Nens Soldats

Aprofitant l’estrena de la pel·lícula, dedico aquesta entrada al llibre “El juego de Ender” i a tots aquells que hem gaudit amb la seva lectura.

Imaginem que existeix un món que ha sofert un atac alienígena descomunal i que han estat a punt de desaparèixer com a raça. Imaginem també, que després d’eludir els atacs gairebé de miracle, aquella societat hagi entès que no estava preparada per fer front a una tecnologia tan superior, i que no podran resistir una segona envestida a menys que facin alguna cosa per evitar-ho.

Són conscients que han d’evolucionar. No tan sols tecnològicament, sinó també com a societat. Han de forjar pactes amb països que històricament sempre havien estat enemics i això no sempre resulta fàcil, però l’evidència que les rancúnies no ajudaran a repel·lir un nou atac, els ha fet entendre que han de posposar els seus recels i col·laborar.

Evidentment en els primers mesos, inclús anys, les principals potències d’aquell món voldran marcar la directriu a seguir. Algunes d’aquestes idees toparan obertament, i comportaran grans discussions als Congressos Internacionals. Al final, noves aliances aconseguiran majories per tal d’escollir les idees que s’han de tirar endavant pel bé comú.

Però en un món on tots els seus exercits han estat humiliats per l’enemic, ningú té la certesa que allò que s’està instaurant acabi arribant a bon port. Per això s’ha optat per desenvolupar una gran varietat de projectes, alguns d’ells ben dispars, tot amb l’esperança que algun d’ells aconsegueixi trobar la clau que els permetrà ser més competitius davant l’enemic.

Imaginem que en aquest punt, un dels països s’hagi decantat per la potenciació de la capacitat mental mitjançant millores genètiques, amb el clar objectiu de concebre a individus molt més preparats que ells per comandar els seus exèrcits, i que després de desenes de proves, els resultats hagin estat alarmantment clars: Qui millor ha resistit a les proves realitzades són els infants. Segons sembla el seu cervell, encara jove, pot processar els estimulants que els injecten i els fa disparar la capacitat per entendre i assimilar nous coneixements a velocitats alarmants, que per algú més adult resulta impossible, ja que el cervell ja no rendeix amb la mateixa agilitat.

Presentar una proposta com aquella davant el Congrés Internacional per tal que l’organisme accepti obrir un projecte, on els infants seran formats per acabar sent els generals d’elit que dirigiran els seus exercits, pot sonar a broma macabra, però després de les presentació dels múltiples estudis, la sorpresa ha deixat pas a la indignació.

-No es poden utilitzar els nens amb finalitats militars! –defensa una gran majoria.

-Els enemics no fan distincions entre adults o infants, i quan ataquen ens eliminen indistintament. Si ells són la clau de la nostra salvació, per què hem de renunciar a ells? –argumenten els seus avaladors.

El debat és ferotge i al final, davant la divisió del Congrés, s’opta per una solució salomònica: els països que estiguin d’acord en aportar joves a aquell projecte ho podran fer, sempre que els nens seleccionats ho escullin lliurement.

En aquell món no posseeixen estacions espacials, així que les escoles de formació es troben a diversos punts estratègics del planeta.

Allí l’entrenament és esgotador, no tan sols físicament, sinó sobretot, mentalment. Els desperten a hores intempestives, trencant-los la rutina de la son, els fan passar gana i set, mentre els obliguen a resoldre complexos jocs i exàmens. Han d’aconseguir els individus més preparats i molts s’enfonsen anímicament poc després de començar.

Els mitjans amb els que compten són precaris, però tot i així tota tecnologia militar està a la seva disposició. La seva formació està per damunt de tot. En molts sentits els insensibilitzen, per tal que a l’hora de prendre decisions, no es basin en arguments sentimentals. Els roben la seva infantesa i els converteixen en la màquina defensiva que aquell món necessita.

Però encara hi ha detalls que no coneixeu d’aquella societat i que abans de continuar necessiteu saber.  És un món extraterrestre que mai havia contactat amb cap altra raça alienígena fins que arribaren els humans, els seus atacants.

Comprendreu doncs que els fills que són entrenats com a soldats, ho són tenint com a referent als humans, a qui han jurat destruir, igual que ells feren amb el seu món.