La Imaginació que no vola

Coincidint amb l’obertura d’una nova edició del Saló del Còmic, aquí us deixo el meu petit homenatge.

Imaginem que existeixi un món, on la gent sigui incapaç de desenvolupar la imaginació. Que des del naixement, visquin condicionats amb aquesta mancança, que ells no enyoren perquè ni tan sols poden somiar en un món diferent al que els ha tocat viure.

Segurament us pot costar imaginar un món així, ja que si ho analitzem fredament veurem que gairebé tots els avenços, productes de consum i comoditats dels què disposem són resultat de la imaginació que algú va deixar volar en el moment oportú. Així doncs, com és aquest món, us preguntareu encuriosits. Aquí en teniu la resposta.

És un món estricte, extremadament racional i indubtablement més apagat anímicament. Tot s’ha creat fruit de la lògica, i no hi ha cap disseny que s’escapi del mer funcionalisme pel qual ha estat demandat. Els agrada fixar-se en els detalls que els envolten i tenen facilitat pels números. No saben que és esbargir-se deixant volar la imaginació, o submergir-se en aventures impossibles gràcies a un llibre. Mai gaudiran d’una comoditat com la nostra però el seu dia a dia, perfectament organitzat, tampoc els fa enyorar grans canvis.

Des de petits entren en aquesta dinàmica. Quan són infants experimenten la curiositat innata dels nadons, però amb un llapis al davant (format únicament per una barra de carbonet) són incapaços d’imaginar res que no hagin vist i assimilat. Mai han somiat en volar, perquè tal acte s’escapa a la lògica de les lleis físiques que els humans pateixen. Així que ja no perden el temps plantejant-se possibilitats tan esperpèntiques.

Però a on no hi arriba la imaginació, hi arriben les matemàtiques, un altre dels grans pilars que ha condicionat la nostra evolució, i en aquest cas, també la seva. En aquell món les matemàtiques i la física són l’eix de la raó absoluta i gràcies a ells han pogut fer grans descobertes com la roda, que els ha permès acabar tenint cotxes, i la politja amb la que han pogut desenvolupar l’arquitectura. Però en els seus dissenys prima de nou la funcionalitat. Són construccions rectangulars i terriblement monòtones. Si un patró de casa o d’edifici funciona, per què canviar-lo? La única llicència que es permeten és a l’hora d’escollir el color de les parets, tan exteriors com interiors. S’han estudiat els diferents efectes que s’aconsegueix amb tonalitats més clares i més fosques, i és tenint en compte aquests factors que escullen uns colors o uns altres. El gust personal o la decisió impulsiva hi tenen poc marge d’actuació.

Arribats a aquest punt, potser ja comenceu a sentir pena per ells, però la situació encara va un pas més enllà, si tenim en compte que una de les grans eines educatives i d’oci no existeix. Els llibres, els dibuixos animats, els còmics, el cinema i fins i tot la música han vist retallat (i en alguns casos gairebé exterminat) el seu ampli ventall d’oferta quedant relegats a la marginalitat, ja que els productes que es produeixen sempre són basats en l’estricta realitat quotidiana. La gent d’aquell món mai coneixerà a Superman, Mazinger Z, Sailor Moon, Els Simpsons, La Bella i la Bèstia o Bola de Drac.

No viatjaran als universos llunyans de Star Wars ni Star Trek, ni entraran a Matrix. Tampoc es despertaran a mitja nit somiant amb vampirs, zombies o homes llop.

Allí l’Edgar Allan Poe, la J.K. Rowling, l’Stephen King o en Tolkien s’haguessin mort de gana.

La imaginació és un dels grans dons que posseeix la humanitat i que sovint no li donem la rellevància que per dret li pertoca. L’hem de cuidar, entrenar i exigir que no s’aturi, ja que és ella la que no posa límits als nostres somnis.

Si som el que som, és en part gràcies a ella.