y a la propia humanidad, por eso nunca se ha legalizado, pero hay mucha gente que paga fortunas para que le sustituyan la columna vertebral y su médula desgastada por el tiempo, por otra artificial, que le garantizará al menos dos décadas más de vida.

La operación es muy compleja, y no todas acaban bien, pero aún así la gente decide arriesgarse. La certeza de que pueden morir en cualquier momento si no hacen nada por remediarlo, ha hecho que decidan tentar a la suerte.

En ese mundo muchos creen que la humanidad es relativa, si el premio a obtener es la inmortalidad.

 

  

********************

Dedicated to Carlos for the idea and the comic: Gunnm (Battle Angel Alita) for being a benchmark of Cyberpunk.

Imagine that there is a world where people don’t need sleep. Surely after reading this statement you have already started thinking about the advantages that could have such power.

But in this world have discovered that do not sleep also has its downside, and all of them suffer severe consequences.

In that world, the brains are unable to reduce their activity to sleep because they work at a pace much faster than ours. They are hyperactive. Their brains are forced to make the most of every day and around the clock. That exhausts to anyone, but it is not sleeping as they recover. They have tried to ingest tranquilizers and all kinds of neuro-blocking drugs, but the result is hardly noticeable. Their brains operate continuously at full capacity until the brain is fried and the guy falls dead.

There are no symptoms to alert of such a state, because migraines are so common, like eating ice cream in summer.

Long ago, when the rulers realized that it was a tragedy that the life expectancy was of twenty-two years, began to consider measures that could help curb the millions of "disconnects" that had a year. The solution came through the great technological development available to that society. They created a kind of helmets skull seemed to embrace the people with three tentacles. Those tentacles acting as receivers and enablers of excess electrical impulses from the brain. Such number of pulses was processed by the invention and transmitted to spinal cord, since the helmet was attached to it through a small surgical procedure.

The invention could the brain does not have to work so energy processing, and directing the energy because it was in charge. In this way the brain wear was not so high and life expectancy increased about nine years.

But it was not all positive things. The large number of pulses which processed the helmet and that spinal cord receives witout concessions, has led to illness and tetraplegia now arrive by a failure of the spinal cord. Moreover, during the time that the helmet is working properly, the bodies are subjected to a constant tension which has led to an increase of aggressiveness.

In this world have created specialized entertainment areas release tension, either practicing war games with bullets stun, extreme racing as Motorball, or fighting without rules where the winner is who survives.

It is a society wrought through the hardships they had to face, which has managed to protect itself correcting a defect that would have consumed. But unfortunately, the rulers and society in general still think that this increase in nine years in life expectancy is short, and pay exorbitant amounts for scratching some year to the tragic fate that we all end up having.

There is a fruitful black market of artificial backbones, genetically modified to be fully compatible with the recipient. Religious power considered a genuine outrage the way they can reproduce the base material and has branded a sacrilege to human body and humanity itself, for it has never been legalized, but there are many people who pay fortunes to replace him the spine worn by time, by other artificial, that will guarantee at least two more decades of life.

The operation is very complex, and not all end well, but people still choose to risk. The certainty that they can die at any time if they do anything about it, has made it decide to tempt fate.

In this world, many people believe that humanity is relative, if the prize you get is immortality.