Un món Surrealista

Dedicat a la meravellosa ment d’en Salvador Dalí i a tots aquells que no posen fre a la seva imaginació.

Imaginem que existeix un món surrealista, on totes les formes que puguin ser concebudes per estranyes que siguin, hi tenen cabuda. Un món màgic, obscè, amb elements de mal gust que desperten els nostres recels, i altres de tan bells que és impossible no emocionar-se al veure’ls.

Un món on en Salvador Dalí es sentiria com a casa. D’allà ha robat algunes idees per acabar donant forma a moltes de les seves obres més brillants.

I és que la ment dels seus ciutadans pot concebre qualsevol cosa.

En aquell món no hi ha escoles tal com les coneixem. La formació es rep a base de saciar la seva curiositat que els empeny a imitar conductes d’altres habitants. Allà l’únic important és el poder de la ment i fins a on poden arribar els somnis fets realitats.

Alguns contemplen emocionats un quadre d’un paisatge en vida, mentre altres torcen les formes dels carrers i avingudes per adequar-los als seus gustos, ja sigui fent-los amb pendents impossibles perquè caiguin per gravetat, o corbats sobre seus per protegir-los de la pluja.

És un món estrany. Bé, tan estrany com els hi semblaria a ells el nostre món ple de lleis i limitacions físiques.

Aquí hi pots trobar cavalls blaus, dofins capaços de viure fora l’aigua que debaten aferrissadament amb homes que tenen el seu cap col·locat damunt del capó del seu cotxe descapotable i així dirigeixen el vehicle, amb una estranya simbiosis mental.

Hi ha enamorats que llencen una corda a la lluna, la fan pregonera com un vedell ho és d’un cowboy, i tiren de la corda per tal que el satèl·lit de la Terra s’acosti a ells i brilli amb més intensitat, en una nit estrellada en la que volen que tot sigui perfecte.

També es fàcil veure gent que surt de casa i va al treball amb llit, i durant el trajecte aprofiten per continuar dormint, o per matar el temps jugant a alguna cosa. A molts els hi agraden els escacs, i en més d’una ocasió s’ha vist a les peces, que un cop menjades, acaben fent l’amor indiferentment del sexe que tinguin. Així els viatges es fan molt més centretinguts.

Existeixen creacions molt més grotesques i provocadores, com uns llavis de pallasso gegant que no paren de riure i emprenyar a la gent com si estiguessin completament bojos, sorgits de l’esquena d’un ximpanzé amb cabellera rossa que camina d’esquena a dues potes.

Ningú té enveja del seu veí, perquè tot el que els altres tinguin i algú ho desitgi, es pot materialitzar a l’instant, fent-lo sorgir d’una capsa màgica, una nevera, l’interior d’un embornal o del darrera de l’orella.

Són grans observadors i curiosos innats.

Però hi ha gent a qui se li va apagant la curiositat i les ganes de fer realitat els seus somnis. El temps allà és indeterminat. Passat, present i futur es barregen fins a confondre’s. Poden viure eternament, o cansar-se d’aquell món a les poques hores. Però quan algú perd aquella il·lusió esperpèntica simplement acaba apagant-se, desfent-se i desapareixent.

Les ments extremadament racionals no es troben a gust en aquell món surrealista, així que en són repudiades, per tal que puguin començar la seva nova vida en un altre dels milions de móns que conviuen al voltant d’aquest curiós planeta. Sabent que sempre hi podran tornar de visita, a través de la finestra dels somnis.